Recorren l’anul·lació d’Iniciativa Internacionalista amb poques esperances que el recurs prosperi

[L’ACCENT 154]

>> Aquest dilluns al vespre s’ha presentat el recurs per evitar la il·legalització d’Iniciativa Internacionalista. Ho explica a L’ACCENT el portaveu de la candidatura

Iniciativa Internacionalista ha posat un recurs davant de la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’anul·lar la candidatura Iniciativa Internacionalista en vistes a les eleccions europees. Aquest recurs davant del Tribunal Constitucional és l’última possibilitat que té aquesta candidatura per aconseguir presentar-se als comicis del 7 de juny. Si no ho aconsegueix, serà la primera vegada que el Govern espanyol estén l’estat d’excepció que hi ha al País Basc a tot l’Estat.

>> Organitzcions i col·lectius dels Països Catalans que fins a dimecres 20 s’han solidaritzat amb la candidatura: Endavant, Maulets, LI, Corrent Roig, En Lluita, CCSI, CUP, Espai Jove de la Intersindical-CSC.

Preguntat per L’ACCENT sobre les esperances que el Tribunal Constitucional doni la raó al recurs, el portaveu de la plataforma electoral, Luis Ocampo, reflexionava que “si la lògica fos jurídica, la candidatura tiraria endavant, però fins ara hem vist que fonamentalment és política, que volen carregar-se Iniciativa Internacionalista pel que suposa de confluència de diversos sectors que van des d’organitzacions independentistes de l’Estat espanyol fins a grups anticapitalistes d’abast estatal”. És per això, assegura Ocampo, que “s’han posat molt nerviosos i han decidit prohibir-la”. Tot i això, encara mantenia aquest dilluns 18 de maig al vespre una petita esperança que tirés endavant el recurs.

Condemna de la violència
En l’escrit del recurs, les organitzacions que integren Iniciativa Internacionalista han inclòs el rebuig a l’ús de la violència per aconseguir objectius polítics. Luis Ocampo explica que s’ha decidit incorporar-ho “en una reunió mantinguda amb la majoria de col·lectius que impulsem la candidatura perquè considerem que la vinculació que ens feien amb ETA era una soga que ens havien posat al coll”. Davant d’això, continua Ocampo, “i tenint en compte que totes les organitzacions que confluïm a la candidatura desenvolupem la nostra activitat per mitjans polítics, era important destacar-ho, perquè no fos aquesta l’excusa de l’anul·lació”.

Argumentacions per la il·legalització
Per tal de justificar l’anul·lació de la candidatura, el Tribunal Suprem elabora una teoria segons la qual Iniciativa Internacionalista estaria cometent un frau de llei perquè seria la continuació de les candidatures de l’esquerra abertzale il·legalitzades. Per justificar aquesta teoria, l’escrit d’anul·lació elabora una llarga llista d’activitats polítiques dels candidats per mostrar que tenen afinitats ideològiques amb l’esquerra independentista basca i que, per tant, al darrere de tot plegat hi hauria el que anomena “entramat Batasuna/ETA”.

La major part d’activitats que recull de persones de la llista són la seva participació en actes públics de l’esquerra abertzale. Destaca, però, en el currículum d’alguns dels candidats detalls sorprenents (sorprenents pel fet que els hagin considerat com a rellevants per a l’acusació) com la participació d’un míting l’any 1984 d’Herri Batasuna (encara faltaven anys perquè la il·legalitzessin), haver firmat una petició a través d’Internet per l’alliberament d’Arnaldo Otegi, escriure al diari Gara o, fins i tot, haver participat en una reunió de l’organització catalana Endavant.

Candidats catalans
Aquesta candidatura internacionalista està impulsada per les organitzacions castellanistes Izquierda Castellana i Comuneros, però ha aconseguit el suport de grups independentistes de les diverses nacions sota administració espanyola i també de formacions anticapitalistes. Als Països Catalans, s’havia constituït un grup de suport, que ja s’havia presentat públicament a Barcelona i a València. El cap de llista català (el tercer de la llista a nivell d’Estat) és Josep Garganté, treballador de TMB que va participar en la vaga d’autobusos a Barcelona fa un any [vegeu entrevista a la contraportada d’aquest número de L’ACCENT].

Des que es va conèixer la voluntat del Govern espanyol d’impedir a Iniciativa Internacionalista d’anar a les eleccions europees, organitzacions dels Països Catalans (Endavant i Maulets), basques (l’Esquerra Abertzale), gallegues (Nós-UP, Frente Popular Galega i Nova Esquerda Socialista), aragoneses (Cucha Independentista), andaluses (Nación Andaluza i CUT) i a nivell estatal (En Lluita, el PCPE, Corrent Roig i la candidatura Esquerra Anticapitalista) han denunciat la decisió d’il·legalitzar la candidatura. De l’espectre parlamentari també s’han alçat algunes veus crítiques: en concret, ERC, Aralar, el PNB i EA van emetre comunicats crítics amb la decisió de recórrer la candidatura. Per contra, Willy Meyer, en nom d’Izquierda Unida, mostrava el paper que juga aquesta formació en dir que cal respectar les decisions dels jutges: “Si un jutge o un tribunal decideix que una candidatura determinada no s’ha de presentar, doncs no es presenta”.