>> El delegat del Govern espanyol a les Illes Balears ha sumat punts per assimilar-se a una de les figures més temudes de la repressió espanyola als Països Catalans
Durant els cinc anys que Socies ha ocupat el càrrec de delegat del Govern espanyol a Palma, les agressions lingüístiques i la repressió vers l’independentisme s’han convertit en el pa de cada dia a les illes: Ramon Socies ha donat carta blanca a les Forces de Seguretat de l’Estat per actuar sense contemplacions.
El 5 de febrer de 2009, centenars (si no milers) d’activistes catalans van recordar les porres, detencions, tortures i empresonaments arbitraris en sentir la notícia del traspàs de l’exdelegada del Govern espanyol al Principat de Catalunya, Júlia García Valdecasas. Feia més de 3 anys que García Valdecasas no tenia cap responsabilitat política, però el funest record deixat entre l’independentisme i els moviments socials seguia ben viu entre les generacions joves del 90.
García Valdecasas va fer sempre honor al seu cognom i a la seva família -profundament compromesa amb el franquisme- des que va assumir càrrecs al govern del PP de José Maria Aznar. Així, quan el 1996 fou nomenada delegada del Govern poca gent esperava res de bo d’aquesta baronessa de la dreta més reaccionària.
El que ningú s’imaginava és que el 2004, quan encara no havia passat un any de la seva dimissió com a delegada del Govern al Principat, un altre territori dels Països Catalans patiria l’arribada d’un “virrei” de similars característiques. Es tractava de Ramon Socies, l’actual delegat del Govern espanyol a les Illes Balears. Natural de Sóller (Mallorca), afiliat al PSOE i a la UGT, va arribar a la delegació amb aires de combat antiPP, presentant-se com un autèntic demòcrata i defensor dels drets individuals i col·lectius.
Durant els cinc anys que Socies ha ocupat el càrrec de delegat, la seva actuació ha anat sumant punts per assimilar-se cada pic més a l’acció de Valdecasas, fins al punt que les agressions lingüístiques i la repressió vers l’independentisme s’han convertit també en el pa de cada dia a les illes: Ramon Socies ha donat carta blanca a les Forces de Seguretat de l’Estat per actuar sense contemplacions. A més, el delegat ni tan sols ha fet honor al seu passat sindical, fins al punt que també la CGT va arribar a exigir la seva dimissió.
Prohibit parlar en català
El llistat d’agressions contra catalanoparlants a les illes durant aquests anys és inacabable: el professor de secundària i exmilitant de Maulets, Marc Peris, va ser maltractat i amenaçat el 21 de juny de 2006 al centre històric de Palma; la funcionària de la comunitat autònoma, Joana Estarellas, fou retinguda i vexada, també, pel sol fet de parlar en català; Saïda Sadouki, intèrpret d’àrab i bereber, fou vexada l’agost de 2007 per la mateixa raó; Eduard Coll, un jove de Menorca, i la seva mare, foren acusats de desobediència a l’autoritat en 2008, per parlar en la llengua de Menorca; un dels darrers casos, el d’Ivan Cortés, també culminà amb agressions físiques dins el recinte de l’aeroport de Palma.
Són només alguns dels casos, i en tots ells (com en molts altres), els protagonistes de les agressions han sigut membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, sobretot, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil espanyoles. Doncs bé, ni una sola investigació, ni una sola dimissió. Cap cas no ha motivat cap represàlia per part del delegat espanyol Ramon Socies, màxim responsable d’aquests dos cossos policials a l’arxipèlag.
En aquest sentit, Socies s’ha guanyat l’enemistat de totes les entitats de defensa de la llengua. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha exigit la seva dimissió en reiterades ocasions. Cal recordar, a més, com Socies va callar davant l’espectacle protagonitzat per la Policia Nacional espanyola en motiu de dues recents convocatòries: la Cadena per la Llengua organitzada per l’OCB i la concentració contra el català convocada per sindicats mèdics ultraespanyolistes. El ball de xifres fou, com sempre, esperpèntic. Però a més, en aquest cas la policia hi posà cullerada exagerant les dades fins a límits inimaginables en favor de la convocatòria feixista i en contra de la catalanista. Tot, dirigit de dels despatxos de la Delegació del Govern, en mans del “socialista” i “demòcrata” Ramon Socies.
