Protesta unànime per la política cultural del Govern valencià

El manifest Més que música denuncia la política educativa i cultural de la Generalitat valenciana, que no ha sabut oferir una resposta eficaç a les necessitats plantejades pel col·lectiu i ha incomplet els acords signats i la Llei valenciana de la música.

Aquesta situació col·loca a aquest moviment en risc de desaparèixer, “un risc real atès que les dotacions dels programes autonòmics de finançament s’han reduït de manera alarmant en un 35%, en el pressupost de 2010, i suposen solament el 22% de les necessitats pressupostàries estimades per la FSMCV per al col·lectiu de les societats musicals”.


Les entitats musicals al sud històricament han esdevingut el complement escolar en la formació musical del país en qualsevol de les seues modalitats (esbarts, escoles de dolçaina, bandes de música…) per on passen la totalitat dels discents valencians com a complement curricular i el renom internacional de la pedrera de músics professionals que ocupa càtedres i titularitats en orquestres nacionals i internacionals és àmplia i notòria.

En paral·lel, el Sindicat d’actors i actrius (AAPV) assegura que els intèrprets han patit “situacions incòmodes i violentes” quan han intentat llegir el Manifest pel teatre valencià que denuncia “l’asfíxia, inestabilitat i precarietat” de les arts escèniques del país, en teatres de la Generalitat -i en alguns municipis. Els actors i actrius asseguren que hi ha hagut fins i tot “amenaces d’expedients” a treballadors de teatres de la Generalitat. La tensió és més que palesa amb paraules com “els actors estan mossegant la mà dels qui els dóna de menjar” en boca de la prepotent senyora Isabel Bonig, coordinadora del PP valencià. L’actitud agressiva de la conservadora ja no sorprèn a ningú, acostumats a tot tipus de grolleries i impertinències en declaracions a la premsa de membres del Govern valencià com les que van provocar la presentació per part del col·lectiu dels músics i cantants en valencià, el món del jazz i el de les societats musicals el dia 6 de març i que va ser presentat al Teatre Micalet de València per denunciar la supressió d’ajudes de la Generalitat.

Per acabar-ho d’adobar, les protestes des d’Escola Valenciana són un degoteig constant de campanyes argumentades i recolzades per un ampli sector de la societat civil. La darrera iniciativa és la convocatòria d’una consulta popular sobre la política educativa del Govern valencià que es durà a terme a les escoles durant el trimestre que ara encetem. L’entitat du un colze a colze constant davant la repressió de la Inspecció Educativa al País Valencià i la marginació pressupostària que pateix l’escola pública valenciana en les darreres legislatures agreujada in extremis en l’actual curs escolar.

“…Els diferents àmbits de la cultura valenciana unim esforços per cridar ben alt que n’estem farts, farts, de les polítiques d’aparador, de l’amiguisme, del balafiament i del descrèdit constant de la identitat pròpia. Però, sobretot, farts de les amenaces dels gàngsters amb càrrec que ens imposen totes aquestes xacres amb pressupostos públics i, damunt, tenen la barra de creure’s que els devem la vida”. Axí de dur es manifestava l’escriptor i cantant Xavi Sarrià darrerament al seu bloc.