Aquest divendres es clou a l’Aquila la cimera del G8. Els mandataris dels Estats Units, França, Gran Bretanya, Alemanya, Japó, Canadà i Rússia s’han reunit amb tot un acompanyament de flaixos per dir que veuen signes de recuperació esperançadors a la crisi, en un exercici de cinisme que l’únic que ha fet és demostrar un cop més que són incapaços de conduir el planeta cap a un futur digne per a tota la població. Haurà estat una cimera, doncs, com moltes anteriors, sense decisions per afrontar la crisi econòmica que puguin beneficiar les treballadores i treballadors.
Mentrestant, al carrer, milers de manifestants tant italians com d’altres punts del món han mostrat el seu rebuig al model econòmic capitalista i a la manera de fer política de l’elit reunida a l’Aquila, que és la manera que ha abocat les societats a majors desigualtats i exclusió.
>> Per seguir la contrainformació de la Cimera: Indymedia-G8
Segons informen els mitjans de comunicació alternatius, les protestes contra la cimera s’han extès per tot Itàlia i hi ha hagut diverses desenes de detinguts (segons hem pogut llegir, 21 dilluns a Torí, Pàdua, Bolonya i L’Aquila; 35 més dimarts a Roma; 2 més també a Roma l’endemà). Alguns activistes han aconseguit donar més visibilitat a les protestes en irrompre en l’emissió en directe d’un programa a la RAI a Torí; volien denunciar el silenci sobre les prostestes dels mitjans oficials.
A banda d’intentar abordar els interrogants que planteja la crisi, els líders dels països amb més potencial econòmic del planeta tampoc han estat capaços de posar-se d’acord en mesures concretes per reduir les causes de l’escalfament global: han dit que el volen reduir dos graus, però no han fixat percentatges per retallar les emissions de gasos contaminants.
Berlusconi, amfitrió de la trobada d’enguany, l’ha utilitzat per treure’n el màxim de rendiment, així que l’ha traslladat de Sardenya (emplaçament previst incialment) a l’Aquila, ciutat que va patir el fort terratrèmol del 6 d’abril uns 300 morts. Aquesta ciutat ha permès a Berlusconi guanyar protagonisme durant la cimera i desviar els focus d’atenció sobre els escàndols que l’envolten.