A més, el líder de l’OCB Tomeu Martí té dos processos judicials pendents. Un, per haver discutit amb agents policials arran de les xifres que estaven oferint respecte la Cadena per la Llengua. I l’altre, perquè la Guàrdia Civil va decidir entrar a l’Acampallengua (festa pel català) de Sa Pobla i endur-se detingut l’històric dirigent catalanista després d’una discussió.
En nom del rei
Sa Pobla fou també la localitat que acollí una de les concentracions antimonàrquiques celebrades a Mallorca l’any passat en solidaritat amb els joves de Girona acusats d’ultratge a la Corona espanyola. La Guàrdia Civil encerclà el poble i no dubtà ni un segon a utilitzar la força bruta per dissoldre la manifestació. Una actuació semblant a la que havia tingut lloc uns dies abans a Palma, quan la Policia Nacional espanyola dissolgué a cops de porra una manifestació que havia sigut prohibida per la Delegació del Govern. A més, i per acabar de d’adobar-ho, els joves independentistes que havien sol·licitat el permís foren denunciats per l’administració pública.
Finalment, cal destacar també l’actitud de Socies davant els afers sindicals, tant a la universitat, on també envià el cos d’antiavalots per actuar contra els estudiants antiBolonya, com en els conflictes laborals. El delegat del Govern va ser l’encarregat de boicotejar la vaga indefinida dels treballadors de Remolcanosa, al Port de Palma, que durà diversos mesos. Socies arribà a emetre dos decrets per augmentar els serveis mínims i, posteriorment, féu la vista grossa davant l’incompliment il·legal de l’acord per part de la direcció de l’empresa. El conflicte culminà amb tots els treballadors que havien fet la vaga acomiadats (menys un), un grup d’esquirols fent la feina bruta a la patronal i la CGT exigint, per enèsima vegada, la dimissió del delegat del Govern espanyol a Balears, Ramon Socies.
El pas per la batllia de Sóller
JOAN BALLESTER, PORRERES
El pas de Ramon Socias per la batllia de Sóller en dues etapes (1996-1998 i 2001-2003) no deixà indiferent a ningú. La primera etapa estigué caracteritzada per l’obertura del polèmic “túnel de Sóller” i una agre polèmica davant el seu intent de fer una carretera de Sóller al Port de Sóller pel ben mig de la muntanya; la forta oposició veïnal a la mateixa, que tenia un impacte paisatgístic brutal feu aturar el projecte. Tant en una etapa com en l’altra la seva gestió es va caracteritzar per un cert populisme i un enfrontament constant amb els nacionalistes del PSM (Partit Socialista de Mallorca) amb qui formava coalició. Encara ara se’l coneix al seu poble com en Ramon “sí sí”, ja que era la resposta que donava davant qualsevol suggeriment o queixa per després no fer res. Finalment també serà en gran part seu el “mèrit” de que el PP guanyés per primera vegada les eleccions de Sóller després del seu últim mandat el 2003.
Amb el PP i contra els ecologistes
XAVIER GISPERT, PALMA
Les càrregues policials i els cops de porra indiscriminats han anat a Mallorca molt més enllà de les convocatòries independentistes. De fet, a Socies no li tremolà la mà tampoc a l’hora d’acarnissar-se en les manifestacions més populars i massives de la història d’Eivissa i de Mallorca. El delegat del Govern “socialista” també fou l’encarregat de col·laborar amb el Govern de Jaume Matas (PP) en la repressió contra les convocatòries ecologistes i en defensa del territori. Socies envià els antiavalots per irrompre violentament, per exemple, a les mobilitzacions contra el macro hospital de Son Espases (Secar de la Real, Palma) i a les innumerables convocatòries contra les autopistes que s’estaven construint a Eivissa en l’era Matas.
