La CUP va celebrar la seva Assemblea Nacional ordinària el passat 16 de gener a Vilanova i la Geltrú. En aquestes darreres setmanes l’organització també ha aparegut a molts mitjans que intentaven fer bullir l’ollla dels pactes preelectorals entre diverses formacions independentistes. Més enllà del soroll mediàtic, L’ACCENT hem volgut parlar amb el seu portaveu nacional, Marc Sallas, per fer balanç dels darrers quatre anys, de les perspectives de futur i de les propostes polítiques que la formació ha estat elaborant i defensant.
>>“Com a mínim serem 80 candidatures, però encara estem creixent i sumant nova gent”
>>“Vam dir a ERC i SCI que no comptessin amb nosaltres per la candidatura de Barcelona.”
Quin era l’objectiu de la darrera Assemblea Nacional?
L’objectiu de l’Assemblea Nacional era aprovar el programa marc de la CUP. Posava el punt i final a un procés d’elaboració del programa que ha durat 9 mesos. Aquest programa marc s’ha basat en vuit eixos temàtics diferenciats i s’ha elaborat mitjançant un procés participatiu molt ampli. D’una banda, les trobades i reunions per a debatre els diversos temes s’han fet d’una forma descentralitzada arreu del territori en què aquests moments hi ha CUP treballant, per arribar al màxim nombre de gent. De l’altra, no només hi ha intervingut la militància de la CUP, sinó que hi han tingut un paper fonamental també persones vinculades a lluites socials, sindicals, ecologistes, de gènere… Aquest darrer aspecte és molt important ja que aquestes persones són les que conformen l’espai d’unitat popular que nosaltres diem que volem representar.
Aquest procés ha marcat bona part de la tasca de la CUP en els darrers mesos. S’han complert les expectatives que us vau marcar abans d’iniciar-lo?
Ha estat la primera vegada que hem elaborat un programa marc d’una forma tan àmplia i tan participativa. La valoració és completament positiva; el procés ha funcionat i el resultat final és un programa marc que creiem que respon al moment polític actual. Ara bé, com en tota primera vegada, sempre hi ha aspectes que a posteriori modificaries. Crec que el procés ha dotat l’organització d’una experiència important per als futurs processos participatius que de ben segur impulsarem.
Aquest programa serveix només com a programa electoral o bé el concebeu també com un programa d’acció social que podrien assumir com a propi col·lectius que no treballen en l’àmbit institucional?
El programa marc estrictament és un programa polític d’unitat popular pensat per a les eleccions municipals d’aquest 2011. Ara bé, la voluntat de la CUP és continuar el debat i les propostes sobre molts d’aquests eixos, creant espais estables per a fer-ho, i que a partir d’aquí les idees que vagin sorgint vagin marcant pautes polítiques per a la CUP i també que siguin útils per a l’espai d’unitat popular.
Si en l’anterior campanya del 2007 l’eix que va centrar l’acció de les diverses CUP va ser la qüestió de l’especulació urbanística, la d’aquest 2011 en què preveieu que es focalitzi?
El tema de la crisi creiem que jugarà un paper fonamental en la campanya. No perquè hi hagi cap directriu dels òrgans nacionals, ja que el disseny de les campanyes el fan els nuclis locals segons la seva realitat, sinó perquè és la percepció que tenim després de parlar amb tots els nuclis locals. De fet, a banda del procés d’elaboració del programa marc, l’altre eix d’actuació de la CUP en el darrer any ha girat al voltant del document “Escapcem el capitalisme, construïm l’alternativa” en que s’exposaven les causes de la crisi i les possibles respostes des de l’àmbit municipal.
I la qüestió de la xenofòbia i la normalització de polítiques discriminatòries?
En aquest aspecte, creiem que és molt important el treball que fan diverses plataformes locals de lluita contra la crisi, ja que és a través del teixit social que es poden combatre a nivell de barri certs discursos, tòpics i rumors. Les diverses CUP participen d’aquestes plataformes i a cada municipi s’intenta articular una resposta concreta segons la realitat d’aquest municipi. A nivell nacional, per exemple, la CUP no ha dissenyat una estratègia de resposta concreta a fenòmens com Plataforma per Catalunya. Sí que a nivell local ens hi hem deixat la pell combatent propostes de l’estil PxC, però potser hagués faltat una estratègia a nivell nacional de denúncia i contenció d’aquests elements feixistes. Això, sincerament, ha estat una errada nostra.
