El Consell Valencià de Cultura i la Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes, han criticat durament la Llei de Senyes d’Identitat presentada el passat divendres 20 d’octubre, en el Fòrum de Diàleg de Lo Rat Penat, per part del nou Conseller de Governació, Luís Santamaría.
L’avantprojecte de Llei pretén definir i reivindicar determinats “trets identitaris” valencians: des de la paella i la pilota fins la llengua i els bous al carrer. Segons l’articulat de la norma, un “Observatori de Senyes d’Identitat” s’encarregaria de vigilar la puresa d’aquests signes d’identitat i de vigilar el seu tractament en les institucions públiques, entre elles l’escola pública. En l’article número 7, l’avantprojecte del PP assenyala explícitament el que entén com a respecte a la llengua valenciana: “defendre la seua individualitat respecte de les demés llengües de l’Estat”. Entendrem millor què vol dir això si tenim en compte que, al susdit Observatori, el PP vol incloure entitats radicalment contràries a la unitat de la llengua, com ara Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
La norma discuteix obertament l’autoritat lingüística a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en els últims temps havia reconegut més explícitament la unitat de la llengua en les definicions de català i valencià del seu Diccionari Normatiu. De fet, l’AVL, les Universitats, el CVC, i totes les entitats públiques o no que defensen la catalanitat de la llengua valenciana quedarien excloses de l’Observatori.
Per acabar-ho d’adobar, aquest organisme de control i vigilància tindria capacitat de dictaminar quines entitats rebrien subvencions públiques de la Generalitat. Un fet que afectaria, per començar (i entre altres coses), a totes les associacions i organitzacions que utilitzen públicament País Valencià i no Comunitat Valenciana.
Tots els analistes afirmen que l’aposta del PP de revifar la Batalla de València gairebé no tindrà efectes electorals. Caldria interpretar l’avantprojecte de Llei un triple sentit, tàctic i estratègic. Per una banda un PP sense discurs i amb una clientela minvant, vol desviar l’atenció en un context de corrupció, retallades, i fallida de l’autogovern. En segon lloc, vol preparar l’escenari postelectoral, agitant a les bases de la dreta blavera per tal de crear un pol d’oposició amb el govern d’esquerres que, presumiblement l’estiu de l’any que ve, ocuparà el Palau de la Generalitat. Per últim, no podem obviar el clima d’inquietud generat entre els sectors conservadors del País Valencià pel doble efecte de la recentralització promoguda per l’Estat i, sobretot, pel procés sobiranista encetat al Principat de Catalunya. Com als anys 1970 i principis dels 1980, sembla que l’Estat espanyol afronta un moment de canvi polític i institucional, i en aquest context s’entén el fet que la dreta més rància vulga provocar un nou enfrontament civil entre els valencians. A la Transició els va eixir molt bé la jugada, ara hi tornen.
