Coincidint amb la culminació del procés de consultes sobre la independència, l’organització de l’esquerra independentista Endavant ha organitzat un cicle de xerrades per debatre quines han de ser les properes passes per avançar cap a la independència dels Països Catalans. L’ACCENT hem parlat amb tres de les persones que participen en aquest cicle de conferències per preguntar-los la seva opinió. Són Joan Sebastià Colomer, d’Endavant, Carles Mora, alcalde d’Arenys de Munt, i Anna Gabriel, regidora de la CUP de Sallent.
1.Les consultes sobre la independència es clouen el proper 10 d’abril. El cicle que va començar a Arenys de Munt fa un any i mig, ha servit per fer avançar cap a la independència?
2.Les consultes s’han fet només al Principat. Quin perill hi ha de trencar amb la resta del país?
3.Quin ha de ser el proper pas cap a la independència?
4.Amb el procés de consultes s’ha activat molta gent, com es pot mantenir implicada en la lluita independentista?
Joan Sebastià Colomer. Militant d’Endavant OSAN
1.Crec que sí, malgrat els gras esforços d’Artur Mas i el seu govern per restaurar la situació anterior. Sobretot ha servit com a procés d’organització popular. I també com a experiència en què els sectors populars han pogut veure com es comporten els aspirants a polítics professionals. A més, han ensenyat que el camí de desobediència a l’Estat és el camí que haurem de seguir i ens deixen una certa experiència de desobediència massiva, ja que fer un referèndum oficial està prohibit.
2.Les consultes, com qualsevol altra de les activitats que fan a aquest país els independentistes, estan subjecte a una doble tendència: la de l’Esquerra Independentista, que vol destruir les institucions de l’Estat i construir els Països Catalans, i la que busca una activitat normalitzada dins les institucions. Aquesta segona, en la mesura que accepta les institucions, accepta la partició territorial dels Països Catalans. En les consultes s’ha viscut aquesta tensió: els segons són els que li han donat un contingut més principatí. Segurament aquest contradicció es reproduirà en el futur en qualsevol moviment popular que es pugui produir.
3.Extreure conclusions de l’experiència de les consultes. Què han tingut i tenen de positiu? Doncs el contingut desobedient. Què tenen de negatiu? Que determinades persones ho canalitzin per posar-ho al servei de forces polítiques que volen gestionar les institucions. Següent pas: aprendre d’aquestes conclusions i per tant construir les següents passes sobre les bases del moviment popular i desobeir l’Estat espanyol i la seva ocupació.
4.Mantenint la pressió popular i la mobilització en contra dels governs autonòmics, i canalitzar les energies cap a aquesta mobilització, ja que el govern autonòmic està traicionant clarament la manifestació 10 de juliol a Barcelona i el procés de consultes. I també vinculant aquestes sectors populars a l’alliberament social i a la lluita contra la crisi i el capitalisme.
Carles Mora. Alcalde d’Arenys de Munt
1.Ha servit per fer un gran salt. El primer que ha fet és desacomplexar molts independentistes, que buscaven una concreció ferma, i per vehicular les seves volences. Ha integrat moltíssima gent que ho tenia latent. I ha aconseguit incloure dins l’independentisme totes les classes socials i professionals. Per exemple, els empresaris abans veien en l’independentisme un dimoni pelut i amb cua, però ara una gran quantitat d’empresaris s’hi han interessat i implicat. I també s’hi han implicat jutges, advocats, catedràtics i també molts i molts treballadors. Penso que la crisi ha afavorit l’independentisme.
2.El perill serà el que nosaltres vulguem. El procés encara s’ha d’afiançar a Catalunya, i això passar quan el govern faci pedagogia i expliqui a la gent quins són els avantatges de la independència. S’hauria d’entrar a totes les llars, per exemple amb un programa de televisió com El Medi Ambient, que emet TV3 abans del Telenotícies. Una vegada hagem fet aquest procés, aleshores hem de cercar la complicitat dels nostres germans de les Illes i del País Valencià. Dependrà de nosaltres i de les seves actituds. Hi ha reductes importantíssims d’independentistes, però en aquests territoris el PP hi té molt poder. El que no podem fer és parar la dinàmica actual a Catalunya. Quan siguem independents, haurem de cercar la companyia dels germans de les Illes i el País Valencià.
