Un any després del tancament de RTVV i amb el PP en caiguda lliure a les enquestes, Alfons Rus promou una nova televisió, aquest cop d’àmbit provincial. Es vol que una televisió privada, però finançada amb diners públics, ocupe l’espai deixat per Canal 9, almenys a la demarcació de València. La Diputació publicarà el concurs demà dimecres al Diari Oficial de la Província de València, però ja s’avança que el nou ens tindrà una dotació de 2,7 milions d’euros (3,2 si afegim l’IVA).
La televisió que es planteja haurà de cobrir, si més no, el 95% de la província i tindre un 90% de la programació en llengua catalana. En teoria el mitjà haurà de garantir un mínim de 13 hores de programació i promoure especialment “els esports, festes i tradicions valencianes”, a més d’emetre sèries de producció autòctona, com ara l’Alqueria Blanca.
Casualment fa dues setmanes que s’anunciava la compra de les llicències de Las Provincias per part de Beovisión, una empresa que va ser adjudicatària d’un terç de la programació de l’extinta Nou poc abans que el Consell la liquidara. Beovisión esdevindria doncs, la segona televisió privada amb llicència per emetre a nivell autonòmic, juntament amb Mediterráneo TV. Ambdues empreses tenen lligams ben estrets amb l’entorn ideològic del PP, si Mediterráneo TV està participada per la Conferència Episcopal; el cap visible de Beovisión* és Ángel Raga, que va formar part de la desapareguda Mediamed juntament amb l’imputat en Gürtell, José Luís Ulibarri. Beovisión forma part del grup Melcomys, juntament amb Canal 7 Televalencia i Radio 7; emissora que, casualment, l’any passat va censurar un programa en directe (Por la tarde que no es poco) per preguntar sobre el tancament de RTVV al vicepresident del PP de València.
L’efecte boomerang
Si la mort de RTVV va causar malestar un malestar transversal en la població valenciana, els efectes han repercutit en el propi PP com un boomerang. Amb el tancament Fabra es postulava davant Madrid com l’alumne avantatjat de la croada austericida i recentralitzadora, però, el cost polític de la desaparició ha estat altíssim. En una societat postmoderna i força audiovisual, la dreta ha perdut quasi tota la projecció social i ideològica de la que disposaven, un fet que evidencia el fracàs de les renovades desconnexions autonòmiques de RTVE.
Tot apunta que el PP serà desallotjat del poder autonòmic en maig de 2015, i l’oposició s’ha compromès a reobrir ràpidament RTVV. El panorama d’una RTVV insubmisa als dictats del PP és desesperant per als conservadors. En aquest context, el finançament de la nova televisió «provincial», atorgat a sectors ideològics afins, vol garantir la presència mediàtica del discurs regional del PP de cara a les properes autonòmiques i locals.
Des d’un punt de vista més estratègic, el PP compta amb ser primera força municipal i, per tant, mantindre el poder a les tres diputacions. Aquest poder institucional li permetria continuar subvencionant la nova televisió privada provincial i d’aquesta manera contrarestar la presumible insubordinació de RTVV. Serà també una bona oportunitat per als conservadors per agitar les bases més radicals de la dreta, una mena d’actualització del que va ser el diari Las Provincias als anys 1980 i 1990. El temps dirà. De moment, mentre la Diputació de València ha fet una aposta econòmica important pel nou projecte, la Generalitat continua pressupostant 90,5 milions d’euros per mantindre RTVV durant el 2015.
Torna TV3?
Per acabar-ho d’adobar, avui hem sabut que el Tribual Superior de Justícia del País Valencià ha anul·lat el tancament dels repetidors de TV3 per part de la Generalitat Valenciana. El jutge ha argumentat que el govern autonòmic no té competències per tancar i/o sancionar una associació per difondre un senyal televisiu sense regulació. Per això mateix, l’alt tribunal ha cancel·lat també la multa imposada per la Generalitat contra Acció Cultural del País Valencià. S’obri doncs, la possibilitat de recuperar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià.
