Al pròleg de Perspectives, l’historiador Josep Fontana ens recorda com justificava en William Morris el fet de celebrar l’aniversari de la Comuna de París (1871): “La Comuna de París no és més que una baula en la lluita que s’ha anat desenvolupant al llarg de la història dels oprimits contra els opressors, però sense totes les derrotes dels temps passats no tindríem cap esperança d’una victòria final”. Modestament, des d’aquest llibre col·lectiu, es pretén justament això: analitzar algunes de les experiències polítiques viscudes els darrers temps, per tal d’extreure’n conclusions i emprendre les lluites futures amb més garanties d’èxit.
Malauradament, en aquesta ressenya no ens serà possible referir-nos a totes les aportacions però sí que podrem dedicar quatre frases a les que ens han semblat més rellevants, la primera de les quals és, per ordre d’aparició, la del membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa Ivan Gordillo, i du per títol “La crisi capitalista com a recomposició del sistema”. En Gordillo ens explica de forma sintètica i senzilla l’origen de l’actual crisi i la seva qualitat d’intrínsec al sistema capitalista. Apunta, en aquest sentit, que “és interessant observar com, en el capitalisme, els elements que ajuden a purgar els efectes de la recessió i a obtenir les condicions per a un nou cicle d’acumulació […] són els mateixos que acaben provocant la crisi següent”. I que de l’actual crisi ens en volen fer sortir gràcies a la imposició d’un seguit de mesures -dèficits, retallades, privatitzacions i reforma laboral- que estan provocant uns “efectes socialment devastadors”.
Volem referir-nos, en segon lloc, a l’article “Marx i la independència dels pobles per a canviar-ho tot”, signat per l’historiador i militant d’Endavant Manel López. En aquest text, partint de les anàlisis que feu Marx sobre la Comuna de París –La guerra civil a França-, i que el dugueren a defensar que “la classe obrera no es pot pas acontentar de prendre tal qual l’aparell de l’estat i fer-lo funcionar per compte propi”, en Manel López defensa que, per analogia, “la independència com a apropiació de sobirania per part del poble és impossible dins les cadenes possible”. Cal doncs, per a fer possible aquesta nova República Catalana, “activació popular al marge i en contra de les estructures de l’estat, […] protagonisme únic i principal del moviment real en la lluita per la independència […], i confrontació en contra del procés de despossessió social i nacional”.
En darrer lloc ens referirem a l’aportació d’en Pau Llonch, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sabadell, que a diferència de les altres dues intervencions que hem assenyalat, centra el seu article -“La PAH com a eina contra el capitalisme. Virtuts i riscos”- en l’anàlisi d’una experiència local de lluita que ha anat prenent molt protagonisme. Una de les reflexions més interessant és la que defensa que la PAH elaborés una proposta de mínims -dació en pagament retroactiva, lloguers socials i moratòria en els desnonaments- que fos “clara, entenedora i reformista quant als continguts”. La validesa d’aquest tipus de demandes rau en el fet que si l’Estat és incapaç de satisfer les necessitats socials més bàsiques, com està sent el cas, es posa en “escac el sistema en l’àmbit de la seva legitimació”, obrint les portes a una possible esmena a la totalitat.
