Mariano Rajoy ha anunciat que les eleccions espanyoles seran el proper 20 de desembre. Aquesta data s’anirà convertint en les properes setmanes en la nova deadline del procés. Les eleccions del 20D poden substituir la legitimitat del plebiscit del 27S. Almenys així ho intentaran de vendre els mitjans espanyols. I els números per a que la jugada de desembre aigualeixi la de setembre, hi poden ser.
La immensa majoria de l’electorat no es mou per raons estratègiques a mitjà termini, sinó que exerceix el seu vot pensant en la conseqüència immediata que implicarà aquest. Aquest 27S en va ser un bon exemple. El vot a Junts pel sí era un vot que volia aglutinar i maximitzar el sí la mateixa nit del 27S, més enllà del que passi amb el govern espanyol el 2016. Així mateix, el vot a Ciutadans pretenia expressar una posició contrària a la independència, més enllà de la preferència per Albert Rivera com a president del govern espanyol o de les propostes neoliberals del seu programa econòmic.
L’escenari del 27S, però, no és l’únic ni molt menys en què això ha passat. El cas més recent i potser més espectacular és el resultat obtingut pel PSOE a les eleccions espanyoles de 2008 a Catalunya. El perill que el PP tornés al govern va portar 1.689.911 persones a votar la candidatura que per Barcelona encapçalava Carme Chacón. Sí, uns 70.000 vots més que els que ha obtingut Junts pel sí.
El factor “fer fora Rajoy” pot prendre dimensions també d’aquest tamany el proper 20 de desembre. Els pèssims resultats electorals de García Albiol el passat diumenge fan pensar en una ensorrada total del partit governant. Aquest “fer fora Rajoy” es pot materialitzar en una concentració molt alta de vot en les opcions de Ciutadans, PSOE i Podemos.
La CUP ja ha dit per activa i per passiva que no es presentarà a les eleccions espanyoles. Més enllà d’això, però, no ha formulat encara cap proposta de com afrontar-les políticament. Des del sobiranisme majoritari, malgrat que s’han sentit algunes veus partidàries de l’abstencionisme, des de CDC i des d’ERC no es qüestiona la participació a aquesta contesa. La fórmula, però, encara no està decidida. El 20D també forma part de les negociacions entre les forces del sí.
Les diferents formacions del sí haurien d’aconseguir l’abstenció d’un milió de votants -que se sumarien al 25% d’abstenció habitual en les conteses disputades- per aconseguir que més de la meitat de la població no participés en el 20D i desactivar així una lectura plebiscitària dels resultats.
Més enllà del factor numèric del resultat electoral, el 20D també penja com una espada de Dàmocles damunt del procés de Catalunya. Si les enquestes no s’equivoquen, és molt probable que hi hagi una majoria al Congrés espanyol disposada a fer una reforma des de dalt. Aquesta suposada mà estesa no seria ignorada pel nucli dirigent de CDC, sobretot si els resultats electorals no acompanyen. L’actitud prudent del PNB en tot l’afer català pot ser una senyal d’això: saben que reobrint-se el meló constitucional, tenen molts números d’haver de posar el concert econòmic en discussió.
L’obertura d’un context de negociació en què per primera vegada des de 2012 el govern estatal portés la iniciativa només és evitable si el parlament català fa ús de la seva sobirania abans del 20 de desembre i obre una falla insalvable en l’ordenament jurídic. Aquest és el quid de la qüestió en les negociacions obertes entre Junts pel Sí i la CUP.
