[bar group="860×106"]

Shakespeare com a reivindicació del teatre

La darrera producció de la Companyia Teatre Micalet, Ser o no res, és un homenatge a l’obra de William Shakespeare. Però aquest muntatge dirigit per Resu Belmonte va més enllà i, tot aprofitant els textos del dramaturg anglés, esdevé una reivindicació del món teatral i un reconeixement a actrius i actors que, malgrat les condicions gens favorables, continuen exercint la seua professió. L’obra es va estrenar el passat 3 de desembre i es representarà fins al proper diumenge 21 al Teatre Micalet de València.

La història que conta Ser o no res està protagonitzada per dues actrius (Pilar Almeria i Empar Canet) i dos actors (Pep Ricart i Sergio Caballero). Tots quatre volen interpretar una obra de teatre que emocione el públic -un públic popular-, que el captive i que continga tot els elements que singularitzen aquesta art escènica. I no troben millor opció que acudir a Shakespeare.

Fent servir sobretot fragments de Hamlet, els quatre protagonistes assagen mentre tracten de concertar actuacions (baixant les seues tarifes) i d’assumir les seues obligacions quotidianes; la precarietat del sector fa que viure exclusivament de la professió que estimen se’ls faça ben difícil. Per això Ser o no res no és només un homenatge a la bellesa i profunditat de les obres de Shakespeare, sinó que vol reivindicar la tasca de les treballadores i dels treballadors del teatre que, malgrat l’estat del sector (especialment l’escena en català al País Valencià), continuen dedicant-s’hi.

A més a més, la reflexió sobre el fet teatral que hi ha al centre d’aquesta peça arriba també al seu vessant més estrictament dramàtic, tot creant un exercici de metateatre: no solament és una obra de teatre sobre actors de teatre, sinó que aquests mateixos personatges interpreten dins la història el paper d’actors de teatre (els que fa servir el príncep de Dinamarca per a representar l’assassinat del seu pare). La internada pel terreny de l’experimentació queda resolta amb encert.

Shakespeare04

Dins del bon nivell de les quatre interpretacions, caldria destacar l’actuació de Sergio Caballero, el més jove. Els punts àlgids de l’obra estan protagonitzats per ell (fa de Hamlet i de Romeo) i alterna el to còmic amb el tràgic sense que el canvi de registre faça estrany; ans al contrari, manté un equilibri que mai no es trenca entre el seu irreflexiu, impulsiu i divertit personatge (que arranca més d’una rialla al públic) i el dramatisme dels monòlegs de Hamlet. L’escena del balcó de Romeo i Julieta, coprotagonitzada amb Pilar Almeria, exhibeix aquesta capacitat de combinar allò més sublim amb l’humor més hilarant. Un mèrit, per descomptat, compartit amb el text, obra d’Equip5.

En eixir de la sala, hom té la sensació que Ser o no res aconsegueix tant homenatjar Shakesperare com reivindicar la professió, amb la qual cosa s’haurien acomplit els objectius d’aquesta obra. Ara bé, l’espectador/a es queda amb el regust que voldria tastar una miqueta més del dramaturg anglés, que no n’ha tingut prou. Potser aquest siga el punt de partida per a dur als escenaris del Teatre Micalet l’adaptació d’alguna de les creacions d’aquest homenot de les lletres universals.

Fotografies: Vicente A. Jiménez


[bar group="860×106"]