El final del boom no acabarà amb els danys de la IA generativa
La recent tremolor a la borsa fa que tothom parli de la bombolla de la IA. De fet, les preocupacions no van sorgir del no-res. Els crítics han estat qualificant la “Intel·ligència Artifical” com una altra barreja de fantasia tecnològica i bombolla financera des de poc després del llançament de ChatGPT a finals del 2022 perquè sabem com funcionen aquests cicles. Més recentment, veus d’establishment com Goldman Sachs i Sequoia Capital es van unir al cor de veus crítiques.
No hi ha dubte que les accions tecnològiques estan sobrevalorades i part d’això prové del bombo que hi ha darrere de la IA generativa. La qüestió no és si hi haurà una correcció del mercat, sinó quan es produirà i fins a quin punt serà la caiguda. Sembla bastant segur que, tot i que la recent volatilitat del mercat de valors va deixar entreveure les preocupacions subjacents sobre les valoracions tecnològiques, en última instància, va ser motivada molt més per les creixents preguntes sobre el mercat japonès que van fer trontollar breument la confiança més àmplia dels inversors.
No pretendré mirar una bola de cristall i tornar amb una resposta sobre quan esclatarà aquesta bombolla, però crec que és hora que comencem a pensar en les conseqüències de la correcció i no només en el que està passant en aquest moment. —Tot i que també és important veure-ho. Les bombolles tecnològiques funcionen en un cicle, però també hi ha un cicle després del crash, on l’atenció comença a moure’s abans que el món de la tecnologia en si s’en faci càrrec adequadament.
La bombolla de les criptomonedes va fer implosió durant el 2022, però la indústria ‘cripto’ està lluny de morir. És un dels principals finançadors de l’actual cicle electoral dels EUA, busca candidats que aprovin legislacions permissives per a les seves activitats fraudulentes. L’economia dels ‘encàrrecs’ tampoc està en el punt de mira en aquests dies, tot i que Uber continua la seva campanya per excloure els treballadors de la llei laboral amb conseqüències importants. Mentrestant, les ulleres intel·ligents han tornat i són més invasives que mai, i les xarxes socials continuen provocant danys socials malgrat anys de discussió sobre els seus problemes.
No podem permetre que el mateix cicle d’atrinxerament es desenvolupi amb la IA generativa. Els chatbots i els generadors d’imatges poden tenir casos d’ús més tangibles que les cripto, però això també significa que es poden utilitzar contra persones de moltes més maneres un cop s’esvaeix el ‘hype’, l’exageració. Hem d’entendre com pot aparèixer això per intentar evitar-ho de manera proactiva.
Els danys continuats de la IA
En els primers dies de l’exageració dels chatbots, el Director Executiu d’OpenAI, Sam Altman, feia moltes promeses sobre el que significarien els grans models lingüístics (LLM) per al futur de la societat humana. Segons la visió d’Altman, els nostres metges i professors es convertirien en chatbots i, finalment, tothom tindria el seu propi assistent d’IA a mida per ajudar-lo amb el que necessitava. No era difícil veure què podria significar això per a la feina de la gent, si les seves prediccions fossin certes. El problema per a Altman és que aquestes afirmacions eren pura fantasia.
Durant els 20 mesos que han passat des d’aleshores, ha quedat innegablement clar que els LLM tenen limitacions que moltes empreses no volen reconèixer, ja que això podria torpedejar l’exageració que manté el protagonisme dels seus executius i les seves valoracions corporatives altíssimes. El problema de la informació falsa, sovint anomenada enganyosament “al·lucinacions”, no es pot abordar amb eficàcia i la idea que les tecnologies seguiran millorant infinitament amb més i més dades s’ha posat en dubte per les millores mínimes que els nous models d’IA han estat capaços d’oferir.
Tanmateix, un cop esclati la bombolla d’IA, això no vol dir que els chatbots i els generadors d’imatges quedaran relegats a la paperera de la història. Més aviat, hi haurà una reavaluació d’on té sentit implementar-los, i si l’atenció es mou massa ràpid, poden ser capaços de fer-ho amb una mínima resposta. El repte que els artistes visuals i els treballadors de videojocs ja estan trobant amb els empresaris que fan ús de la IA generativa per empitjorar les condicions laborals a les seves indústries es pot consolidar, sobretot si els artistes fracassen en les seves demandes contra empreses d’IA per entrenar-se usant el seu treball sense permís. Però podria ser molt pitjor que això.
Microsoft ja s’ha associat amb Palantir per alimentar la intel·ligència artificial generativa per als exèrcits i les agències d’intel·ligència, mentre que els governs d’arreu del món estan mirant com poden implementar la intel·ligència artificial generativa per reduir el cost de la prestació del servei, sovint sense una consideració efectiva dels danys potencials que poden produir-se en confiar en eines que són ben conegudes per produir informació falsa. Aquest és un problema que l’autor de Resisting AI, Dan McQuillan, ha assenyalat com una raó clau per la qual cal fer retrocedir aquestes tecnologies. Ja hi ha innombrables exemples de sistemes algorítmics que s’han utilitzat per perjudicar els beneficiaris de les prestacions socials, els sol·licitants d’assistència per a la cura de nens, els immigrants i altres grups vulnerables. Ens arrisquem a repetir, si no a intensificar, aquests resultats nocius.
