[L’ACCENT 147]
“Educar -diu el poeta-, és el mateix que posar un motor a una barca: s’ha de mesurar, pesar, equilibrar… i posar tot en marxa. Però per a això, un/a ha de portar a l’ànima quelcom de marinera, quelcom de pirata, quelcom de poeta… i un quilo i mig de paciència concentrada”.
I a més a més, davant dels últims deliris del conseller Maragall, ha de portar una sobredosi de valeriana!
El darrer curs 2008 es va acomiadar amb jornades de lluita de rebuig a la LEC pel que sembla ignorades impunement pel gabinet Maragall qui aquest gener ens ha tornat a sorprendre amb les seves propostes al pur estil del professor guillat: el programa més recursos per a més autonomia (+R+A).
Una primera mesura d’aquest programa és augmentar en uns 2.000 euros anuals cada centre. Aquesta mesura seria interessant si no sabéssim que arrosseguem dos anys de retencions pressupostàries en els centres, que aquesta dotació resulta del tot insuficient per a les necessitats escolars i que aquesta dotació s’emmarca en un dels objectius fonamentals de la LEC: dotar de suficiència cada centre per tal que aquests hagin de buscar-se la vida amb dotacions externes competint així, amb els centres veïns.
Una segona mesura és ja una vella pràctica: incrementar els pressupostos de l’escola concertada, que enguany ascendeixen als 7 milions d’euros. Mentre que l’escola pública viu mancada de recursos humans i materials, massificada en la majoria dels casos i amb famílies de menys recursos econòmics s’haurà de conformar amb la xifra de 6 milions d’euros.
Però la sensació de vergonya i desconcert encara pot ascendir en escoltar-se una darrera mesura del conseller guillat: ampliació voluntària i retribuïda de la jornada laboral fins a quatre hores setmanals (a primària) i fins a tres (a secundària) com a mesura d’eficiència de la gestió. Aquestes hores extres només es podran fer a proposta de les direccions (com si d’una empresa es tractés) i només a les persones funcionàries amb plaça definitiva. Senzillament, infame. No cal ser massa erudita per comprovar que aquesta mesura contribuirà de manera definitiva a la desregulació de les condicions laborals que tantes lluites han costat, en favor de la jerarquització, la competència entre iguals i la individualització, i a la reducció de plantilles que indefugiblement anirà en detriment de les interines per a qui trobar una vacant esdevindrà quelcom inaccessible.
Malgrat tot s’haurà de seguir lluitant, mantenint les velles reivindicacions al peu del canó: la suspensió de la sisena hora, la democratització dels claustres, l’estabilitat per a les interines, l’augment de plantilles per a cada centre, la reducció de la ràtio per aula per tal d’atendre millor la diversitat i que els diners públics es destinin a l’escola pública.
Mentrestant des de l’escola és consolador somiar mentre una treballa. Somiar que quan un dia la nostra barca estigui dormint, en vaixells nous seguirà la nostra bandera enarborada.