Els mesos de setembre i octubre del 2002 L’ACCENT treia dos números especials com a presentació del projecte. Aquells dos primers números feien realitat un munt de somnis encetats mesos enrere quan, un grup de persones, vinculades a l’independentisme, partiren de la reflexió de la necessitat de dotar l’esquerra independentista dels seus propis mitjans de comunicació. En aquell moment, les ganes de treballar i la convicció en un projecte valorat com a imprescindible se sobreposaren a les dificultats materials i humanes. No debades, L’ACCENT naixia amb la voluntat de donar cobertura a uns territoris encara molt desvertebrats. És clar, també naixia per això, per ajudar a posar les bases per a la construcció nacional.
Des del començament estava clar quin seria el format de L’ACCENT: premsa escrita, en paper i per suposat en la nostra llengua. A més a més, s’havia de distribuir arreu de tots els Països Catalans. La gratuïtat també es va assumir de manera unànime. Després d’unes primeres reunions on es pensaren i discutiren el protocol de funcionament, les seccions i els seus continguts, va arribar el moment de posar-se mans a l’obra. El model de periòdic que volien, molt ambiciós econòmicament pel seu format i àmbit de distribució, requeria un treball de finançament gairebé artesanal. Calia buscar subscriptors desinteressats que cregueren en el projecte i li donaren suport. Un finançament base que havia de complementar-se amb publicitat seleccionada. Afortunadament, la realitat va superar les nostres expectatives i en aquests gairebé quatre anys hem pogut constatar de la maduresa del nostre moviment i de l’ajuda, gairebé sempre desinteressada que se’ns ha ofert per part de persones, col·lectius, organitzacions i locals.
Actualment, el nostre projecte informatiu per als Països Catalans s’ha consolidat de manera evident, com ho demostra l’augment de pàgines i la introducció del color, la millora de la distribució però, sobretot, el naixement de nous nuclis de redacció i col·laboracions consolidades des d’Alacant, Girona i Mallorca, que complementen les inicials de València iBarcelona. El funcionament periòdic amb grups de treball tant dispersos s’ha hagut de recolzat en les noves tecnologies informàtiques, amb reunions a través d’internet, que es completen periòdicament amb assemblees presencials.
Des de L’ACCENT sempre hem tingut clar quina havia de ser la nostra funció com a eina de comunicació de l’independentisme. En primer lloc, mantenir informat el moviment català d’alliberament nacional de les seus activitats i projectes. D’aquesta manera, ajudaríem a la seua consolidació a l’hora de difondre a la resta de la societat catalana els seus plantejaments i propostes. En aquest sentit, però, L’Accent no ha tingut mai la pretensió de manifestar-se com un agent polític més; per contra, ha preferit esdevenir un vehicle d’expressió del moviment. Nosaltres creiem que l’Accent no parla per boca de les seues redactores i redactors, sinó de tot el moviment. Però també hem de ressenyar que aquest projecte no és només un projecte de l’independentisme català, sinó, també, del conjunt dels moviments socials dels Països Catalans en totes les seus vessants. Per això, a les nostres pàgines les activitats en defensa del territori, la lluita contra el patriarcat, el moviment antifeixista i per l’ocupació, sense oblidar les reivindicacions laborals o les expressions culturals del nostre país, han tingut un espai preferent.
En aquest sentit, des de L’ACCENT ens reivindiquem com a mitjà alternatiu, però no alternatiu pel seu format, contingut o formes de funcionament -que són, lògicament, democràtiques i horitzontals-, sinó pel fet de treballar per crear una societat alternativa a l’actual, on no tinga cabuda cap mena d’opressió social, de gènere o nacional. El balanç, fins ara, pensem que és positiu, encara que sabem que el camí que ens resta per fer és molt gran. La informació és la primera pedra en el camí cap a la llibertat.