[bar group="860×106"]

Quan un poble s’uneix. Bétera atura la privatització de l’aigua

betera-aiguaLa dita popular “el poble unit mai serà vençut”, recurrent per la vessant esquerrana de la societat per reivindicar la unitat de la força en les seues protestes, va fer-se realitat el passat dimecres 20 de juny a Bétera (Camp de Túria). Les raons per les què els veïns i veïnes cridaven aquest càntic a les portes del consistori de la localitat eren senzilles: volien aturar definitivament el projecte de privatització de la gestió pública de l’aigua, projecte promogut per l’equip de govern de la localitat (UPIB-PP).

Tot va començar fa un mes i mig quan Germán Cotanda Gil, alcalde de Bétera, junt el seu equip de govern, varen aprovar la iniciació del projecte mitjançant un ple extraordinari. El projecte, que a més s’havia aprovat de manera discreta i sense opció al debat públic, va causar una gran controvèrsia i un creixent malestar al sí del veïnat. És ací quan un grup de persones es reuniren per encapçalar el que seria una protesta que ha durat al voltant de dos mesos: sorgia “Bétera per l’aigua. Iniciativa ciutadana per la gestió pública de l’aigua”. Una iniciativa espontània i plenament popular que aglutinava el malestar que havia gestat l’ajuntament i que pretenia, d’una banda paralitzar de manera definitiva el projecte de privatització; o per contra, obligar a l’Ajuntament a convocar una consulta popular perquè el poble poguera decidir el futur de la seua gestió de l’aigua.

Però, per què l’equip de govern voldria hipotecar de tal manera el poble venent l’aigua a una empresa privada per 25 anys? La resposta la trobem en el mateix consistori, el qual guarda un deute de més de 3 milions d’euros per la mala gestió feta al llarg de les legislatures en què ha governat. La venda d’aquest patrimoni, doncs, pretenia sanejar tots els comptes per tal de poder optar a les ajudes econòmiques estatals. I el preu? Bétera per l’aigua entengué que l’estratègia del consistori responia a un xantatge pur i dur ja que, d’aquesta manera, evitava assumir les responsabilitats polítiques de mantindre una mala gestió i, a més, carregaven aquesta responsabilitat als ciutadans del poble els quals quedaven hipotecats. Bétera per l’aigua entenia, i així ho va fer saber amb el seu decàleg, que no calia vendre un bé públic a mans privades només per netejar-se les mans i fer-se una neteja  política de cara.

Han estat al voltant de huit setmanes en què la iniciativa ciutadana ha fet diverses actuacions i mobilitzacions per tal d’intentar aturar aquesta desfeta. Entre elles, cal destacar la recollida de més de 4.500 signatures amb les quals els propis veins i veïnes han extés i han fet visible per les cases, pels comerços, pel poble… la problemàtica. Bétera sencera era un clam contra la privatització i una clara mostra n’era la penjada de poals, ruixadores, safes, etc., arreu de les balconades.
 
Amb tot, el passat 20 de juny, i veient que la resposta de l’edil fins aleshores havia estat dilatòria, confusa i ambigua; es repetí la multitudinària concentració davant les portes del consistori, on quatre representants de Bétera per l’aigua es reuniren amb l’equip de govern fins que escoltaren  l’alcalde anunciant la paralització del projecte.

Una vegada més s’ha demostrat que si el poble està unit mai podrà ser vençut.

“Tota política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres”  Joan Fuster.


[bar group="860×106"]