Russell Means: un dels últims sioux lakota
Una processó d’indis muntats a cavall escortaren pel sender Big Foot un cavall sense genet fins arribar a les muntanyes Black Hills, terra considerada sagrada pels sioux. Allí s’escamparen les cendres de Russell Means o, dit en lakota, Oyate Wacinyapin, és a dir, “Qui treballa pels altres”. Havia mort dos dies abans, el 22 d’octubre, havent fet honor al seu nom. I, malgrat que els darrers temps la seva activitat s’hagués centrat en la protecció i visualització de la cultura índia i en la seva mateixa participació en pel·lícules com ara L’últim mohicà, Nascuts per matar o Pocahontas, Russell Means no va necessitar la gran pantalla per donar-se a conèixer.
A principis dels seixanta i a redós del moviment negre de revolta contra la discriminació racial, també els indis decidiren organitzar-se per provar de donar la volta a la situació de franca. Les diferents iniciatives per dotar-se d’un organisme unitari que representés les seves demandes veié la llum el 28 de juliol de 1968 sota el nom de Moviment Indi Americà (MIA), una “societat guerrera al servei del poble indi” que tenia com a principals objectius la lluita contra la injustícia racial i per la reconstrucció de la seva economia per tal de poder ser autosuficients i sortir de la misèria. Però les seves demandes no eren escoltades i les situacions quotidianes de vulneració dels seus drets i la persecució a qui les denunciaven anaven en augment. En aquest punt, el MIA va decidir fer l’acció més contundent de la seva història a Wounded Knee. un indret que ara és situat a l’interior de la reserva de Pine Ridge, a Dakota del Sud. L’escenari escollit era especialment simbòlic ja que el 28 de desembre de 1890 el Setè de Cavalleria es va acarnissar sobre una tribu sioux lakota que provava d’arribar a la reserva de Pine Ridge i que pràcticament desaparegué després d’aquest episodi -de tres-cents cinquanta membres només en sobrevisqueren, ferits la majoria, una cinquantena.
Després d’una marxa cap a Wounded Knee, la nit del 26 al 27 de febrer de 1973, uns tres-cents indis precàriament armats encapçalats per Russell Means van començar la seva operació per ocupar-lo tot retenint als seus habitants com a ostatges. Els objectius de l’operació eren bàsicament tres: l’aplicació del Tractat de Fort Laramie de 1868 que garantia la sobirania sobre els seus territoris, una investigació del Senat per destapar la corrupció dins l’oficina d’Afers Indígenes, i eleccions lliures i netes a la reserva de Pine Ridge. Però les demandes de la comunitat índia van ser considerades massa ambicioses per part de les autoritats i es va iniciar l’enfrontament més prolongat i intens entre entre indis americans i govern dels EUA des del 1890, data que marca la fi de les guerres índies. Les dades parlen per si soles: el setge va durar setanta-un dies i els federals van gastar cinc mil cartutxos. Tot i que els resultats d’aquesta assalt no foren els desitjats, ni Russell Means ni la MIA no abaixaren els braços i els anys següents encara dugueren a terme altres accions amb un fort contingut simbòlic. D’entre totes elles cal destacar-ne el segrest durant el Dia d’Acció de Gràcies del 1970 d’una rèplica del Mayflower, el vaixell que el 1620 havia transportat un dels primers grups de pelegrins anglesos a Amèrica del Nord; o la protesta desenvolupada al Mont Rushmore, on s’hi troben tallades en pedra els busts de quatre presidents dels EUA, sobre un dels quals, el de George Washington, s’hi van pixar.
