**
Entrevista a Avel·lí Flors, portaveu de Castelló per la Llengua.** El proper 21 de desembre Castelló de la Plana acollirà la tradicional manifestació per commemorar l’aprovació de les Normes, que foren el primer pas cap a la normalització del català al País Valencià. L’ACCENT en parlem amb Avel·lí Flors, protaveu de Castelló per la Llengua, l’entitat que organitza la celebració.
Què és Castelló per la Llengua?
És una plataforma nascuda per a aglutinar els esforços de tot un seguit de partits i organitzacions polítiques i juvenils, sindicats, associacions en defensa de la llengua i la cultura, etc. que, tot i partir de diferents posicionaments polítics i nacionals, compartim la preocupació per la situació social de la llengua i estem disposades a intervenir per l’extensió del seu ús en la nostra ciutat. Ara mateix ens centrem en la reivindicació de les “Normes de Castelló”, amb una mobilització central al desembre, i en diverses activitats de promoció cultural i de reivindicació lingüística durant la resta de l’any (com ara l’homenatge a Joan Fuster del 25 d’abril de 2012, que vam repetir posteriorment en altres pobles, o els cicles de Vermuts Literaris que serveixen d’altaveu als nostres escriptors).
Quina relació teniu amb altres entitats en defensa del català?
Hi tenim una relació directa ja que la majoria de les agrupacions castellonenques d’aquestes entitats (parlem d’ACPV, l’ACV Tirant, Escola Valenciana o la Plataforma per la Llengua, entre altres) formen part de Castelló per la Llengua. Pel que fa a entitats de la resta de la catalanitat, mantenim relació amb les entitats promotores d’“Enllaçats per la Llengua”, creada amb l’objectiu d’afavorir una sensibilitat comuna i una resposta conjunta als atacs que pateix la llengua catalana en qualsevol dels territoris.
Enguany centreu la commemoració en la importància de l’ensenyament; quin paper ha tingut en el passat i té actualment en la normalització lingüística?
És evident que, en bona part, si continua “havent-hi país” és gràcies a la tasca impagable dels mestres i al suport i la complicitat dels pares per a construir, des dels moments finals del franquisme, el projecte d’una escola valenciana basada en la qualitat educativa, la innovació pedagògica, la inclusió i la promoció de la llengua pròpia. El paper actual de l’escola hauria de ser formar persones crítiques i implicades amb el seu entorn; actuar per a equilibrar les desigualtats socials de partida de l’alumnat i garantir la igualtat d’oportunitats; i finalment assegurar la competència en català i en castellà al final de l’etapa educativa (i darrere d’aquestes dues llengües, com més millor) i potenciar les actituds favorables a la llengua minoritzada. La LOMCE és un míssil a la línia de flotació d’aquest projecte, i per això centrem bona part de la mobilització d’enguany en el rebuig a aquesta llei i en la denúncia de la política de bloqueig a l’obertura de noves línies en valencià de la Conselleria. Cal deixar clar, en aquest sentit, que per a assegurar la competència en català i en castellà la llengua amb menys presència social ha d’ocupar un pes major en els programes d’estudi, i només els programes d’ensenyament en valencià i d’immersió ho garanteixen.
Si parlem del procés de normalització en conjunt, però, amb l’escola no n’hi ha prou. L’escola ha d’assegurar la competència però difícilment pot intervenir sobre els usos de les llengües. Per a això cal transformar molts altres aspectes de la societat: potenciar un espai socioeconòmic rellevant per a la llengua, transformar les ideologies lingüístiques que consideren el valencià una llengua poc útil o de segona… o garantir l’existència de mitjans de comunicació en la nostra llengua. És per això que també protestarem contra el tancament de RTVV.
Quina repercussió penses que tindrà el tancament de RTVV en la llengua?
Les conseqüències poden ser nefastes i és per això que el PP la desmantella. Moltes persones perdran l’única oportunitat de veure el valencià com una llengua prestigiada socialment a través de la seua presència als mitjans. Ja partíem d’una situació d’enorme desigualtat en la presència de les llengües a la televisió, però la desaparició de la llengua d’aquest espai és un fet d’extrema gravetat. Deixant de banda, ara, l’aposta de les successives direccions de RTVV d’arraconar el valencià en la graella i, sobretot, de no prestigiar-ne l’ús ni promoure bones pràctiques lingüístiques des dels mitjans.
Com s’ha viscut a les comarques de Castelló el tancament de RTVV? Ha sigut diferent de quan es va tancar TV3?
Com a tot el país, el tancament ha estat rebut amb una gran indignació que, malauradament, encara no s’ha concretat en cap mobilització realment massiva. Esperem que la manifestació del dia 21 de desembre siga un punt d’inflexió i servisca per a deixar clar que, al nord del País Valencià, no tolerarem que ens deixen sense mitjans de comunicació públics, valencians i en valencià. Sobre TV3, a Castelló ens vam mobilitzar activament i massivament contra la censura d’aquest canal gràcies a la tasca de la plataforma sensesenyal_cs. Volem revifar aquest esperit per a reclamar una RTVV realment nostra i per a continuar reivindicant rebre els canals en català d’altres territoris.
Com resumiries l’estat de la llengua al nord del Palància?
