Punt final a la Marató

Va ser tot just quatre dies abans del tret d’inici, el 7 de juny, que l’esquerra independentista feia públic, en una compareixença conjunta entre Alerta Solidària i el SEPC la troballa d’un policia espanyol infiltrat en el sindicat estudiantil i en el moviment per l’habitatge. La resposta havia d’estar a l’altura.

Així, dissabte 12 de novembre, es tancava la darrera etapa d’aquesta marató, amb música i un dinar per a dues-centes persones al barri de Sants, que enllaçaria després amb una tabalada fins a la presó model a l’extrem sud de l’Eixample.

Dins els murs de l’antiga presó –avui centre de memòria antirepressiva– els esperava una doble cita. La primera, al pati que hi ha entre els mòduls, on es va ubicar una exposició recull dels múltiples fronts de lluita que han patit els cops de porra i les sentències judicials els darrers anys: Feminisme, antifeixisme, moviment per l’habitatge, l’ecologisme, el moviment obrer i el conjunt del moviment independentista. Allí, un mapa dels Països Catalans situava les dotzenes de casos i de procediments oberts els darrers anys, on poques comarques escapen de les urpes judicials.

Quan el sol es pon darrere el panòptic de la model i dos focus il·luminen un micròfon al fons del pati, la Maria Sherman pren el micròfon, i mentre revisa les notes al telèfon mòbil va encadenant realitats i ficcions que aixequen rialles entre el públic. El monòleg versa sobre la seva visió de la lluita i la repressió, de les seves pors, però també del seu suport a la gent que lluita i s’enfronta amb el seu cos a policies i a abusos de poder. També de la necessitat de continuar lluitant i, no cal dir-ho, de posar també el nostre gra de sorra en forma de donatiu a la caixa de resistència de la Marató.

A les set de la tarda, la sala interior del centre ja és plena de gom a gom. Les dues-centes cadires que s’estenen pel passadís del mòdul de la presó desemboquen en un escenari i una pantalla gegant. Amb alguns minuts de retard, l’acte dona el seu tret d’inici.

Al llarg d’una hora diversos militants anònims teatralitzen situacions reals viscudes per moltes de les companyes. Des dels detinguts i torturats l’estiu de 1992 sota l’operació Garzón, passant per les feministes valencianes encausades per plantar cara a VOX i fins a les joves que van denunciar el turisme massiu al port de Palma. Els vídeos curts i intensos posaven en situació cadascun dels colpidors testimonis.

Una conversa a tres entre dues represaliades i la mare d’un tercer van posar l’apunt personal a l’acte: l’Adrià Catasús, la Carla Costa i la mare del Marcel Vivet narraven les angoixes, la gestió emocional de la repressió, com fer front a les males notícies, a les sentències, però, sobretot, van reivindicar la necessitat d’estar organitzades per a plantar cara a cada embat repressiu.

El parlament central de l’acte va recaure sobre la portaveu nacional d’Alerta Solidària, Maria Josep Martínez. La xativina va esbossar els plantejaments de l’organització aprovats en els darrers debats interns i l’aposta per una major efectivitat en tots els fronts de l’organització.

En la seua intervenció, va denunciar el paper dels governs del canvi, que han estat incapaços de revertir legislacions repressives com la Llei mordassa i han continuat apostant per multar a la dissidència. I, malgrat un calendari de judicis infinit, assegurà que cal no defugir el conflicte i reivindicar-se com a agent polític de l’esquerra independentista, però també del projecte polític de la Unitat Popular, tot assumint que «només ens podem valdre de nosaltres mateixes. Sense més recursos que les nostres mans, les nostres paraules i els nostres fets. La nostra exemplaritat i la nostra coherència és vital per a poder algun dia deixar de tenir només la raó, i passar finalment a tenir també la victòria».

L’acte va cloure amb una curta intervenció conjunta de quatre militants de diferents generacions, que als 70, als 90, i més enllà dels 2000 han patit la repressió. Simbòlicament, Alerta Solidària enllaçava quaranta anys de lluita, suport legal i solidaritat política amb totes les que lluiten per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans.