Resposta oberta d’un ecologista de l’Esquerra Independentista

“La lluita ecologista és, i ha de ser, una lluita de classes. L’ecologisme és una esmena a la totalitat al capitalisme.”

Recentment, el company Jordi Navarro, exregidor de l’Ajuntament de Girona, firmava un article amb el nom de “Carta oberta d’un ecologista a l’esquerra independentista” en el qual desplega un seguit d’arguments per posar de manifest els dèficits de les organitzacions de l’esquerra independentista a l’hora d’assumir i incorporar el discurs ecologista en el seu si. Compartint part de les reflexions exposades per en Jordi, especialment la preocupació per tal que l’ecologisme (o la defensa del territori) sigui un element central de la praxis de l’Esquerra Independentista, també m’agradaria, no obstant això, rebatre part de les manifestacions que es fan a l’article, almenys en relació a la CUP, organització a la qual milito des de fa 14 anys, i on entro a militar motivat principalment per la ferma convicció en la defensa del territori, sota aquella màxima de “defensar la terra no és cap delicte” (no és casual tampoc, que el concepte “terra” sigui habitual en la simbologia de l’EI).

La CUP, organització socialista, independentista, feminista…i ecologista?

L’autor de l’article fa algunes afirmacions que, si més no, poden ser rebatudes per la teoria i la praxis de l’EI en general, i de la CUP en particular, de la qual cal deixar-ne constància. Segons  relata l’autor “l’EI fa temps que mostra una indiferència inquietant envers l’ecologisme i la defensa dels valors ambientalistes.” Comencem, doncs pel principi. En la ponència estratègica aprovada en l’Assemblea General celebrada el juliol de 2014 a Cervera, la CUP aprovava com a línia estratègica i central de treball el següent eix:

4. Per una societat ecològica, per la sobirania alimentària i per la sobirania energètica.

Un altre dels objectius actuals amb els que cal enfrontar-se i davant dels quals cal construir alternatives, com ja s’està fent arreu del país, és el de la defensa del territori. En aquest sentit, cal un esforç especial per potenciar la reducció de la despesa energètica en el transport de béns essencials i la racionalització dels recursos, la descentralització de les fonts d’energia per evitar, així, els monopolis en tots els sectors. Apostar decididament per la reducció del consum energètic i dels recursos naturals tenint en compte la impossibilitat de seguir creixent infinitament en un Món que té recursos finits. (…) Apostem per un canvi de model socio-energètic que afronti els efectes del canvi climàtic.

Es correspon aquest eix estratègic de treball de la CUP amb la seva proposta política? El programa de la CUP-CC amb el que es va presentar a les passades eleccions autonòmiques manifestava:

Terra, aigua i energia, patrimoni del poble.

Ecologisme actiu. Els recursos imprescindibles han d’estar al servei de les persones, gestionats de forma sostenible i no en mans de l’especulació.

De la teoria a la praxi: la CUP com a organització ecologista?

És la CUP una organització que posa en pràctica els seus postulats ecologistes?Quin ha estat el posicionament de la CUP en relació a projectes de gran envergadura que han tingut lloc a Catalunya en els darrers anys? Sense entrar a qüestionar si la CUP fa o ha fet prou per la defensa del territori posem sobre la taula exemples que s’han succeït al llarg d’aquest segle.

Algunes CUPs vam iniciar el nostre trajecte municipalista el 2003, en un context similar al “desarrollismo” dels anys 60 on l’especulació (i depredació del sòl) estava en l’agenda política de la majoria d’ajuntaments i partits. En aquell context, les CUP (les poques existents en aquell moment, entre elles Valls, Sallent o Vilafranca) vam centrar gran part de la nostra acció política en la denúncia del POUM, l’eina que regula el creixement urbanístic dels municipis, que resultaven summament expansionistes i agressiu amb el territori, centrant gran part de la nostra acció política en la protecció i defensa del territori, del mediambient i la preservació dels entorns no urbanitzats. Unes CUPs que també vam acollir les Marxes pel Decreixement, seguint l’estela deixada per Enric Duran.

El 2007 es presentava la segona onada de CUPs que seguia creixent en nombre de nuclis i de representació institucional als ajuntaments. En aquell moment vam haver d’afrontar una de les pitjors iniciatives del govern tripartit de la Generalitat: les àrees residencials estratègiques (les ARE). Els documents d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les ARE de 2008, i els 12 plans directors urbanístics (PDU) aprovats inicialment entre setembre i octubre del mateix any, projectaven la construcció de més de 90.000 nous habitatges, distribuïts entre 94 ARE (en 80 municipis diferents) que sumaven 1.524 ha de sòl per desenvolupar urbanísticament.

