Obres el Facebook. Un post que denuncia i titlla d’irresponsables uns que sembla que no sortien pare i fill, que resulta que parlaven amb un padrí que també parlava amb una dona, a 1,5 m tots, això sí. Obres el WhatsApp: fotos del passeig marítim de Sant Esteve de les Roures ple de gent. Irresponsable. El Twitter: nens botant a la corda i un veí que viu al barri del costat amb un pa sota el braç, irresponsables uns i altres. Queda’t a casa, no siguis irresponsable.
Ens hem de seguir quedant a casa? Doncs sembla que sí, que malgrat que es pugui sortir amb les nenes, o anar a comprar bunyols de bacallà al mercat, en general ens hem de quedar a casa. S’explica bé amb el que en diuen medicina comunitària, com que no hi ha vacuna, el distanciament social sembla ser el més eficient per no contagiar el virus. Així que podrem sortir amb les criatures, podrem anar a comprar cacaus al Mercadona i, fins i tot, fer-nos runners la setmana vinent, però en general, distanciament social i a casa.
Ens quedarem a casa a qualsevol preu? És aquí on hem d’anar a parar. No, a qualsevol preu no. Ara sembla que hi hagi una aliança tàctica amb l’enemic per tal de “guanyar el virus” i la reafirmem quedant-nos tots a casa. Però l’aliança la compleix tothom? Doncs no. Perquè a mi, sense haver-me assegurat que i quan cobraré la prestació de març (sí, del març encara) m’obliguen a quedar-me a casa i a no protestar, més enllà de fer twits i penjar pancartes als balcons. Mentre m’obliguen a quedar-me a casa, passegen els militars pels carrers amb l’himne espanyol sonant. No, l’enemic no està de treva i nosaltres tampoc. Tenim memòria i sabem quina data és el 1r de Maig.
Perquè, si sortim als carrers, pot rebrotar el virus i pot ser que es col·lapsin els serveis sanitaris? Per què no tenim prou màscares i se’n dispara el preu? Per què la sanitat està minvada? Per què som el parc temàtic d’Europa i ara, que no tindrem turisme, patirem un 25% d’atur? Com pagarem les matrícules universitàries del curs següent? Què passarà amb el gruix de les autònomes autoexplotades? Per què la gent es pot quedar sense llum a casa si no paga els seus preus abusius mentre no cobra? A qui pertanyia Telefònica i a qui pertany ara? On són els diners del Cas Palau, els papers de Barcenas, Innova o els EREs? Qui es va beneficiar amb la privatització dels serveis públics? Perquè mantenim una monarquia xupòptera? On són els diners del rescat de la banca?
Cada segon que el passem tancats a casa, cada dol que patim en silenci, cada dia més que ens angoixa dins del pis de 40 m², cada jornada laboral de 12 h en un hospital, cada cop que el nostre amic hipocondríac ha d’estar en una caixa d’un supermercat 8 h, cada autònoma que ha estat un dia més amb la persiana abaixada… Totes i cadascuna d’aquestes situacions que patim dia a dia tenen responsables amb noms i cognoms. I són fruit d’un sistema organitzat criminal, que se’n diu capitalisme, i que posa els beneficis econòmics per sobre de la vida. La seva autoreproducció per sobre la vida.
I estarem tancades a casa, i no sortirem el 1r de Maig, però tenim memòria i recordarem tots i cadascun dels noms i cognoms de les que ens estan abocant a la misèria. I no, no estem en treva i no, no obeïm cegament les ordres d’un estat d’alarma mal gestionat que, com sempre, va amb segones intencions. Entenem la situació i amb ella vivim com podem, però no, no és el més irresponsable el que surt a comprar el diari al quiosc menys proper o el que aprofita això dels nens per estar 20 minuts al carrer i veure el mar o el riu. No, els irresponsables, els vertaders irresponsables que només han mirat pels seus interessos, són els que, des de la seva poltrona ens han portat a aquesta situació tan lamentable. I no podem caure en arguments massa fàcils, que assenyalen a qui ve del forn amb un xuxo de crema mentre nosaltres érem al sofà quan ens retallaven la sanitat o se la repartien entre quatre. Cal tenir clar una i mil vegades que una cosa és una pandèmia i una altra ben diferent són els recursos per gestionar i superar una pandèmia. I on són aquests? Doncs, majoritàriament, estan privatitzats.
“Però cap es podia esperar això, no podíem estar preparades!” Diuen les que volien aprovar la Llei Aragonès. Permeteu-me que discrepi de tal afirmació, una cosa és estar preparada per un virus ben desconegut, cosa difícil certament. L’altra és que la medicina i la sanitat siguin recursos públics i estiguin nacionalitzats i en mans de les persones, no del capital. Una cosa és que l’estat pugui garantir mascaretes per a tothom i no metralladores per a tothom. Una cosa és que, si han d’haver-hi peatges, siguin públics i l’altra és que ho gestioni mafiosament en Florentino Pérez o els fills del Pujol. Una cosa és que la vida estigui per sobre de tot, i l’altra ben diferent i que patim, és que el capital estigui per sobre de tot. Tenim una oportunitat per reflexionar-hi. Fem-ho, doncs, i l’única reflexió vàlida és la que ens crida a passar a l’acció el dia 1 del desconfinament, el de debò, no les quatre gotes que ens cauen ara.
*Santi Fortuny, Tarragona
