Badalona, la tercera ciutat del Principat de Catalunya amb vora 218.886 habitants censats té des del passat 11 de juny un govern municipal en mans del PP en minoria, després que Convergència i Unió s’abstinguera en la votació d’investidura. El PP badaloní després d’una controvertida campanya de caràcter xenòfob ha aconseguit ser la força més votada amb 11 regidors, mentre a les ciutats veïnes de Sant Adrià de Besòs i Sta. Coloma de Gramenet la Plataforma per Catalunya (explícitament xenòfoba i racista) aconseguia entrar als consistoris amb 1 i 3 regidors respectivament. Davant aquest panorama polític entrevistem a José Miguel Cuesta, membre de la plataforma Badalona Antifeixista.
Creieu que el discurs xenòfob adoptat pel PP en la darrera campanya ha influït en el triomf electoral de la dreta espanyolista per primera vegada a la ciutat?
En efecte, però ens equivocaríem si pensem que ha estat l’únic factor. Sobretot ha influït en el fet que ha captat l’atenció de la majoria dels mitjans de comunicació catalans i espanyols. Això ha bipolaritzat molt les eleccions a la ciutat, aspecte que ha ajudat que el PP fos percebut com l’única alternativa per a molts badalonins al PSC-PSOE, que ostentava l’alcaldia de la ciutat des de 1983. El que és evident és que el discurs xenòfob li ha servit per a recollir vots potencials de la PxC.
En els darrers dies Badalona s’ha convertit en un eix mediàtic arran de la investidura de Xavier García Albiol. Creieu que els mitjans de comunicació han tractat objectivament el tema?
Els mitjans de comunicació, si més no els grans, fins al moment no han tractat objectivament el tema. No el van tractar objectivament els darrers anys i ara tampoc no ho estan fent. Atès que, tret d’honroses excepcions, sols han destacat Badalona a partir de les queixes de la cara visible del PP. A Badalona, hi ha moltes entitats i persones que treballen, des de fa anys, per canviar Badalona des d’una opció d’esquerres i popular que no han rebut ni reben el mateix tracte mediàtic.
Els barris de Sant Crist, Llefià, la Salut i Sant Roc han estat l’epicentre de la crítica sobre la presumpta inseguretat ciutadana esgrimida per la dreta. Veieu honest i creïble aquest discurs ?
Aquests barris (Llefià i la Salut concentren el major percentatge d’habitants de Badalona) són d’extracció popular i compten entre el seu veïnat a un gran nombre de població nouvinguda. Són barris que, com d’altres, no s’han escapat dels efectes de la crisi capitalista, tal com va passar en altres moments del passat. Ningú sembla recordar ara l’impacte de la crisi econòmica dels anys setanta i vuitanta. En l’actualitat Badalona té més de 20.000 persones a l’atur, amb els conseqüents problemes socials, destacant per exemple l’augment dels intents de desnonament, de la pobresa, etc. El PP ha mentit per criminalitzar uns veïns i veïnes determinats com els causants de tots els mals que pateix la ciutat obviant l’impacte de la crisi econòmica. Sabem que la crisi l’han generat els bancs i les multinacionals que estan tancant o reduint les seves plantilles, amb la complicitat de determinades forces polítiques que avalen el sistema socioeconòmic vigent.
Com valoreu l’entrada de regidors xenòfobs a Badalona i a les ciutats veïnes de Sant Adrià i Gramenet ? Estem vivint una revifada del feixisme en l’extraradi del cinturó de Barcelona ?
Evidentment és una molt mala notícia. Però el pitjor és veure com part del seu ideari es propaga en la societat. Fins i tot partits polítics com CiU o el PSC en algunes ciutats acaben promovent o votant mesures que recullen alguns postulats xenòfobs revestint-los de legalitat. És com si li donessin caràcter de normalitat. I no podem acceptar amb normalitat cap mesura que vulgui discriminar en funció de l’origen, la llengua, la cultura, la religió, etc.
La gent ha repetit les mentides del PP, respecte el fet que els immigrants tenien totes les ajudes socials, la qual cosa és mentida. Però no tindrien tant dret com qualsevol altre si no tinguessin les necessitats bàsiques cobertes?
