A finals de gener, es presentava el Cercle de Salut a Barcelona amb la finalitat de «vetllar» perquè el model català de salut segueixi sent mixt públic i privat; així s’explicita en el seu manifest fundacional, ple de generalitzacions i eufemismes, però que afirma el següent: “És més eficient un sistema de salut mixt en el qual col·laborin entitats públiques i privades”, “la sanitat pública és, per si sola, insostenible, requereix de la col·laboració privada”. No ens sorprèn: si hi ha persones interessades que el sistema de salut segueixi sent mixt públic i privat són precisament les membres del Consell Assessor d’aquest Cercle de Salut. I tant que els interessa, se’n beneficien personalment d’aquesta manera. I més enllà d’això, són les mateixes persones que han governat i gestionat la sanitat catalana els darrers 30 anys, els seus principals responsables.
Així, fent una ullada ràpida al secretariat del cercle, a les personalitats impulsores i a les personalitats adherides ens trobem:
- Helena Ris, presidenta de la patronal del sector privat Unió Catalana d’Hospitals, associació que agrupa múltiples empreses que presten serveis a la sanitat de manera privada, d’on també va ser president Boi Ruiz. Boi Ruiz, l’home triat per Artur Mas per pilotar la reforma del model sanitari, responsable de les retallades més salvatges a la sanitat pública, de l’època que més recursos públics s’han destinat a la sanitat privada, que més privatitzacions s’han dut a terme i que més han crescut els beneficis de les empreses que gestionen la sanitat.
- Josep Maria Padrosa, ex director del Cat Salut, mà dreta del Conseller Boi Ruiz i apoderat de Corporación Fisiogestión, un holding de 6 empreses sanitàries que l’any 2012 van facturar 14 milions d’euros a la Generalitat de Catalunya.
- Roser Fernández, ex-secretària general del departament de Salut del govern Mas, des del febrer del 2008 fins al desembre del 2010, directora general de La Unió. Des del juliol del 2004 fins al gener del 2007 va ser directora d’Estratègia i Anàlisi Econòmica de la Regió Sanitària de Barcelona.
- Carles Manté, exdirector del CatSalut imputat al cas Innova. Va crear una consultora sanitària després de deixar el càrrec i va facturar fins a 1 milió d’euros durant els cincs anys posteriors, 840.000 dels quals provinents d’Innova.
- Josep Maria Via, ex cap del Gabinet del Departament de Salut durant el pujolisme. Ex Director de la Divisió Internacional del Consorci Hospitalari de Catalunya,S.A., entitat público privada per excel·lència, ex President del Consorci Parc Salut Mar.
- Francesc García-Cuyàs, Director de la Fundación TicSalut, una fundació que és l’encarregada d’impulsar les TIC en el context de la salut i amb una estructura que permet que més d’un centenar d’empreses privades formin part del seu Consell Assessor.
- Guillem Lopez-Casasnovas, economista i assessor del Banc d’Espanya.
- Olga Pané, gerent del Consorci Parc Salut Mar de Barcelona, afí a les aliances estratègiques entre el món públic i el privat i una de les persones que cobra més que els consellers.
- Francesc José María, secretari del Cercle ex gerent del Institut Català de la Salut (ICS), ex Secretari General d’Innova.
- Marina Geli, ex Consellera de Salut del govern Tripartit. Entre la seva gestió destaca el pas de l’ICS d’entitat gestora de la Seguretat Social a empresa pública, fet que va obrir la porta a la privatització de la gestió dels centres i va encarregar l’estratègia de desmembrament de l’ICS, Estratègia del Cat Salut de la legislatura 2007-2010, amb mesures com la creació del Consorci de Lleida. Abans de finalitzar el mandat i sortir del govern, el 2010, el tripartit encara va fer efectiva una la constitució del SISCAT, que en un dels seus apartats especificava que també el configurarien «centres de titularitat privada els serveis dels quals siguin necessaris per implementar les previsions del Pla de Salut de Catalunya i així ho sol·licitin».
Per qui han de vetllar aquestes persones més enllà dels seus interessos privats, si aquestes persones són culpables d’haver generat un sistema sanitari mixt públic i privat que presenta llistes d’espera criminals (138.606 persones en llista d’espera per a proves diagnòstiques i 161.730 per a intervencions quirúrgiques), que ha menystingut i infrafinançat l’atenció primària? Sí, són culpables d’haver retallat més de 5.122 professionals, d’haver tancat més de 1.200 llits, del col·lapse de les urgències dia sí i dia també i del fet que s’obligue les pacients a restar als passadissos. Són culpables d’haver facilitat el drenatge de recursos públics per a engreixar beneficis privats i, en definitiva, volen rematar la construcció d’una sanitat pública dual, una per a pobres i una per a rics, empitjorant la salut de la classe treballadora i en major mesura les dones, així com precaritzant les condicions laborals de les treballadores de la sanitat.
Més aviat nosaltres haurem de vetllar per fer-los fora del sistema sanitari! Rebem el Cercle de Salut com es mereix avui Dilluns 13 de febrer a les 18:30 hores a la porta de l’Hospital Sant Joan de Déu.
La nostra salut no pot ser el seu benefici! Fora privatitzadors de la sanitat pública!
*Isabel Vallet és portaveu d’Endavant OSAN i va ser diputada de la CUP-AE en la legislatura 2012-2015.
