La penya Yomus, el grup ultra del València CF (VCF) ha deixat formalment d’existir. Ho anunciava via twitter el passat 24 de setembre i ho corroborava al seu web -que ha eliminat tots els seus continguts- amb un text concís: “Yomus és immortal, sempre estarà present quan s’ant (sic) la veu a favor del València CF #hicSunt”.
La notícia ha sorprès bona part de l’afició valencianista, acostumats a trenta anys d’ultres a les grades de Mestalla. Però la mort de Yomus transcendeix el món dels grups d’animació i és per això que cal analitzar les causes i conseqüències d’aquesta decisió.
Els Yomus van nàixer l’any 1983, en un context polític molt determinat per l’agitació i la violència blavera a l’Horta. El nucli fundador era marcadament interclassista, reunia des d’elements d’extracció burgesa fins persones que fregaven la marginalitat, joves de 12 a 20 anys que ocupaven la grada de general de peu del Lluís Casanova. Els unia un visceral anticatalanisme que sovint es traduïa en violència contra les persones i les aficions que feren servir la “quatribarrada”, especialment del FC Barcelona, però també del CE Castelló i l’Hèrcules. L’estètica era molt en consonància amb les modes i subcultures dels 80, on abundaven heavys, tot i que s’hi detecta també la presència d’uns pioners neonazis d’estètica skin, d’aquells que coincidien a la Lechería amb els primers punks de València. Fet i fet, els Yomus passaren des del blaversime sociològic cap a l’extrema dreta més radical a gran velocitat. El cap visible era Antonio Carlos Serrano “El Abogado”, ell mantenia els contactes amb una directiva que col·laborava amplament amb els ultres.
Els membres del Fan Club. Per baix de dreta a esquerra : “Silla”, “Escualo”, Víctor Méndez, “Alfarrasí”; passant-li el braç per darrere a Méndez trobem a “Ricardito”; amb gorra: a la dreta “Titín” i al centre “Levis”; a la dreta dalt “Rana” i al seu costat “Chichones”
El descens a 2a divisió de 1986 no es traduirà en un retrocés de l’activitat: passaren de 150 a 300 socis i el component feixista s’accentuà, amb l’entrada de persones vinculades a Acción Radical. La infiltració d’ultradreta era una maniobra paral·lela a tot l’Estat i tenia el seu precedent a altres països europeus.
A principis dels 90, l’empresari ultra José Luís Roberto “el Cojo” (actual president d’España2000), mirarà de satel·litzar els Yomus per tal d’afavorir els seus interessos polítics. Tanmateix, es troba amb l’oposició de la directiva de la penya, encapçalada llavors per l’exfalangista Luis Miguel Arechavaleta “Yogui”. És per això, que Roberto reforçarà l’oposició interna de Yomus i contribuirà a l’ascens de Teo Javaloyes, contractatant-lo a Levantina de Seguridad (LdS).
Així doncs, la propaganda nazi era tan freqüent a Mestalla que el mateix entrenador Guus Hiddink, hagué d’ordenar retirar una esvàstica del gol nord. Curiosament aquesta actitud va ser censurada pel llavors president del VCF, Arturo Tuzón, que va declarar “Com pot estar pendent el preparador del que succeeix a les grades? El seu treball està sobre la gespa. Em sembla una ximpleria”.
L’11 d’abril de 1993, un grup de neonazis de Marxalenes assassinen el jove independentista i antifeixista Guillem Agulló i Salvador. Alguns dels criminals, entre ells l’apunyalador, Pedro Cuevas “el Ventosa”, freqüenten el gol de Yomus. Una setmana després, el VCF disputava un partit al Carlos Belmonte d’Albacete, en el transcurs del qual dos destacats membres de Yomus, Oscar Rodríguez i José Luís Zapater “Titín”, exhibiran una pancarta on es llegia “Guillem, jódete”.
La desarticulació d’Acción Radical, i el judici conseqüent, juntament amb el procés contra els assassins de Guillem, tot i les penes irrisòries, té un efecte demolidor sobre Yomus. El 1994 pateix l’escissió de Lubo’s Gol Gran, un grup encapçalat per Rafa Lahuerta “el Orejas”, descontent amb la violència i la politizació dels ultres. Per acabar-ho d’adobar, alguns dels actius de Yomus es troben encausats, sancionats o escampen de la primera línia. La penya ultra és a punt de desaparèixer, i així s’imposa un canvi d’estratègia. El president de la penya, Teo Javaloyes, abandona LdS i prova d’espolsar-se la influència de Roberto i l’extrema dreta per centrar-se en l’animació.
