El decret del Departament d’Ensenyament que vol eliminar el número d’ordre de la borsa de treball per imposar criteris d’obediència, respon a l’estratègia de lobbies neoliberals de l’entorn de CiU per afavorir la privatització.
La Consellera Rigau amb l’actual president d’Axia, Jaume Prat.
Axia és l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya. Va ser fundada l’any 1999 i impulsada pel Sr. Carles Mata, a qui, per descomptat, no afecta la mobilitat ni la precarietat laboral ja que després de disset anys en càrrecs de direcció -quinze dels quals com a director del mateix centre a l’INS Salvador Espriu- l’any 2011 passa a ser el responsable de la Subdirecció General de Suport als Centres Públics del Departament d’Ensenyament.
Fa catorze anys, Axia es va fundar amb l’objectiu d’esdevenir un grup de pressió, un lobby, cap als partits polítics catalans per tal d’influir en l’aprovació de lleis i mesures de “professionalització” de les direccions i de la gestió privada dels centres. D’aquesta manera i sempre sota la pantalla de la millora de la qualitat va aplaudir la LEC, que fou aprovada l’any 2009, va impulsar el decret de d’autonomia de centres i el decret de direccions el 2010, el curs de Direcció i aquest any el decret de plantilles.
Al Sr. Carles Mata ja no li cal formar part d’un lobby, no li cal escriure articles als diaris ni fer conferències defensant les bondats de les direccions professionals que hauran de gestionar els recursos públics i triar les plantilles en els centres. Ara el Sr. Carles Mata treballa directament per a Convergència i Unió, i dissenya i aplica aquestes polítiques classistes i antidemocràtiques al Departament d’Ensenyament. A més, per si li faltava feina, és el director pedagògic del curs de “Direcció de centres docents públics” del qual, l’any 2012, va sortir la primera promoció molt agressiva respecte el control del personal.
En Carles Mata en els discursos d’Axia deia: “Aquests canvis han de permetre configurar un nou model de gestió educativa que s’allunyi de l’ineficient i ineficaç model assembleari actual…”, “totes aquestes mesures no tindran cap efecte sinó s’intervé contra l’actual igualitarisme funcionarial del professorat” o “Necessitem una nova estratègia política basada en una sèrie de grans línies d’actuació que propicien l’estabilitat de les direccions, la delegació de funcions i el traspàs cap a les direccions dels centres d’aquelles atribucions dels departaments d’Educació que incideixin sobre els recursos econòmics, humans i materials que siguin necessaris”. Tots aquests eufemismes no són altra cosa que privatització, eliminació de mecanismes democràtics i imposició del silenci. Carles Mata ara treballa amb el Sr. Albert del Pozo, número dos de Rigau i director general de Professorat i Personal dels centres públics al Departament d’Ensenyament.
Carles Mata i Carmelo Gómez, fundadors d’Axia, treballen ara al Departament d’Ensenyament.
Bona prova del paper d’aquest lobby en la definició d’aquesta estratègia és que el mateix dia que es filtrava l’esborrany de decret, l’associació feia públic al seu web un entusiasta comunicat de suport elevant-lo a la categoria de decret. Comunicat que es van veure obligats a canviar al cap de dos dies per una nota molt preocupada per desmentir l’evidència de: “la pèrdua de cultura democràtica i la privatització de la xarxa pública de centres docents”.
El dia 2 de maig al matí, el Departament comunicarà a la Mesa sectorial de negociació -en què hi participen els sindicats majoritaris de l’ensenyament públic aquesta nova llei- i per la tarda el Sr. Del Pozo l’exposarà en una Jornada tècnica a l’Escola del Treball de Barcelona organitzada per Axia.
Durant mesos i en secret han dissenyat el decret de plantilles. En secret perquè ser responsable de la privatització dels centres en plena crisi econòmica quan les famílies ho estan passant malament i necessiten més que mai l’escola pública no deu ser gaire bo per a les seves carreres polítiques. Com tampoc no serà gaire ben rebut entre el professorat funcionari o interí -per desmobilitzat que estigui- el foment de l’arbitrarietat i el cau de corrupció en què estan convertint les escoles i els instituts. Per no parlar de la por dels mestres a parlar, a pensar o a decidir en els claustres i els centres de treball. La mateixa por feixista en què estem educant als ciutadans del futur.
Les plantilles docents seran escollides no sota principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat com diu l’Estatut Bàsic de la Funció Pública sinó sota la discrecionalitat de cada director. Cal preguntar-se, però, si tots els directors dels centres educatius de Catalunya són del mateix parer, o de la mateixa línia ideològica que els senyors i senyores d’Axia. Davant d’aquest decret, les direccions més democràtiques hauran de decidir si se l’empassen i el justifiquen, contribuint a la liquidació de l’escola pública o bé aposten per una entesa amb el professorat més precaritzat.
Sectorial Educació Coordinadora Obrera Sindical-COS
