Dilluns 3 de novembre. Membres de grups d’extrema dreta intenten boicotejar el debat organitzat pel Foro Espacio Público a l’Ateneu de Madrid sobre el 9N, amb la presència de David Fernàndez (CUP), Joan Tarda (ERC), Joan Coscubiela (ICV), Gerardo Pisarello (Guanyem), Beatriz Rilova (Podemos) i Ferran Pedret (PSC). Es tracta de l’última reacció feixista davant la consulta, ara procés participatiu, conovocada al Principat el proper diumenge. Abans d’això, diverses forces feixistes i neonazis s’havien deixat veure a Barcelona durant l’Onze de Setembre o el 12 d’octubre d’enguany. Si encara tirem més enrere, trobem episodis com l’atac a Blanquerna o l’autobús que La Falange va enviar a Arenys de Munt durant la consulta impulsada pel Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació el 2009. A quatre dies del 9N, les reaccions feixistes suposen una amenaça real o només són simple gesticulació?
“Principalment són accions carregades de retòrica. De moment són quatre gats, però això no impedeix que hàgim d’estar atents”, assenyala Steve Cedar, activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona. Cedar considera que els moviments feixistes que s’han mobilitzat fins ara no arrosseguen grans masses de població, però que puntualment poden fer mal amb alguna acció concreta. David Karvala, també activista d’UCFR, afirma que aquests grups no passen dels centenars de militants i estan lluny d’assolir el malaurat èxit aconseguit a Hongria o Grècia. Segons Karvala, la principal amenaça a dia d’avui s’ha d’associar amb grups petits i sense gaire representació institucional com com España 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, La Falange, ja sigui dins de España en Marcha o al seu enotrn.
Steve Cedar avisa que totes aquestes formacions intenten guanyar espai a partir del conflicte català: “volen aprofitar la ràbia i la ignorància de la gent a partir d’un discurs que remarca la hispanitat i l’espanyolisme, amb l’únic llenguatge de la violència”. Malgrat això, Cedar assegura que al Principat, aquests grups han d’importar gent des de Madrid per realitzar manifestacions nombroses. Tot i així, poques vegades ho aconsegueixen. Sense anar més lluny, a la marxa que van organitzar pels carrers de Barcelona per l’Onze de Setembre eren 32 persones. David Karvala es mostra d’acord amb aquesta consideració: “el nucli dur dels partits feixistes i nazis estatals és a Madrid. Al Principat hi ha militants, evidentment, però encara no hi ha líders”. Tot i que no ho descarta, Karvala veu improbable que del 9N enllà puguin generalitzar-se al Principat accions com el boicot dut a terme a l’Ateneu de Madrid.
Noves ramificacions del feixisme
Ara bé, aquesta improbabilitat no impedeix que el feixisme no estigui instal·lat al Principat. A tall d’exemple, els autoanomenats centres socials com el Casal Tramuntana de Barcelona representen un gran perill en opinió de Karvala. S’han convertit en una estratègia alternativa a l’hora de captar militants a través d’una estratègia no institucional i una retòrica antisistema, amb accions com repartiment de menjar a les famílies autòctones més necessitades. Cal recordar que membres del Casal Tramuntana van ser visiblement presents a l’acte organitzat per Societat Civil Catalana (SCC) el 12 d’octubre a la Plaça de Catalunya de Barcelona. Precisament, segons Steve Cedar, l’ambigüitat d’organitzacions com SCC en relació a moviments d’extrema dreta és preocupant: “No reconeixen obertament que estan amb l’extrema dreta, però no se senten incòmodes amb ella”, afirma. Un dels impulsors del Tramuntana és el regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) a l’Hospitalet de Llobregat, Alberto Sánchez, cosa que segons David Karvala deixa clara la postura del partit ultradretà català envers el 9N. Segons l’activista, PxC es contindrà públicament a incitar a l’acció directa i violenta contra el procés participatiu de diumenge, però això no evita que ho canalitzi a través del centre social.
El País Valencià, terreny propici pel feixisme
Més enllà del Principat, la resta dels Països Catalans també estan atents a l’amenaça feixista. Accions com l’atac al Casal Popular Voltor Negre són exemple de la presència de l’ultradreta a les Illes, sigui com a reacció del 9N o no.
Foto: eldiario.es
Però el País Valencià és ara mateix la zona del territori més abonada al feixisme, tal i com es va comprovar amb la desfilada de banderes i símbols nazis pels carrers de València el passat 9 d’octubre. “Al País Valencià, la violència feixista a peu de carrer és una realitat”, afirma David Karvala.
La impunitat dels feixistes per la inacció de l’estat
Tenint en compte que diversos grups d’extrema dreta estatals ja han anunciat la seva presència al Principat el proper diumenge per fer accions directes contra el procés participatiu, cal estar pendents quina resposta dóna l’estat espanyol a l’amenaça. Per Steve Cedar, la lleugeresa amb què la policia estatal va tractar els feixistes a l’Ateneu de Madrid demostra una evidència que s’arrossega des de la Transició: “l’estat tracta els feixistes com a criatures. Els hi dóna ales i banalitza les accions dutes a terme per aquesta gent”.
Els feixistes de l’Ateneu de Madrid ja van avisar a través de les xarxes que boicotejarien l’acte, i tot i això els cossos policials no els hi van impedir l’entrada. “Com és possible que es permeti aquesta impunitat?”, es pregunta David Karvala. “Si l’atac s’hagués produït per part de grups d’esquerres en un acte del PP, la reacció policial hauria estat més contundent”, afirma.
Després de parlar amb Cedar i Karvala, queda clar que la presència dèbil de grups ultradretans a Catalunya convida a pensar en un 9N tranquil, malgrat cal estar atents. Segons David Karvala, “la policia sap qui són les persones que vindran des de la resta de l’estat i és capaç d’evitar que facin mal. Si aconsegueixen fer-ho serà perquè no s’han pres les mesures adequades”, conclou. En prenem nota.