Grup que podria estar al capdavant de Yomus en la seua última etapa.
El canvi de terç serà breu, amb la desaparició de general de peu, el grup torna a entrar en crisi. En aquest context els més radicals, històrics de “Fan Club” recuperen protagonisme i, finalment, es desfan de Javaloyes. Amb els primers anys del nou mil·lenni els caps visibles dels Yomus tornaven a ser vells coneguts de la ultradreta, de fet mai havien marxat, parlem de gent com José Alejandro Serrador “Silla” (regidor d’España2000 a Silla, propietari de la botiga Ideal i processat per l’Operació Panzer), Vicente Esctruch “Alfarrasí”, Vicente Lloret “Chichones” (trobat mort aquest estiu a Xàtiva d’un tret al cap), “Titín” (lluitador de Mixed Martial Arts i propietari del gimnàs Training Unit d’Alboraia), i al capdavant d’ells, Ramón Castro “Levis”. Alguns membres d’aquest grup han treballat o treballen per a LdS.
A finals d’aquesta primera dècada dels 2000, però, hi ha un pas més enllà en la politització de la penya. Un grup de joves d’estètica skin, famós per actes violents de carrer, ascendeix amb força i es fa amb el control de Yomus. Es tracta del sector liderat per Joan Josep Martínez, “Joan de Benicalap”o “Cachorro”. El seu regnat és convuls i efímer, amb constants topades amb la policia, i acusacions de malversació.
La vella guàrdia de Castro recupera el control dels ultres l’any 2010, mentre que Martínez serà condemnat a tres anys de presó per apunyalar un antifeixista a la zona del Cedre. Des del retorn del “Levis” hi ha un progressiu acostament per part de la nova directiva de Gol Gran -grup que se situava al gol sud. La intenció és formar una grada jove amb la unió de totes les penyes d’animació. Els contactes amb la directiva fructifiquen la temporada 2012/13 amb la fundació de la “Curva Nord” (CN10) amb 1500 seients disponibles, que es convertiran en 2400 durant el present exercici. Es tracta d’un model molt en boga a Europa, i que en el cas del VCF té un emmirallament clar en la grada interista de Milà, d’idèntic nom, els ultres de la qual estan agermanats amb Yomus.
A canvi d’això, la CN10, que presidirà Paco Rausell de Gol Gran, ha d’acomplir una sèrie de requisits com ara evitar la politització i la violència. Aquestes condicions, malgrat ser acceptades, resultaven un tant utòpiques si atenem a l’historial delictiu dels membres de Yomus.
Foto de Jorge Roca (amb samarreta blanca a l’esquerra del que subjecta la bandera), secretari d’esports del PP de Xàtiva, que va participar en el campionat d’ultres celebrat aquest juliol a Novetlè amb motiu del 30 aniversari de Yomus.
Els primers frecs públics apareixen el maig d’enguany quan es procedeix a l’expulsió de Yomus Girls de la Curva per utilitzar les “SS” en una pancarta. Com a conseqüència de la creixent tensió, el mes de juliol Yomus anuncia l’eixida de la CN10, malgrat que físicament continuarien a la grada jove.
La caixa de trons, però, esclatava aquest 21 de setembre amb la dimissió de Rausell al front de la CN10. Poc després renunciava la resta de la Junta directiva, i tres dies més tard s’anunciava la dissolució de Yomus. La situació ha estat bastant estranya, i s’han formulat les hipòtesis més diverses. La carta de dimissió de Rausell, on parla de la seva negativa a oferir “segones oportunitats” deixa entreveure la preocupació per la tornada a la grada d’algunes persones indesitjables. Fonts consultades per L’ACCENT apunten un presumible retorn del “Cachorro” un cop assolit el tercer grau penitenciari.
Un retorn que tampoc seria ben vist per la vella escola de Yomus, pel caràcter incontrolat de l’individu que els va desplaçar de la direcció, i pel desfalc econòmic que va fer a la penya. A més, s’ha de tindre en compte que un destacat membre de la cúpula de Yomus, podria estar controlant la venda i distribució de material de la CN10, un negoci ben suculent en risc si la grada jove quedara en perill. La dissolució de la penya podria ser una manera d’evitar problemes entre els històrics i el grup de Joan de Benicalap.
Hi ha altres veus, però, que parlen d’una maniobra de colonització de la CN10 i d’un intent d’ocupar la direcció. De moment, la directiva del VCF es mostra preocupada i ha assegurat que no permetrà que la grada jove caiga en mans de persones amb antecedents penals o policials, una postura que sembla destinada a lligar curt els Yomus.
Alguns membres del grup jove encapçalat per de Joan de Benicalap.