[Enviat especial. Eleccions a Veneçuela] 25 de setembre. Chávez dóna un cop d’autoritat a Valencia, capital de l’estat de Carabobo, on governa l’oposició. El líder veneçolà hi ha aplegat desenes de milers de persones enfervorides en l’acte de final de campanya, el proppassat dijous 23.
El passat dijous 23 de setembre es cloïa la campanya electoral per les eleccions a l’Assemblea Nacional de la República Bolivariana de Veneçuela. Els comicis serviran per escollir els 167 diputats/es que conformaran l’òrgan legislatiu del país. En la darrera contesa, celebrada el 2006, l’oposició va decidir no presentar-se, com a mesura per mirar de deslegitimar les eleccions. El resultat, però, fou que no serví per a res més que per donar tota l’Assemblea al PSUV (Partit Socialista Unit de Veneçuela), encapçalat pel seu líder Hugo Chávez.
Certament, l’estratègia de l’oposició en aquest sentit, ha estat d’allò més estrambòtica. De l’intent de cop d’Estat el 2002, a l’aturada petrolera de 2002/2003, passant pel fallit intent de revocació de Chávez el 2004 fins a la renúncia electoral el 2006, han anat canviant d’estratègia. Totes, però, han fallit estrepitosament.
Ara sembla que volen mirar de canviar les coses “des de dins”, entrant de nou al joc electoral i dels òrgans governamentals. No debades, el fet que la Chávez hagi tingut durant 4 anys via lliure per impulsar missions i projectes que han aprofundit la Revolució, guanyant-se encara més les simpaties de la població, han fet recapacitar l’oposició. I ara, el temor entre les bases chavistes està en si l’oposició serà capaç de treure prou representació a la càmera legislativa com per frenar els avenços al país, cosa que fet significaria una involució respecte la dinàmica actual. L’amenaça de cantar frau per part l’oposició també hi és, fins i tot a hores d’haver començat la votació.
Potser per això Chávez va triar un lloc tant simbòlic com la capital de l’Estat de Carabobo, governat per l’oposició, per fer-hi una demostració de força. Desenes i desenes de milers de persones van omplir de gom a gom els carrers del sud de Valencia, una de les zones més desafavorides de la ciutat. De fet, com a mínim 1 km de l’avinguda per davant de la tarima on es feia l’acte, era plena a vessar.
El líder veneçolà va justificar la seva presència assegurant que ell ja està en precampanya cap a les presidencials de desembre del 2012, i va aprofitar per marcar la línia que separa l’oposició del govern bolivarià: “Qui vulgui pàtria, que vingui amb Chávez! Qui vulgui tornar a ser colònia, que voti als escuàlids!”, ja que assegura que els líders de l’oposició són “titelles col·locats pels ianquis”. En aquest sentit, cal destacar que la pròpia oposició juga a aquest joc, ja que el lema del partit Cuentas Claras, de l’oposició, i que governa al municipi veí de San Diego, és “No votis crioll, vota italià”, ja que tant l’alcalde com el candidat per a diputat són descendents d’italians.
Val a dir, però, que l’eufòria, bogeria i quasi devoció que desperta el líder bolivarià entre les seves masses, no és ni de bon tros compartida per a la resta de candidats/es del PSUV. Així, quan Chávez anava presentant els diferents càrrecs o candidats del PSUV de l’Estat de Carabobo, els aplaudiments variaven força entre un i altre, destacant especialment una sonora xiulada i pocs i tímids aplaudiments que s’endugué l’alcalde de Valencia. En aquest sentit, cal prendre nota que el poble no dóna carta blanca i és molt crític amb la gestió que puguin fer membres del PSUV.
D’altra banda, Chávez va aprofitar el míting per anunciar una nova campanya governamental, “El meu cotxe, a gas”. La voluntat del govern és “evitar l’enorme despesa de petroli” així com la contaminació que afecta a tot el país. El líder bolivarià va recordar que fa 11 anys que no apugen el preu de la benzina, però que cal canviar aquesta dependència del petroli. És per això que la campanya anirà acompanyada de mesures per facilitar que la gent comenci a fer servir cotxes a gas, i no amb benzina.
“Vull guanyar-los per knock out”, va afirmar Chávez. Segurament, l’oposició dirà que ha guanyat en haver entrat a l’Assemblea Nacional, però cal tenir en compte que fa 4 anys es van retirar del procés voluntàriament. A falta de saber què vol dir KO per al líder bolivarià, però, es pot prendre la referència del que va dir el presentador de l’acte de dijous, minuts abans: que assoliran ¾ parts de l’Assemblea. El diumenge 26 sortirem de dubtes.