Les ARE van ser un cavall de batalla per la CUP, i els nuclis que n’erem víctimes (recordo les hores de treball, conjuntament amb la Montse Vinyets, regidora llavors de Sant Celoni, municipi afectat també per una ARE) vam treballar de valent per evitar la construcció de barris sencers als nostres municipis. La CUP va ser l’única formació política en denunciar no només políticament, sinó també administrativament el que, com s’ha demostrat a posteriori, va ser un gran despropòsit.

També, herència del govern tripartit, la CUP es va posicionar contra els plans territorials que el llavors Secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011) Oriol Nel·lo va idear i dissenyar per tot Catalunya, i que partien d’una visió expansionista de l’ús del territori.

Un altre dels projectes que en els darrers anys s’han impulsat i que ha generat una resposta activa i contundent per part de la població ha estat la MAT. Recordo les paraules del llavors diputat de la CUP, Quim Arrufat, en la roda de premsa que els activistes contra la línia de molt alta tensió van organitzar com a “contrainauguració” en un punt simbòlic de l’obra:

(…)”la inauguració d’ahir és la culminació d’un model que no apunta en absolut a un respecte més gran al medi ambient, ni a més sostenibilitat en la producció i la distribució energètica, sinó ben al contrari”. Arrufat va criticar que la MAT “ha costat 700 milions d’euros, la major part dels quals en ajudes d’Europa, molt més preocupada per garantir macroinfraestructures de distribució energètica que no pas la dignitat social i democràtica de la seva població”.

Però, si algun territori coneix de primera mà els efectes del productivisme capitalista aquest és el Camp de Tarragona. Petroquímiques i nuclears es concentren en aquest part del territori català, que veu com, sense treva, és el dipositari dels efectes col·laterals generats pel model de consum energètic. Flix, Ascó, Vandellós, Tarragona o Constantí, són alguns dels municipis que han conegut de primera mà les conseqüències de l’actual model energètic. Per no parlar de la destrucció del litoral català i tarragoní, que en els darrers anys ha conegut l’última ocurrència de la Generalitat: el Barcelona World. Projecte que, per cert, queda en suspens fruit de la negociació de la CUP amb Junts pel Sí en el debat d’investidura. Sí, la CUP en el procés de negociació sobre la investidura del President s’atreveix a posar sobre la taula la paralització del BCN World (o la defensa del territori), com a condició per a una futura investidura. Sense complexes. De fet, la defensa del territori ha estat un dels elements que ha aglutinat el conjunts d’agents de l’EI al Camp de Tarragona (sota les sigles d’Esquerra Independentista del Camp) i que va motivar diferents campanyes ecologistes. De fet, la primera pregunta que realitzarà el grup parlamentari de la CUP-CC en aquesta legislatura estarà relacionada amb el projecte especulatiu de BCN World.

Un dels últims capítols que hem viscut ha estat en relació a les mines de sal d’Iberpotash i els residus salins que aquesta empresa acumula des de fa anys a la comarca del Bages. L’activitat minera d’Iberpotash a Sallent no té base legal després de la sentència del Tribunal Suprem que a l’octubre de 2013 va anul·lar l’autorització ambiental a l’activitat minera concedida pel conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, d’ICV. La CUP, de fet, ha interposat un recurs per aturar l’activitat de l’empresa.

Una llista que resulta interminable, però que caldria afegir-hi la lluita contra la pràctica del fraking (amb mocions de suport arreu del territori), sense oblidar les lluites que també s’han donat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en defensa del Delta del Llobregat o contra el Pla CAUFEC; i les campanyes de CUPs com Vilanova (en defensa de la platja llarga), dels Monjos (contra la incineradora a la Uniland) i un llarg etcètera.

I finalment (i de nou), ara toca mobilitzar-se per defensar el Delta de l’Ebre, els cabals ecològics de “lo riu”, perquè des de la CUP sempre ho hem tingut molt clar: “Ni un pam de terra, ni una gota d’aigua”.

I que visqui la terra (lliure)!

L’EI en general, i la CUP en particular, és una organització que té i ha tingut la defensa de la terra com a pal de paller de les seves lluites. Des de la base i cap a l’esquerra, sense complexes ni subterfugis. Perquè quan parlem d’economia social i solidària, estem replantejant els sistemes productius basant-lo en la proximitat, l’arrelament al territori, el respecte al medi ambient en general i el foment i reconeixement del món rural en concret. Quan parlem del potencial transformador del consum hi estem integrant criteris ambientals. Quan citem els 5 punts de la brúixola que han de guiar l’acció transformadora des dels municipis per avançar en totes les sobiranies estem rebutjant l’explotació dels recursos ambientals. L’ecologisme, com el feminisme, tant necessari per a superar esquemes del passat, és i ha de ser transversal en les propostes, en les accions i en les reivindicacions. Perquè estimar la terra és respectar-la.

*Llorenç Casanova és  militant de la CUP de Vilafranca i exregidor a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès