>> Entrevista a Llorenç Casanova, regidor per la CUP a Vilafranca del Penedès.
Llorenç Casanova (Vilafranca, 1980) és regidor per la CUP a l’Ajuntament de Vilafranca des del juny de 2009. És sociòleg i doctorant a la UAB. Personalment pensa que les comarques són l’ordenació territorial que més s’adaptaria a la realitat dels Països Catalans. Ara bé, com a membre de la candidatura independentista aposta fermament per les vegueries i argumenta que les comarques per si soles a la llarga s’haurien de mancomunar i esdevindrien províncies.
Quin és el posicionament de la CUP respecte de les vegueries?
En som favorables, ja que supera l’administració provincial espanyola. Hi ha quatre províncies i la proposta de set vegueries. A més, aquesta llei és una de les competències que recull l’Estatut, però tanmateix Madrid ha de donar el vist-i-plau. Com diem nosaltres: és un motiu més per demanar la independència; per aplicar qualsevol cosa Madrid ha d’acceptar-la abans.
Totes les CUP principatines opinen igual pel que fa a la idoneïtat de les vegueries?
Sí, totes defensen el mateix.
Perquè la CUP rebutja les províncies?
Perquè és una herència del centralisme espanyol. Va partir el Principat en quatre províncies de manera bastant arbitrària, tot i que es van respectar algunes comarques. A més, hi ha la Franja de Ponent que va quedar integrada en una altra comunitat autònoma.
Quina és la situació al Penedès?
El 2004 comencen ha sortir veus, com l’Institut d’Estudis Penedesenc, que reclamen la creació d’una vegueria pel Penedès històric (l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i sud de l’Anoia). I nosaltres des del primer dia ens hi sumem perquè entenem que és una demanda que es fa des del territori i que respon a una realitat.
Tal i com funciona una gran metròpolis com és Barcelona, si l’Alt Penedès -que és el nostre cas- acaba formant part de l’àrea metropolitana acabarem sempre sent el cul de sac dels seus interessos. Infraestructures que passen pel municipi però que beneficien a Barcelona, impacte ambiental i demogràfic… Conseqüència d’una visió centralista.
Tampoc entenem que les quatre comarques del Penedès estiguin dividides en tres vegueries diferents.
Que defenseu les vegueries -un tret exclusivament principatí- està relacionat amb què a la resta dels Països Catalans la CUP és inexistent o testimonial?
Sí, suposo que sí. Primer de res és que la llei de vegueries només es planteja al Principat. Els governs de les Illes, País Valencià i la Catalunya Nord no ho contemplen i també és que han tingut una configuració històrica diferent.
No creieu que les vegueries provoquen els mateixos excessos de burocràcia que les províncies?
Depèn de com es gestioni.
I com s’hauria de gestionar per no provocar aquests excessos?
Primer eliminar les diputacions. I després veure quin paper hauran de jugar els consells comarcals. De fet, amb CiU ja hi va haver un intent d’instaurar les vegueries però davant els conflictes territorials que es van crear es va optar per crear els consells comarcals. Llavors, els consells el que fan és donar servei als municipis petits que per manca de recursos no tenen uns determinats serveis.
Aleshores, excés de burocratització… Tenint en compte com funciona el país, és probable que es burocratitzi bastant el model.
Segons la CUP les funcions de les vegueries són planificació territorial, assignació de recursos i suport als ajuntament. Açò no ho fa ja el Consell Comarcal?
Sí, però el Consell Comarcal es troba a mig camí entre un ajuntament i una vegueria. La comarca és, en alguns casos, massa petita per treballar en segons quins àmbits. Per exemple, l’Alta Ribagorça té menys de 3.000 habitants. Llavors com que les competències no estan clares i s’han de delimitar no se sap què passarà amb els consells. Això sí, si les vegueries adquireixen les competències dels consells, hauran de desaparèixer. El que no es pot fer és doblar competències.
Si bé, la tendència de la Generalitat és la supressió d’aquest ens comarcal i fomentar els consorcis entre municipis per a un determinat servei.
Com una mena de mancomunitat?
Sí, però amb una diferència: a un consorci participa el capital privat i així es redueix l’administració pública; a més el conveni laboral ja no és el del funcionariat i la situació dels i les treballadores és més precària.
Quan hi ha un canvi d’aquests sempre t’ho has de mirar bé i llegir entre línies…
Defensant un marc nacional com són els Països Catalans, no és més coherent advocar per un tret comú a tot el territori: les comarques?
Si es tira endavant la Llei de vegueries t’has de posicionar. Per tant, assumint-la, has de triar el millor model entre els pitjors. Si defensem únicament una estructura comarcal acabarem tenint províncies.
A veure, les comarques i les vegueries són compatibles el que és incompatible són les províncies amb la vegueria. Llavors si he de triar, les vegueries responen millor a la realitat territorial. Les comarques no deixaran mai d’existir, s’ha creat molta identitat al voltant d’elles…
Fem ciència ficció: si uns Països Catalans units i independents pogueren triar la seua estructura administrativa quina elegiries?
El que millor s’aproxima a la identitat i a la realitat històrica són les comarques. Però llavors sorgirien mancomunitats per oferir certs serveis i a la pràctica esdevindrien vegueries.
La CUP-Vilafranca farà el dia 18 de maig una trobada oberta sobre medi ambient i territori per crear el vostre programa en aquesta àrea, es parlarà de la vegueria del Penedès?
És clar.
Penses que aquella trobada canviarà la vostra postura respecte aquest tema?
No hi ha discussió al voltant perquè la postura és unànime. De fet, tots els partits defensen la vegueria pròpia, excepte el PSC. La raó és un càlcul electoralista; és a dir, si hi hagués la vegueria del Penedès ells no tindrien la majoria, la tindria Convergència. Ja que la llei de vegueries estarà relacionada amb la nova llei electoral com a nou districte. Darrere de tota a questa divisió territorial sempre hi ha interessos… No té sentit que un partit s’oposi a una demanda que han aprovat el 90% dels ajuntaments involucrats.
La vegueria del Penedès s’acabarà creant o la Generalitat intentarà evitar-ho? Com ho farà?
Hi ha d’haver-hi tantes vegueries com àmbits funcionals. Hi ha set àmbits funcionals (divisió territorial de les competències de la Generalitat) i a cada àmbit funcional li correspon un pla territorial (descriu el futur desenvolupament urbanístic, d’infraestructures…).
Llavors la Generalitat ja funciona amb set àmbits funcionals però des del Penedès es va fer pressió perquè es reconegués un vuitè àmbit funcional, que seria el del Penedès. Si tens àmbit final has de tenir vegueria. Nosaltres tenim una aprovació d’àmbit provisional però no la definitiva. Per què va entrar la llei de vegueries a la Generalitat com a via d’urgència? Perquè així es podia accelerar el procés i aprovar abans la Llei de vegueries que no pas el vuitè àmbit funcional, el del Penedès. En canvi, si s’aprova primer l’àmbit funcional, la Llei ha d’incloure la vuitena vegueria.
