L’escola pública d’infantil i primària Auró – abans President Salvans -, situada a un barri humil del sud de Terrassa, és un gueto escolar – concentració de dificultats socials i educatives – on més del 90% de l’alumnat és d’ascendència marroquina, es troba devaluada i sense gairebé nova matrícula, al temps que a un radi de 600 metres dues escoles privades concertades gaudeixen de sobredemanda.
En aquest context, s’afegeix l’infrafinançament públic, la filantropia bancària i el cobrament il·legal de quotes d’escola privada per finançar un projecte educatiu «innovador» inviable sense l’espoli econòmic a les famílies pel diner públic que se’n va al concert educatiu. El Departament d’Educació i l’equip directiu justifiquen les mesures com una sort d’acte de beneficència solidària per la continuïtat de l’educació pública al barri.
L’Assemblea de Famílies denuncia la discriminació i segregació: s’han cobrat il·legalment quotes obligatòries i que s’ha produït una davallada en els resultats acadèmics. 24 de juny 2019
Donat el greuge a l’educació pública del barri, més de 70 famílies de l’escola es mobilitzen, s’autoorganitzen i decideixen denunciar la devaluació de la qualitat educativa, espoliació econòmica i discriminacions per impagament de les quotes a la Inspecció Educativa dels Serveis Territorials del Departament d’Educació que, posteriorment declara irregulars i propicia la baixa de l’equip directiu.
Les comunicacions en premsa de les autoritats públiques reinterpreten el relat acusant les famílies de «voler tot gratis», fer un guirigall per una insignificant pujada de les quotes il·legals, o de fins espuris, com si d’una subversió de la legalitat es tractés. Resulta obscè, ja que l’educació pública és gratuïta i es finança amb els impostos, i el cobrament de quotes és un repagament il·legal.
Aquestes declaracions sense base legal demostren la voluntat política del Departament d’Educació de liquidar la gratuïtat i igualtat d’oportunitats que han de regir l’educació pública. Al mateix temps, la universalitat es degrada a una escolarització de mínims amb plusvàlues en base al cobrament de quotes il·legals.
No obstant, cal qüestionar quina relació hi ha, en un context de privatització dels serveis públics, entre la fugida de les famílies des dels centres públics devaluats cap a l’escola privada concertada i l’existència de cobraments de quotes il·legals a les dues xarxes educatives. Adquireix sentit l’hipotesi de fer caixa amb la segregació escolar, però sembla una anàlisi limitada: quina finalitat política podrien tenir les quotes?
La resposta es troba en la voracitat política de l’executiu català per liquidar drets ciutadans i privatitzar els serveis públics: les quotes adoctrinen les famílies en els funcionaments de l’empresa privada.
Qui subverteix el sistema educatiu és la Generalitat quan asfixia a la educació pública, liquida la gratuitat i carrega la desinversió a les famílies amb cobraments il·legals, i blinda l’escola privada concertada que, casualment, cobra quotes il·legals artificialment assequibles per les subvencions d’ajuntaments i el mateix Govern català. L’evidència apunta al concert educatiu com una eina transitòria d’adoctrinament ideològic amb l’objectiu de crear el context favorable cap a la privatització de l’educació.
Tot plegat invita a la reflexió quant a la justificació que troben les quotes il·legals a la comunitat educativa i l’oposició amb impostures a l’abolició del concert educatiu, els discursos falsaris vers la segregació escolar, així com l’obscenitat del Departament d’Educació i organitzacions subvencionades acusant de fins espuris les famílies migrades i segregades en defensa de l’educació pública.
La realitat dibuixa l’absència de contrapoder, urgència de debat públic i auto-organització per impugnar la privatització de l’educació amb alternatives democràtiques i un projecte polític emancipador.
Matías Fidemraizer, membre de l’Assemblea de l’Escola Auró de Terrassa (abans Pt. Salvans)
){kind=link}