La CUP què ha aportat a la lluita independentista en aquests darrers quatre anys?
Hi ha dos aspectes en què la CUP, per la seva naturalesa i el seu ressò, ha tingut un paper fonamental. En primer lloc en la campanya de defensa dels encausats per la crema de fotos del rei, on l’organització dóna la cara i es posa al costat dels encausats demostrant que hi ha una forma valenta de plantar cara a l’estat des dels càrrecs institucionals. En segon lloc, l’inici del procés de consultes sobiranistes, que no hagués existit sense l’impuls inicial del referèndum d’Arenys de Munt a càrrec de la CUP d’aquest municipi. Això ha acabat mobilitzant milers i milers de persones.
Els mitjans parlen de 80 candidatures. És real aquesta xifra?
Com a mínim serem 80, però encara estem creixent i sumant nova gent, ara ja sobretot en municipis molt petits. D’altra banda, hi ha comarques com el Maresme, el Bages o el Gironès, on la presència de la CUP s’estendrà ja a molts municipis. De moment, però, a dia d’avui no hi ha cap candidatura ni al País Valencià ni a les Illes.
En aquestes eleccions hi ha la novetat de la candidatura de Barcelona, que suposa un repte important…
Sí, i no només Barcelona. Som presents a totes les ciutats del Barcelonès menys a Sant Adrià del Besòs. A Santa Coloma estem treballant dins de Gent de Gramenet, i a l’Hospitalet, Badalona i Barcelona hi treballem a partir de la nostra organització.
Però és Barcelona qui atrau l’atenció informativa…
Barcelona és capital del país i això li dóna un ressò molt gran. L’organització s’ha consolidat i ha crescut gràcies a una molt bona feina de la militància. Sabem que és complicat obtenir representació a la ciutat de Barcelona, però el més important és que a partir del treball de la CUP s’obre un camí de teixir amb diversos sectors de la unitat popular una alternativa al model de ciutat. De fet, amb el procés participatiu “Reinventem Barcelona” s’està arribant a molts sectors amb qui l’independentisme no havia treballat fins fa molt poc. Aquesta dinàmica també s’està donant a les altres grans ciutats de l’àrea metropolitana. Aquest camí continuarà independentment del resultat de les eleccions.
Els mitjans us han involucrat en la candidatura “unitària” independentista proposada per ERC i també amb pactes amb SCI. Què hi ha de cert i què hi ha de fals en això?
En primer lloc nosaltres hem dit que no. No hem sabut mai si era una proposta sincera d’ERC o bé una sortida endavant de Portabella per salvar la cadira. Nosaltres vam anar a escoltar la seva proposta i només vam sentir parlar de llocs a la llista i quotes de poder. Ni una sola paraula sobre el programa. Per tant, ja d’entrada els vam dir que no comptessin amb nosaltres.
De fet, semblaria molt difícil casar les propostes de la CUP de Barcelona en matèria d’habitatge amb la trajectòria política d’ERC i SCI…
Sí, però és que ni tan sols van voler parlar de programa. Propostes “unitaristes” d’aquestes a quatre mesos de les eleccions municipals són poc sinceres. Només cal veure com els portaveus d’ERC i SCI discuteixen als mitjans pels càrrecs. Nosaltres només parlem, amb qui sigui, en base a un model de ciutat. I això ni s’improvisa ni es fa amb unes eleccions municipals pel mig.
La CUP es veu com una alternativa al “model Barcelona”?
La CUP vol defensar la Barcelona popular, la dels barris. Tots els partits del consistori estan lligats a l’actual “model Barcelona”. Passen els alcaldes i el model de ciutat-aparador continua essent dominant. I Xavier Trias no és cap alternativa a aquest model. Qui parla de participació vinculant als barris? Qui parla de desmilitaritzar la policia local de Barcelona? Qui parla de fer una ciutat habitable, on les persones passin per davant dels interessos econòmics? Ningú, només la CUP.
