[L’ACCENT 147]

L’empresa Calved SA ha volgut substituir 34 treballadors contractats per 40 dones empresonades a Can Brians que cobren sous tres vegades inferiors al sector. Finalment la Generalitat ha retirat el taller de preses de l’empresa, però 24 treballadors de Calved seran acomiadats amb un ERO.

El cas torna a mostrar l’ús que algunes empreses fan de persones empresonades perquè treballin per elles a un sou inferior. El CIRE és l’organisme de la Generalitat que gestiona aquest treball assalariat dels presos, que el 2008 va moure 20 milions d’euros.

Acomiaden treballadors per contractar presos a sous tres cops més baixos

Pot ser el treball de les persones empresonades una sortida a la crisi i les deslocalitzacions? Es podrien reduir despeses empresarials a base del treball dels presos a sous per sota del salari mínim? Aquesta és la pregunta que es devia fer l’empresa de Lliçà de Vall (el Vallès Oriental) Claved S.A., quan va decidir introduir un taller on treballen 40 dones empresonades a Can Brians, amb sous tres vegades inferiors al conveni del sector, mentre presentava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per acomiadar 34 treballadors de la factoria. La Generalitat finalment ha retirat el taller de preses de l’empresa, però la polèmica sobre el treball de les persones empresonades ha tornat a sortir a la llum pública.

El CIRE, un projecte en continua polèmica
El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), és una empresa pública depenent de la Conselleria de Justícia de la Generalitat principatina. Fundat al 1989, aquest projecte en continu creixement planifica i executa les polítiques autonòmiques en matèria de reinserció i formació de les persones preses, i principalment és conegut per la gestió del treball assalariat dels empresonats.
Actualment, 3.200 interns de diferents presons principatines treballen en tallers penitenciaris gestionats pel CIRE, i els projectes de la Generalitat preveuen un continu creixement d’un projecte empresarial que actualment ha gestionat 20 milions d’euros al 2008.
Segons dades de la pròpia administració, actualment existeixen 64 tallers adscrits al CIRE, 18 dels quals es dediquen a la fabricació pròpia de productes sota la marca dels productes “Made in CIRE”. Però dins els mateixos projectes d’aquesta empresa pública s’inclouen presos que treballen en els serveis de manteniment de les pròpies presons, com els de cuina, neteja o bugaderia.

Claved S.A.
L’augment de la demanda d’aquesta mà d’obra presidiària per part de les empreses va fer decidir a les autoritats autonòmiques del tripartit a no quedar-se només amb els tallers de CIRE interns als centres penitenciaris, sinó a promocionar els tallers “externs”, a mateix de les empreses que compraven material al CIRE.
L’empresa de Lliçà de Vall Claved S.A., amb 77 treballadors dedicats a la producció de material elèctric, va ser la tercera factoria del Principat, i de tot l’Estat, que va incorporar un gran taller, de 500 metres quadrats, de producció a base de 40 preses, i la primera que va incorporar a dones empresonades. Aquesta experiència es va dur a terme amb anterioritat a l’empresa vinícola Raïmat de les Terres de Ponent, al Segrià, on treballen 100 presos en tasques de fusteria, serralleria i muntatge, i a Montmeló, on 21 persones empresonades treballen des de fa anys.
Però la polèmica va sortir a la llum quan el 22 de desembre passat el president de Claved S.A., Maurice Clopés, va ser guardonat per la Generalitat principatina, en la tercera edició dels Premis a la Fidelitat, de mans de la pròpia consellera socialista Montserrat Tura, per impulsar el taller “modèlic” on presten els seus serveis 40 dones empresonades a Can Brians. La mateixa empresa havia presentat només tres dies abans, el 19 de desembre, un ERO per acomiadar a 34 treballadors.
Durant aquests darrers mesos, l’empresa “model” en la reinserció de preses, va argumentar que es podia obrir un taller per a 40 internes, i fins i tot augmentar la seva “col·laboració” amb institucions penitenciàries en aquest àmbit, amb salaris fins a tres vegades inferiors al Conveni Col·lectiu, i alhora presentar un ERO per manca de feina concreta per a 34 empleats.

Protestes sindicals
L’actuació de l’empresa va ser denunciada pel comitè d’empresa, que va iniciar una campanya de denúncia. Els sindicalistes van denunciar no només les pràctiques empresarials, sinó la “manca de sensibilitat social” d’Administracions Penitenciàries, que propicia un treball que van qualificar de “extremadament precari, i molt perillós, tant per les preses com pels no presos”. En tot cas, i en reiterades declaracions públiques, els representants sindicals van deixar clar que “no estan en contra de les preses ni del fet que puguin treballar, però no accepten les condicions imposades pel CIRE”.
Finalment, el Departament de Justícia va decidir, davant de la pressió i les manifestacions sindicals, rescindir el contracte dels tallers CIRE a la seva empresa “model” Claved S.A, el passat 16 de gener, i l’empresa i sindicats van arribar a un acord per acomiadar a 24 treballadors.

Sous per sota del salari mínim i sense conveni laboral

La polèmica ha acompanyat sempre aquesta iniciativa autonòmica, sobretot en concretar-se els salaris que perceben les persones empresonades que duen a terme feines remunerades en aquests tallers, i que teòricament han de servir per a “reincorporar-se al món laboral”. Concretament, els treballadors del CIRE perceben salaris aproximats d’entre 250 a 500 euros mensuals per 8 hores de feina, fins i tot per sota del salari mínim interprofessional, i molt inferiors als convenis col·lectius dels sectors on treballen.
Cal tenir en compte a més que als treballadors presos no se’ls aplica cap conveni col·lectiu, ni tenen reconeguts els drets d’associació i vaga, i els seus “contractes de treball” verbals poden ser modificats unilateralment per l’empresa o el CIRE. Finalment, les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per a les pensions de jubilació o invalidesa són ridícules.
A més, molts dels treballs que porten a terme els presos no s’adeqüen a la finalitat formativa que afirmen tenir, amb feines en cadenes de muntatge, reiteratives, monòtones, amb grans requisits de força física i amb evidents perills en matèria de salut laboral. Aquesta realitat contrasta amb el determinat per la Llei Orgànica del Reglament Penitenciari, que defineix el treball dels presos “conforme al rendiment, categoria professional i classe d’activitat que es porta a terme prenent com a referència el salari mínim interprofessional (SMI) vigent en cada moment”.
Els baixos salaris d’aquests treballadors, sorprenentment, han estat publicitats per la pròpia consellera de Justícia, Montserrat Tura, que en una entrevista a TV3, en visita a la pròpia empresa Claved S.A., demanava als empresaris “que pensin en les presons catalanes abans de deslocalitzar o portar part de la seva producció a Xina”. Aquestes afirmacions sobre la “competitivitat empresarial” d’aquests centres de treball d’empresonats han estat reiterades en diversos mitjans públics pel gerent del CIRE. Segons es pot llegir a l’article publicat pel diari La Vanguardia del passat 13 de novembre de 2008, Adolf Cabruja considera que “les empreses no ens contracten per motius socials, ho fan perquè som competitius, i en molts casos som una alternativa a la deslocalització. Som competitius en qualitat i preu, això és una empresa, no una ONG”.