Segurament hauríem de parlar d’una estabilitat (més o menys regressiva en funció del context) a les zones més rurals; i d’una regressió i invisibilització important del valencià a Castelló de la Plana i les poblacions més grans. Castelló podria estar seguint un procés de substitució lingüística accelerada com els que van patir València, Alacant o Elx al llarg del segle XX, tot i que caldrien estudis sociolingüístics acurats per a poder-ho confirmar o desmentir.
Ens pots fer una repàs de la història de l’aniversari de les Normes de Castelló? Des de quan se celebra, qui hi participa, com ha evolucionat, etc?
La primera mobilització significativa entorn de les ‘Normes’ es produeix el 25 d’abril del 1982, en un moment de màxima tensió entorn del nom i la filiació de la llengua dels valencians en el marc de la discussió de l’Estatut. En aquella memorable aplec a la Plaça de Bous de Castelló es va reivindicar l’acord de 1932 com a símbol de la unitat de la llengua i de la necessitat d’un acord entre diferents sectors de la societat valenciana per a dotar la llengua d’una única normativa. Des de llavors, ACPV, el BNV i especialment Maulets i posteriorment l’Esquerra Independentista de la Plana (fins al 2011, any en què es constitueix Castelló per la Llengua) han organitzat mobilitzacions de reivindicació de les ‘Normes de Castelló’ com a emblema de la voluntat d’articular la societat valenciana entorn de la llengua pròpia i històrica del territori.
Huitanta-un anys de les Normes de Castelló i cent de les de l’IEC. Es poden entendre l’una sense l’altra?
En absolut. Enguany, a Castelló, les reivindiquem totes dues, perquè les ‘Normes de Castelló’ no haurien estat possibles sense l’existència prèvia de les de l’IEC i de la voluntat explícita i palpable de la reforma fabriana d’incloure les formes occidentals (entre les quals evidentment les valencianes) en el model de llengua estàndard i comuna, de manera es facilitava l’entesa i l’adopció d’aquest criteris. Per posar un exemple, s’hi acordava escriure els plurals femenins en “-es”, tot i que la realització era neutra en els dialectes centrals i que, per raons etimològiques, haurien pogut solucionar-se amb “-as”.
Penses que el País Valencià, en el seu conjunt, és conscient de la importància de les Normes?
Crec que sí, que existeix una certa consciència de la rellevància d’un acord que ha facilitat enormement l’extensió de l’ús de la llengua a àmbits on, sense disposar d’un estàndard àmpliament assumit, no hi hagués arribat: parle de l’escola, dels mitjans, l’administració, etc. En qualsevol cas, Castelló per la Llengua va ser creat explícitament per a fer-ne recordatori cada any: de la importància de les Normes no com a rèmora del passat sinó com una lliçó d’unitat i entesa que cal saber projectar al present si volem construir un futur de normalitat per a la llengua.
Aquest anys s’han viscut uns quants casos sonats de discriminació lingüística a les comarques de Castelló (Almenara / Borriana). Penses que està augmentant la pressió sobre els catalanoparlants?
De pressió i discriminació sobre els catalanoparlants sempre n’hi ha hagut, i veig improbable que en deixe d’haver en un Estat que s’ha construït sobre el monolingüisme en castellà, d’esquena (i a la contra) de la diversitat lingüística i cultural. L’actuació dels funcionaris de l’Estat reflecteix, en aquest sentit, la ideologia que constitueix l’Estat espanyol mateix. Ara bé, hi ha dos factors que expliquen els darrers casos: en primer lloc, les xarxes socials i els mitjans de comunicació digital afavoreixen la visibilització i la denúncia d’aquests casos que abans haurien restat silenciats; en segon lloc, la valentia i la dignitat de les persones que n’han estat víctimes, que no s’han arronsat i han mantingut la llengua davant l’actitud hostil i agressiva a què han hagut d’enfrontar-se, a pesar de les conseqüències que els podia reportar.
Les agressions al català es produeixen arreu del territori. Aquests dies heu fet una taula rodona per posar en comú les diferents realitats. Què penses que tenim en comú?
El que tenim en comú és, òbviament, la llengua catalana, i és en aquest sentit que pensem que és interessant posar damunt de la taula les principals problemàtiques per a la llengua en els diferents territoris on és parlada. Tant les maniobres secessionistes (amb les polèmiques sobre les “modalitats balears”, el parentiu del valencià amb l’iber o el LAPAO) com les que arraconen la llengua a l’ensenyament (LOMCE, etc.) afecten al conjunt dels parlant de la llengua i no es poden entendre de manera aïllada. Volíem posar sobre la taula també, tanmateix, les resistències a aquestes agressions (amb episodis ben rellevants com la vaga indefinida de docents de les Illes o el cicle mobilitzador per RTVV) i les propostes que els col·lectius compromesos amb la llengua promouen per a assegurar-li un futur de plenitud.
Penses que hi ha prou consciència que s’ha de respondre en conjunt a qualsevol agressió?
En moltes ocasions ens ha mancat la capacitat d’articular respostes comunes a atacs contra una gran part de la comunitat lingüística (com ara la LOMCE) o a atacs contra un sol territori, però que toquen igualment l’element que tenim en comú i que, en conseqüència, ens haurien d’atènyer a tots. Iniciatives com “Enllaçats per la Llengua” suposen un avanç en aquest sentit: si bé caldrà lluitar les batalles quotidianes des del propi territori, hem de saber crear corrents d’empatia i de complicitat entre territoris i activistes, estenent la consciència de la llengua com a bé comú que hem de defensar entre tots.
