-Aquesta és la revolució que els falta – conclou una amiga occidental, quan em posa al dia sobre la seva vida amorosa amb un home de Kobanê. Es refereix, és clar a l’emancipació de la moral conservadora, i ella, segura de si mateixa, hi afegeix-: com no porto la camisa cordada fins dalt tothom em mira l’escot, però tant me fa, m’ho prenc com una qüestió
">política. Tot i que el feminisme està canviant les coses a Rojava, la sexualitat segueix essent tabú i "una educació sentimental" o "l'amor dels quinze anys" semblen aliens a aquesta societat. Pels carrers de Kobanê o de Amude els homes caminen només al costat d'homes i les dones al costat de dones. Si t'ensopegues amb un home i una dona passejant sols, pots estar segura que són cosins, germans, o tenen algun
">un altre parentiu. Els espais que més escapen a la rigidesa són els ambients estudiantils. La gent parla amb molt bon record de les seves èpoques d'estudiant a les universitats d'Alep o Damasc, ja que allà s'està lluny de la mirada inquisitiva dels cercles familiars i es pot gaudir d'una vetllada romàntica. A Kobanê aquests ambients mixtes es poden generar a les escoles on aprendre kurd, o a les oficines de les institucions o associacions polítiques.
">Potser també les cases de les famílies i amistats de cadascú, però tots aquests espais estan sempre plens de gent i amb poca intimitat per a la parella. La sexualitat passa obligatòriament pel matrimoni, on la virginitat de la dona és innegociable. Potser l'home, amb anterioritat li va ser possible trobar algun amagat bordell a Qamishlo, on desfogar-se.- Què, mitja hora i fora? -vaig preguntar a algú en una tarda de confidències-: mitja hora?, deu minuts i para de comptar. Però una núvia que no fos verge seria repudiada pel frustrat marit i, fins que la revolució no va començar, el seu destí seria podia ser la mort, a mans de la pròpia família. Les noves institucions i associacions kurdes han legislat per tallar aquests assassinats d'honor, amb resultats positius. No perquè anteriorment la llei del règim de Baishar no els consideri crims, sinó perquè ara la dona kurda se sent identificada amb aquestes noves institucions, i està disposada a recórrer-hi.
">Un tribunal de la República Àrab seria per a ella una instància molt més llunyana.
">**Els casaments no s'aturen** També en els casaments cada gènere ocupa el seu espai a part, i només en el ball es barregen. Balls en cercles multitudinaris, amb les mans entrellaçades i una breu oportunitat per conversar. Els casaments, fins i tot en aquests temps de guerra, se celebren contínuament, ia la zona comercial de Kobanê, sorprèn la quantitat de botigues de vestits de núvia.
">Sens dubte és un bon negoci, perquè sense casament no es pot donar l'amor dels cossos, per ventura alguna altra forma de sensualitat? Dues persones es prometen. I encara estar promesa és una condició socialment reconeguda, no implica el privilegi de la intimitat amb l'estimat, sempre hi haurà la família acompanyant per vetllar per la netedat de tals trobades. Però el món virtual d'internet ha modificat el vell escenari. Ara dues persones es coneixen, s'intercanvien les dades dels seus comptes de Facebook o de Whatsapp, i comencen una secret festeig virtual. Potser organitzaran també alguna trobada aparentment fortuïta al basar, però fugaç, o alguna reunió al parc acompanyades d'altres persones. No obstant això el seu festeig ha de romandre en secret per tot els altres. Ser "nuvi" (virtual, perquè no hi ha petons a internet) no és una condició socialment reconeguda, a diferència de ser "promès". Si s'és núvia, s'és núvia en secret perquè seria molt difícil per a una dona que algú es comprometés després amb ella si aquesta ha tingut algun nuvi.
">Ja s'ha dit, a internet no hi ha petons ni sexe, però és que la virginitat que es pretén no és només física, sinó també psicològica: la núvia no pot haver experimentat cap mena d'intimitat. **Tradició o enveja?** Què és el manté aquesta repressió sexual? Si un home i una dona volen anar prendre una habitació en un hotel, se'ls requerirà el certificat de matrimoni, i un dia em van explicar que, si una parella gosés besar-se en un banc públic, en cas de veure-ho un/a Asayish, els cridaria l'atenció. Però sovint no hi ha Asayish als carrers i, una parella, de voler-ho, podria besar-se al carrer. Què l'hi impedeix llavors? La mirada dels altres, la mirada reprovatòria. De ser preguntat, l'hipotètic guardià de la moral, justificaria la seva actitud amb respostes del tipus: "no és la nostra tradició", "cal respectar la tradició", etc.
">En realitat, l'hipotètic guardià, sovint una persona jove, no té altra motivació per a la seva censura que l'enveja, que li corroeix: "si jo no puc, aquestes persones llavors tampoc". En el terreny militar, la normativa de les YPG / YPJ predica també una estricta castedat. Perquè es tracta de l'exercici de les armes i s'està en guerra. Però la guerra va començar fa temps i, més encara, l'opinió unànime és que el seu final no està a la vista.
">Mentrestant, de vegades, els que arriben del front expliquen rumors. De vegades, la foscor de la nit no serveix només per atacar l'enemic.