La clau està en el repartiment de la riquesa i en augmentar la inversió en polítiques socials. I si no aconseguim invertir la tendència actual políticament, pot continuar augmentant el feixisme en qualsevol de les seves formes.
Creieu que l’actual crisi econòmica ha influït en la percepció de la ciutadania envers la inseguretat i els posicionaments xenòfobs de la ciutadania?
Sens dubte. Però hi ha més factors. Com he dit abans sembla que ningú es recordi de la greu crisi econòmica que va patir la ciutat als anys setanta i vuitanta. Els efectes d’aquella crisi també van fer créixer la preocupació de la gent per la seguretat ciutadana. Jo he viscut a Llefià durant més de trenta anys i en la meva infància vaig viure part d’aquells moments que també van ser molt durs. Però en aquell període l’hegemonia cultural de la dreta no era tan gran i existia una major consciència de classe. Tot i això, la meva recerca com historiador m’ha fet investigar la premsa d’aquells anys i us en faríeu creus de com determinats mitjans també feien demagògia associant delinqüència i immigració, referint-se, en aquest cas, als que havien vingut d’altres indrets de l’Estat espanyol.
Fa uns dies el barri de nova construcció al litoral de Badalona (junt al nou port) demanava al nou Batlle la seua disgregació de Sant Roc per tal de no utilitzar els serveis municipals que consideren col·lapsats i deficients. Quin serà el posicionament de la vostra Plataforma envers aquest anunci ?
Tornem al mateix error. Si els serveis no són suficients, la clau està en reclamar la millora d’aquests i destinar-hi més recursos. I no pas considerar que unes persones han de tenir millors serveis que unes altres pel fet de viure en un determinat barri, tenir un determinat origen, etc.
Considereu donat l’actual equilibri de forces que la Generalitat i la Diputació de Barcelona li seguiran el joc al nou batlle ?
En qüestions de política de gestió segurament sí. Ara bé, en aquelles qüestions que vertebren la cohesió social, volem pensar que hi haurà menys permissivitat. El fet de governar en minoria no li permet forçar massa les línies vermelles de la cohesió social. No obstant, caldrà estar atents per si les vol ultrapassar. L’única garantia perquè aquest fet no tingui lloc és que hi hagi una societat activa que pugui donar una resposta mobilitzada a qualsevol intent en aquest sentit.
Quines seran les línies d’actuació del antifeixisme badaloní a partir d’ara?
Estar atents a totes les mesures que plantegi el Govern municipal. Existeix el risc que ara es vulguin acarnissar amb l’ordenança del civisme i la comencin a aplicar a tort i a dret. Si ens trobem en aquesta situació, caldrà denunciar-ho i caldrà mobilitzar-nos. De fet, l’alcalde del PP ha dit en una entrevista del 22 de juny al Periódico de Catalunya que farà “el possible perquè se’n vagin” en referència als gitanos romanesos que segons ell no es vulguin adaptar. Tot això sense perdre de vista el que faci PxC a Badalona ni deixar de denunciar qualsevol discurs de tipus feixista i xenòfob el faci qui el faci. No obstant, no cal oblidar que és fonamental el treball als barris, a les associacions, entitats i assemblees per contrarestar l’hegemonia ideològica de la dreta que aliena a les classes populars i treballadores i les fa competir per les engrunes que els hi deixa l’actual sistema socioeconòmic.
Teniu contactes amb altres Plataformes del Barcelonès i d’arreu del País per tal de coordinar accions antifeixistes en els propers mesos?
Estem en contacte amb Unitat contra el Feixisme amb els quals ens intercanviem convocatòries. I a nivell local, diversos membres de Badalona Antifeixista, també participen a la Plataforma Badalona Som Tots i Totes que també promou la convivència, la cohesió i han fet una feina destacable, però que, fins el moment, no considerava oportú reaccionar amb mobilitzacions davant el discurs del PP per no donar-los més protagonisme. També estan en procés de debat de com continuar treballant d’ara endavant. Els propers mesos caldrà veure quines passes concretes caldrà prendre.
