[bar group="860×106"]

Setanta anys de la massacre de Vallmanya

horteLa petita població de Vallmanya, als peus del Canigó, al Conflent, esdevindrà una vila màrtir en la lluita contra el feixisme i l’ocupació nazi pels fets que hi van ocórrer entre l’1 i el 3 d’agost de 1944.

A Vallmanya, d’uns 150 habitants, i als seus voltants s’hi havien concentrat des d’inicis d’estiu fins a 200 maquisards i guerrillers. La zona, de difícil accés en ple Canigó, i les simpaties de la població per la Resistència, van fer d’aquest indret un petit territori alliberat.

Un grup de resistents de Vallmanya, encapçalats pel mestre del poble, René Horte, havia estat fent feines des de feia anys de passatge de perseguits a través de la frontera cap a l’estat espanyol. A aquest grup de resistents aviat s’hi van unir una cinquantena de maquisards del FTP Henri Barbuse, comandats pels germans Panxot. A aquests, calia afegir més d’un centenar de guerrillers exiliats de l’estat espanyol (sud-catalans, bascos, castellans).

La necessitat d’avituallar tot aquest regiment va fer que es duguessin a terme diverses incursions d’avituallament. Una d’elles és la que el 27 de juliol acabà amb l’assassinat del maquisard Roger Roquefort. Aquesta cadena d’esdeveniments continuà amb l’assalt i ocupació durant un matí de Prada de Conflent.

Després de l’assalt a Prada, el comandament alemany i els feixistes locals decidiren efectuar una gran operació de càstig contra el maquis i contra la població que els donava suport. Es van anar reagrupant tropes alemanyes i de la Milícia Francesa tant a Vinçà com a La Bastida, les dues rutes des d’on es podia arribar a Vallmanya. En total, uns 200 soldats alemanys i més d’un centenar de milicians feixistes. La tarda del dimarts 1 d’agost iniciaren l’assalt del poble. Pujant per Vallestàvia, es trobaren amb la resistència inicial d’un grup de guerrillers, comandats pel capità Manuel Galiano, que defensaven aquesta entrada del poble i que retardaren l’ocupació de Vallmanya durant prop de dues hores. Els guerrillers, no més d’una desena, feren front a la columna enemiga amb només una metralladora. Malgrat la desigualtat de forces els guerrillers causaren quatre baixes a l’ocupant. Mentrestant, el maquis, comandat per Etienne Bourrel “Tito” i Baixàs, evacuà la població de Vallmanya davant la imminent entrada dels alemanys. Això permeté a gairebé tots els habitants del poble fugir a través dels boscos.

Alguns, però, no pogueren o no volgueren fugir, creient que l’operació només pretenia actuar contra els maquis. Dos vallmanyencs d’edat avançada i dos obrers agrícoles espanyols s’havien negat a marxar amb el maquis. Quan els soldats alemanys entraren al poble, els detingueren i els afusellaren sense dilació. També apallissaren salvatgement una dona que pogué salvar-se perquè es feu la morta. Una noia embarassada fou violada davant dels seus propis fills.

Posteriorment les tropes i la milicia saquejaren el poble. El bestiar i els animals domèstics foren exterminats. El menjar i el vi dels cellers fou repartit entre els soldats i les pertinences van ser carregades en camions i traslladades a Vinçà el 2 d’agost. En aquesta població els col.laboracionistes i alguns soldats alemanys es vengueren el botí en plena plaça. I com sempre, hi hagué gent disposada a comprar-ho, sense importar-li com s’havien obtingut les mercaderies. Dècades més tard, el 1990, una supervivent de Vallmanya afirmarà: “jo sé d’una família que encara dorm amb els llençols brodats amb les meves inicials”.

panchotL’ira dels milicians, però, no s’aturà aquí. Enutjats per no haver pogut fer presoner cap maquisard i trobant-se el poble buit, procediren a la seva completa destrucció. Casa per casa, anaren llençant granades incendiàries; el poblè quedà devastat en poques hores.

Un cop evacuat el poble, els guerrillers, degut a la manca de munició i la inferioritat numèrica, es replegaren cap a la zona de Coll de Jau. Mentrestant, els maquisards responsables de protegir l’arribada de tropes des de la Bastida es van atrinxerar als voltants de la mina de La Pinosa. Després d’un quants combats durant tot el dimecres 2 d’agost, i davant la superioritat alemanya, el cap del maquis, Julien Panchot, cobreix la retirada de la resta de combatents amb una metralleta. Es troba ferit a les cames i per a ell la fugida és impossible. Finalment, gràcies a la cobertura de Panchot, la resta de maquisards poden fugir. Panchot és pres pels soldats alemanys, torturat durant hores i finalment assassinat a trets el dijous 3 d’agost. El seu cos no es podrà recuperar fins després de l’alliberament. Aquest comunista de Cànoes (Rosselló) que també havia lluitat contra el franquisme al costat dels sud-catalans, esdevindrà un dels principals símbols de la resistència nord-catalana.

Galeria completa de fotografies vinculades a la massacre de Vallmanya CLICANT AQUÍ


[bar group="860×106"]