Fa uns dies Red Eléctrica de España (REE), la principal empresa beneficiària de la interconnexió elèctrica Sentmenat-Baixàs, comunicava que des del 2015 el funcionament d’aquesta línia de Molt Alta Tensió (MAT) comporta un estalvi anual de 130 milions d’euros al sistema elèctric espanyol. En el seu moment REE va rebre importants ajuts públics per construir aquesta infraestructura que perpetua un model energètic centralitzat, obsolet, tòxic i ineficient. Un dels arguments més utilitzats per convèncer la població de les suposades bondats de la MAT va ser que afavoria la competència i que faria realitat una rebaixa del preu de la factura elèctrica.
Ens trobem davant d’un oligopoli predador dintre del qual els clients suportem un dels preus de l’electricitat més elevats de tot Europa. I per adobar-ho, les inversions de REE i les grans companyies distribuïdores no contemplen la restitució ni el manteniment mínim exigible. La falta d’inversió provoca, entre d’altres impactes, incendis forestals, que disminueixi la qualitat del subministrament i que l’electrocució sigui la primera causa de mortalitat d’espècies en perill d’extinció com l’àguila imperial, l’àguila real i el trencalòs, malgrat els diners públics que es dediquen a la seva protecció.
A finals de març, el Síndic de Greuges va presentar un seguit de propostes per reduir a la meitat la factura de la llum. El poder polític, però, continua sense atrevir-se a crear un marc de retorn econòmic i d’inversions obligatòries per modernitzar i mantenir la xarxa elèctrica, i alhora, perpetua la subordinació al lobby sense limitar els elevats guanys d’un sistema elèctric que no està al servei de les persones ni del bé comú.
