Que s’ensenye en les escoles la història d’aquest país
No s’ensenya en les escoles /
com van esclafar un país, /
perquè d’aquella sembrada /
continuen collint fruits”.
Aquests versos de la cançó “Lladres” resumien perfectament el principal motiu que va impulsar Al Tall a publicar en 1979, el disc Quan el mal ve d’Almansa…, una cantata basada en la Guerra de Successió: recuperar la memòria d’un dels moments més decisius de la nostra història, les conseqüències del qual, malgrat el pas de prop de tres segles en el moment de l’aparició de l’àlbum, continuaven notant-se. Com en l’actualitat.
Sens dubte, la victòria borbònica en aquell conflicte d’inicis del segle XVIII i els posteriors Decrets de Nova Planta marquen un abans i un després per al nostre país: conquerits militarment i abolides totes les institucions d’autogovern pròpies, els Estats de la Corona d’Aragó són engolits per l’Espanya uniforme i centralista que bastirà el nou rei, Felip d’Anjou. Llavors es materialitza l’annexió per part de Castella i comença un llarg procés d’assimilació i resistència que s’ha prolongat, amb diversos graus d’intensitat, fins al segle XXI.
Malgrat l’enorme rellevància d’aquell moment històric “sobta que sovint els temaris d’història i de llengua de secundària i batxillerat, tan densos com són, passen de puntetes sobre aquest”. Les paraules citades són de Pau Tobar (València, 1978), professor de geografia i història en el sistema educatiu públic del País Valencià, militant de l’Esquerra Independentista i redactor de L’ACCENT. I amb la voluntat de contribuir a esmenar la mancança assenyalada ha escrit El pas dels maulets (Edicions del Bullent), una novel·la que pretén acostar aquest episodi de la nostra història al jovent.
Els país, la revolta, Basset Alícia i Toni són dos amics que passen l’estiu a Altea. Ell és d’allí; ella, vigatana, però sa mare prové d’aquest poble de la Marina. La denúncia que el batle de Pedreguer (PP) presenta contra la pintada d’un mural a la casa de la cultura amb el rei Juan Carlos de Borbón cap per avall i on es pot llegir el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, una denúncia que arriba fins a l’Audiència Nacional espanyola (veieu L’ACCENT 198), serà el punt de partida d’una recerca que portarà els dos adolescents a recórrer els escenaris on es van desenvolupar alguns dels principals capítols de la Guerra de Successió i a aproximar-se mútuament. I ho faran guiats per un misteriós amic que els anirà deixant pistes allà on vagen: Basset.
Aquest viatge, pel territori i per la història, començarà a Altea, on l’agost de 1705 desembarcà Joan Baptista Basset, moment en què es produeix l’alçament maulet, i passarà per Dénia -on Basset proclamà Carles d’Àustria rei-, València, Xàtiva i, finalment, Barcelona. Mentre segueixen les petjades del militar valencià, els dos joves investigaran aquest conflicte tot aprofundint en les seues causes, en el joc d’interessos de les grans potències europees del moment, en el caràcter marcadament social i popular de la revolta dels maulets i en les conseqüències de la derrota del bàndol austracista.
Amb El pas dels maulets Tobar aconsegueix sintetitzar d’una manera entenedora els diferents vessant d’un conflicte complex i amb moltes ramificacions, i a més amb un llenguatge àgil i senzill que pot arribar fàcilment als estudiants de secundària. Però, sens dubte, els grans encerts d’aquesta novel·la rauen en l’abast nacional que dóna al conflicte (tractar de recollir-ne tots els escenaris als Països Catalans), en posar de relleu el component social de l’aixecament camperol i en reivindicar la figura de Basset, qui tot i ser una de les figures més destacades i compromeses en el conflicte, és un autèntic desconegut per a la major part dels Països Catalans, especialment al sud del Sénia.
Potser perquè “no s’ensenya en les escoles” la història d’aquest país.
El Pas dels Maulets. Pau Tobar. Edicions Bullent.
