L’organisme internacionalista va protestar el dissabte 25 de maig davant una botiga de la companyia Mango, un dels fabricant de la fàbrica esfondrada a Bangla Desh que matà més de 1100 treballadors. El propietari de Mango és la primera fortuna dels Països Catalans, amb un patrimoni de 5.800 milions d’euros.
Era 24 d’abril. Un edifici en mal estat que acollia centenars de treballadores del sector tèxtil s’enfonsava a Bangla Desh causant més de mil persones mortes i un gran nombre de ferides. Aquests fets donaren la volta al món. Les condicions de precarietat i esclavatge a les que estaven sotmeses i l’augment de beneficis i l’enriquiment per part de les empreses que contracten mà d’obra barata aprofitant-se de la deslocalització, fou el marc en què ÍTACA, l’organització internacionalista de l’esquerra independentist,a sortia al carrer per primera vegada. I ho feia per a denunciar les morts i la impunitat que algunes marques com Mango han tingut rere aquest miler llarg de morts. I és que tal i com informava Ítaca, “Mango i els seu propietari, Isak Andic, esdevenen la primera fortuna als Països Catalans amb un volum de patrimoni declarat de 5.800 milions de dòlars. Alhora, les treballadores d’aquestes fàbriques fan jornades aproximades de 12 hores diàries per sous de 30 euros mensuals”.
L’acció es va dur a terme davant una de les botigues que Mango té ubicades al centre de Barcelona i davant la qual es van repartir volants informatius al redós de la situació amb la què conviuen les treballadores del sector tèxtil a Bangla Desh, que pot ser definida com a miserable.