3.El següent pas ha de ser intentar que el Parlament català agafi un compromís i que entengui que si fa pedagogia, si explica el projecte al país, la quantitat d’independentistes serà molt nombrosa. La gent es mira la butxaca i veu que està buida, i no entén que marxin de Catalunya 22.000 milions d’euros que no retornen. El següent pas l’haurà de fer el Govern, que té dues opcions: o declarar la independència unilateralment o fer un referèndum vinculant. Alguna acció de fermesa a nivell real s’haurà de fer, sinó estarà malmetent la voluntat de tots els que hauran votat i dels voluntaris que hi hauran participat.
4.Hem dit a les comissions de les consultes que no es dissolguin, però ja se n’han dissolt moltes perquè s’hi han barrejat partits que han volgut treure’n una rendibilitat. I a la gent això no li ha agradat. El que s’ha de fer és intentar que les comissions no es dissolguin perquè seran necessàries quan calgui estirar la corda; és a dir, quan calgui actuar d’una manera cívica però molt continuada i ferma de cara al govern de la Generalitat. Necessitarem molta gent al carrer, interlocutors, gent que vagi a parlar a Europa. La necessitarem quan s’hagi d’estirar realment la corda.
Anna Gabriel. Regidora de la CUP
1.Fer avançar directament cap a la independència potser no. Ha estat una experiència positiva a nivell que diferents sensibilitats independentistes treballessin plegades per posar a disposició de tota la població la possibilitat de pronunciar-se i a nivell de l’exercici d’autoorganització de base que ha suposat. Però no m’atreviria a dir que directament ens ha fet avançar. Perquè l’aposta per la independència és un recorregut de fons i que estarà ple d’obstacles i dificultats. Haurem estat capaços d’organitzar les consultes, però això no es tradueix en que aquestes persones estiguin disposades a fer l’esforç que requereix treballar per la independència. No és comparable anar a votar i ser militant.
2.Aquest perill no neix de les consultes, ja existia. Està clar que les forces més sobiranistes que tenen clar un mapa esquarterat troben l’excusa perfecte en les consultes per dir que no cal plantejar-nos la independència al conjunt dels Països Catalans. És un efecte pervers de les consultes. Que no s’hagin fet al País Valencià i a les Illes s’explica per moltes raons polítiques i socials però no vol dir que la independència sigui només pel Principat. Hi ha expressions molt potents al País Valencià d’àmbit cultural i social que aquí no existeixen, i no per això ningú s’està plantejant que ells hagin d’avançar cap a la independència sense el Principat.
3.S’hauria d’aconseguir haver après dels errors. Els èxits, percentatges de participació, experiència d’autoorganització són fantàstic. Però hi ha hagut errors i una coordinadora nacional que no ha estat exempta de problemes, de falsos lideratges…. De tot això se n’hauria d’aprendre. Com és que quan la ciutadania s’organitza, sempre hi ha intents d’apropiació d’aquests èxits? No s’hauria de passar per alt. El que ara toca és fer una lectura crítica de que ha passat.
4.El meu dubte és quin percentatge de gent s’ha posat a treballar en les consultes i no venia absolutament d’enlloc. Crec que és mínim. No acaba de ser del tot cert que no venien d’enlloc. Per l’experiència del meu poble, el gruix de gent implicada són persones que ja estaven polititzades, que tenien trajectòria militant. Això ho dic en un sentit positiu: les organitzacions i partits tenen bases que responen, potser tenen líders que defrauden; però que hi ha bases organitzades que responen és cert. Aquest ha estat el gruix de gent que ha participat. La manera de mantenir els que s’hi han sumat: tenim un ventall prou ampli d’organitzacions amb diferents sensibilitats perquè aquesta gent s’hi pugui encabir.
