Ser àrab al país de George Bush
>> La ressenya de la quinzena: Amerrika
El clima de paranoia creat arran de l’atac a les torres bessones transformà radicalment la vida de molts ciutadans dels Estats Units. Gràcies al paper dels mitjans de comunicació, els nord-americans d’origen àrab esdevingueren sospitosos, presumptes terroristes, i per aquest motiu es trobaren amb el rebuig d’una part de la societat de la qual formaven part, alguns des de feia diverses generacions. Elles i ells han estat les altres víctimes de la “guerra contra el terror”.
D’aquesta criminalització parla la pel·lícula Amerrika, de la directora Cherien Dabis. La història arranca, però, a Palestina on la Muna, una dona de mitjana edat que viu amb el Fadi, el seu fill adolescent, i la seva anciana mare. La situació a Cisjordània es cada dia més asfixiant a causa de la construcció del mur i, a més, en el terreny personal les coses tampoc no li van bé a la Muna, ja que el seu marit l’ha abandonada per una dona més jove que ella. Tot canvia, però, el dia que mare i fill reben l’autorització per marxar als Estats Units.
Muna i Fadi abandonen el seu país i s’instal·len a casa de la germana de la protagonista, qui viu amb el seu marit i les seues tres filles a una petita localitat de d’Illinois. Però l’arribada a aquesta terra promesa coincideix amb la darrera invasió de l’Iraq i l’onada d’islamofòbia que se’n deriva. Una onada de la que mare i fill no podran escapar.
Aquest clima es manifestarà de diverses maneres, que aniran de simples mirades al supermercat a amenaces anònimes. Un dels personatges que el patirà més clarament serà el cunyat de Muna, metge amb una consulta pròpia, que començarà a perdre pacients arran de la invasió de l’Iraq; molts d’ells ja no se sentiran còmodes sent atesos per un professional àrab.
El llargmetratge beu ací de l’experiència personal de la directora, els pares de la qual provenen de l’Orient Mitjà: la seua família va patir amenaces durant la primera guerra del Golf i, fins i tot, agents del serveis secrets es presentaren al seu institut per esbrinar si era cert que la seua germana amenaçava de matar el president. I el seu pare tenia realment un consultori mèdic que amb l’inici de la guerra dels 90 es quedà sense pacients.
Serà enmig d’aquest ambient on la Muna i el Fadi tractaran d’adaptar-se al seu país d’acollida tot mantenint les seues identitats. El fill només vol ser un jove “normal”, encaixar-hi, però tindrà problemes amb un company de l’institut, germà d’un soldat enviat a l’Iraq. De la seua banda, la mare, qui a Palestina treballava a una sucursal bancària, acabarà venent hamburgueses a un establiment de menjar ràpid.
Però Amerrika no ofereix una visió pessimista ni desolada. Ans al contrari, ens deixa un missatge d’esperança i de convivència entre cultures, aportant un petit granet de sorra a la superació de l’actual estat de les coses, on el rebuig d’una part d’Occident a allò musulmà, i per extensió a allò estranger, ha esdevingut habitual i, fins i tot, ha rebut cobertura institucional, quan no hi ha estat impulsat directament, ja siga als Estats Units, a Suïssa o a Vic.