Quan esclati la bombolla de la IA, els inversors perdran diners, les empreses tancaran i els treballadors perdran llocs de treball. Aquests desenvolupaments s’escamparan a les portades de les principals corporacionss de mitjans i rebran innombrables hores de discussió pública. Però són aquests danys duradors els que seran més difícils de reconèixer immediatament, i que podrien desaparèixer a mesura que l’atenció es traslladi a qualsevol lloc cap al qual Silicon Valley comencia a empènyer com a base del seu proper cicle d’inversió.
Tots els avantatges que Altman i els seus companys impulsors de la IA van prometre s’esvairan, igual que les promeses de l’economia dels encàrrecs, el metavers, la indústria criptogràfica i molts altres. Però els usos nocius de la tecnologia es mantindran, tret que es prenguin mesures concertades per evitar que aquests casos d’ús es mantinguin molt després que la bombolla esclati.
La construcció dels ‘Big Data centers’
Les pròpies eines d’IA generativa són una part de la bombolla d’IA, però n’hi ha una altra que no s’ha d’oblidar: tots aquells centres de dades a hiperescala plens de milers de servidors que Amazon, Google, Microsoft i alguns altres actors importants estan construint arreu del món per impulsar el futur intensivament computacional que estan treballant per assolir. La infraestructura dels centres de dades està alimentant l’oposició a tot el món per les seves grans demandes d’aigua i energia, però els gegants del núvol avancen amb centenars de milers de milions de dòlars en inversió destinats a augmentar la construcció.
El futur de l’expansió dels centres de dades podria prendre algunes direccions diferents. Després de la primera part de la pandèmia, Amazon va trobar que havia sobreestimat la demanda futura de la seva plataforma de comerç electrònic i tenia previst construir molts més magatzems dels que realment necessitava. El 2022, enmig d’un impuls de reducció de costos, va tancar i cancel·lar nombrosos projectes de centres logístics per adaptar-se a la nova realitat. És possible que passi alguna cosa semblant amb els centres de dades. Per exemple, ja es qüestiona si el pla d’Amazon de construir tres grans centres de dades a Auckland, Nova Zelanda, es concretarà.
A l’altra banda de l’equació, podríem mirar el boom inicial de les punt-com que va impulsar una sobreconstrucció massiva d’infraestructura de fibra, que va deixar als Estats Units molt més del que necessitaven en aquell moment, però amb molt marge per treballar per a l’expansió de l’economia d’Internet que va seguir. Més recentment, després que el boom de les cripto esclatés, part de la potència informàtica que impulsava les operacions de mineria cripto es va reassignar per entrenar models d’IA i impulsar el seu desplegament.
En última instància, els principals proveïdors del núvol probablement controlaran els seus plans d’expansió una vegada que el bombo de la IA generativa s’estavelli finalment, però no els cancel·laran completament. Atès que Microsoft, Amazon i Google es beneficien molt de fer que les nostres vides i els serveis que utilitzem siguin més intensius computacionalment, independentment dels impactes ambientals i socials més amplis, tenen un incentiu per assegurar-se que tot el que segueixi la IA generativa augmenti de la mateixa manera la quantitat de càlcul que les nostres societats requeriran col·lectivament, alhora que ens assegurem que depenem d’ells per proporcionar-los.
Continuar lluitant
No us equivoqueu: hi ha una bombolla d’IA i el seu dia de donar comptes pot estar més a prop del que esperem. Jo ho estic esperant amb ganes. És important entendre quines distorsions està alimentant en la indústria tecnològica i la societat en general, però també hauríem d’estar preparats per al que vingui després del crash.
La intel·ligència artificial generativa no té l’ampli ventall de casos d’ús que la indústria va intentar convèncer que tenia, i és massa intensiva en computació per utilitzar-la per a tasques mundanes. Però un cop s’esvaeixi el bombo, segurament hi haurà un impuls més gran per fer que determinades implementacions siguin més eficients perquè puguin quedar-se, i sens dubte hi haurà innombrables esforços per mantenir-les en funcionament independentment dels impactes socials i ambientals que puguin tenir. Hauran de ser desafiats i combatuts, fins i tot després que l’atenció passi a la propera font de bombo tecnològic.
- Paris Marx és un crític tecnològic de Montreal que escriu a Disconnect. També és responsable del podcast Tech Won’t Save Us i l’autor de “Road to Nowhere: What Silicon Valley Gets Wrong About the Future of Transportation”. Article publicat a Disconnect el 16 d’agost de 2024. Traducció catalana de L’Accent.