D’una banda hi ha Barcelona, que rep una atenció mediàtica especial; d’altra banda, la CUP es presenta a 13 dels 15 municipis més poblats del Principat. Això trenca una mica amb el tòpic que la CUP és una candidatura de vil·les i ciutats mitjanes. Quins objectius us heu marcat en aquests grans municipis?
L’objectiu és visualitzar-nos en aquests llocs, independentment del resultat electoral. Visualitzar que hi ha gent treballant i que aporten alternatives. Ser el punt de partida de dinàmiques de treball de la unitat popular. Són municipis on part de la població no hi treballa ni hi fa vida social, on els mitjans locals són impermeables a qualsevol proposta del teixit associatiu i on una part de l’electorat vota en clau nacional o estatal perquè desconeix els aspectes de la política municipal. Per això crec que a banda del bon treball local, imprescindible per a fer res de profit, fins que la CUP no tingui una estructura nacional forta i amb una certa projecció serà molt difícil entrar en alguns d’aquests ajuntaments metropolitans.
Pel que fa als resultats en viles mitjanes del Principat, que van ser molt importants el 2007, teniu la sensació que s’ha tocat sostre?
Bé, no som ni a la meitat de capitals de comarca del Principat. Això també són viles mitjanes i necessitem ser-hi. I als llocs on ja tenim presència encara podem créixer més. De fet, som clarament l’alternativa política en molts d’aquests llocs, i això s’hauria de traduir en resultats electorals.
Passem a contemplar diversos escenaris. 23 de maig, resultats espectaculars. Això suposaria un replantejament de l’estratègia de l’organització, per exemple en la qüestió de les eleccions autonòmiques?
La proposta estratègica, que es va discutir a Mataró a inicis del 2009, està resolta amb un ampli consens i serveix tant si hi ha bons com mals resultats electorals. La consolidació de la CUP com una organització nacional, la coordinació amb l’esquerra independentista a través de la TEI, el paper públic de l’organització… tot això és vàlid sigui quin sigui l’escenari. Pel que fa a l’aposta tàctica per no concórrer a les eleccions autonòmiques, era una aposta concreta per a unes eleccions concretes el 2010. Sigui quin sigui el resultat de les municipals, el debat sobre concórrer a properes eleccions apareixerà de forma natural i l’organització prendrà una decisió tal i com es va fer el 2009.
L’escenari contrari seria que s’obtinguessin resultats molt modestos. Hi hauria un desinflament de l’organització?
Qui faci un plantejament d’entrar a la CUP només per estar a les institucions s’equivoca. Ser a les institucions és important, però la base està en voler lluitar per uns objectius i fer-ho afrontant la realitat de cada moment. Són moltes les CUP que no tenen representació municipal i han continuat treballant dia a dia, i sovint molt més que partits amb presència al consistori.
Cert que en aquestes eleccions, com en totes, hi ha un canvi de conjuntura respecte les anteriors. ERC i ICV ja no són al govern autonòmic i apareix la incògnita de la capacitat real de SCI per ser presents a unes municipals i amb quina força.
Ara bé, jo tampoc veig uns mals resultats. Sincerament, crec que la unitat popular, com a aposta de l’esquerra independentista, està a punt d’assolir la major quota de representació institucional que hagi tingut mai en aquest país.
I pel que fa a la coordinació amb l’esquerra independentista, quina és la situació actual?
D’una banda, s’ha iniciat la dinàmica que ha de conduir a la constitució de la Taula de l’Esquerra Independentista, que ha de ser un espai de debat i coordinació polítiques important. D’altra banda, les organitzacions de l’esquerra independentista han celebrat en el darrer any les seves respectives assemblees nacionals. Això significa que hi ha un posicionament de cada organització respecte el model de moviment. Aquest fet ha de facilitar la dinàmica de treball
Finalment, volem animar tota la militància de l’esquerra independentista a participar en les activitats de la CUP d’aquesta propera primavera.
