Després d’una roda de premsa a Barcelona, la campanya Independència per Canviar-ho Tot s’ha presentat en un acte central a València, al Teatre Micalet. Més de 150 persones s’han reunit per donar suport a la iniciativa i escoltar la diputada de la CUP Isabel Vallet i dos membres dels moviments socials irlandès i escocès. Parlem en profunditat amb Jonathon Shafi, membre i impulsor de la iniciativa Radical Independence Campaign, nascuda a Escòcia “per posar opinions progressistes al cor del debat polític sobre la Independència d’Escòcia”.
Quin és el plantejament polític de la vostra campanya?
La campanya va ser fundada per posar opinions progressistes al cor del debat per la independència d’Escòcia. Veiem, en el trencament amb el Regne Unit, un pas endavant per refusar el consens neoliberal dels partits a Westminster. Ens posicionem en contra l’austeritat i la privatització, per una república, pel mediambient i per la igualtat i l’alliberament i pels drets dels sindicats de treballadors. També volem acabar amb el programa britànic d’armes nuclears, conegut com a Trident.
També volem construir uns moviments socials, augmentar els membres als sindicats, els activistes comunitaris, els pacifistes i les campanyes en contra la pobresa, entre d’altres. La campanya te el suport de membres del parlament i academics.
Tots junts lluitem perquè “una altra Escòcia és possible”. La nostra campanya és més que per un canvi de bandera. Volem construir una alternativa, i com dieu als Països Catalans, volem “independència per canviar-ho tot”.
Com va sorgir la campanya? Qui la impulsa? A qui integra? Com us organitzeu?
La campanya va ser ideada per gairebé totes les seccions de l’esquerra progressista escocesa. Molta gent va participar d’una gran varietat d’organitzacions. Però, el més important, és que molta gent mai havia estat involucrada en política abans i que aquesta és la primera vegada que organitzen reunions, actes i iniciatives.
Des de la primera reunió tenim grups locals en moltes ciutats i pobles. Això comença des de la iniciativa “Assemblees per la Independència del Poble”. Aquestes eren un intent d’agrupar gent per discutir i fer campanya.
Grups locals tenen l’autonomia per portar a terme les seves propies activitats, però per decidir estratègies nacionals ens trobem en un fòrum nacional per col·lectivament compartir experiències i decidir els propers passos.
Aquesta campanya va ser creada per dir “si hem dit prou, és prou!”; volem una veu. Els mitjans i la classe política no escolten mai la oposició i estan atrapats en el consens neoliberal. És la nostra feina fer que la veu de la gent sigui escoltada en el procés cap al referèndum, i així poder assegurar-nos que continuarem sent escoltats després de guanyar.
Pots descriure els principals atacs del govern britànic a la classe treballadora escocesa?
L’estat Britànic està atacant a cada treballador d’aquest país, no només als escocesos, als anglesos també.
Estan destruint l’estat del benestar. Volen una societat completament privatitzada. Estan privatitzant, fins i tot, el sistema sanitari. Fan de l’educació un privilegi i no un dret. Les desigualtats creixen i l’atur també.
Entre els joves tenim un alt nivell d’alienació, i pel que fa als pensionistes s’estan empobrint. Centenars de milers de persones depenen de bancs d’aliments i el nou impost per habitació està portant a la desesperació a la gent que te una casa de propietat.
A Escòcia tenim la possibilitat de refusar aquesta agenda política votant que Sí a la independència. Però la nostra campanya és més que artificial. Volem un canvi fonamental, i volem construir un moviment de masses per portar-lo a terme.
I per descomptat, l’estat Britànic crida a la gent de classe treballadora a lluitat guerres imperialistes. Diem alt i clar; no a l’imperialisme i a les guerres il·legals de l’estat britànic. No a les armes nuclears. No a l’aliança anglo-americana. Si a la pau i la solidaritat.
L’estat britànic està retallant els serveis i destrossant l’esperança de generacions. És l’hora d’un nou començament, i del final de l’austeritat i la corrupció.
L’estat britànic no és un reflex democràtic de la nostra societat. Està dirigit per milionaris i empreses. A Escòcia només hem escollit 1 membre del parlament conservador, tot i així estem forçats a patir les seves privatitzacions i retallades.
Quina és la posició del govern escocès sobre l’austeritat?
El Scottish Nationalist Party (SNP) té un important braç neoliberal. Però te també un fort braç en contra l’austeritat i el neoliberalisme.
El SNP s’ha posicionat en contra les taxes en l’educació. No volen privatitzar el sistema sanitari. Han comunicat que s’oposen a l’austeritat del partit conservador. Però tot i això, encara apliquen retallades, utilitzant el parlament de Londres com a excusa.
Al mateix temps asseguren que reduiran els impostos de societats si aconsegueixen la independència, per atraure grans empresaris. Aposten pel lliure mercat a l’hora que volen prevenir la completa desctrucció de l’estat del benestar.
Al final la única gent en qui és pot confiar és en nosaltres mateixos. La nostra campanya declara que lluitarem per la gent abans que pels beneficis. Les peticions de les grans empreses haurien d’estar subordinades als interessos del poble. Ens oposem a les retallades; No Retallades és un principi. Treballem amb molts membres del SNP que són de l’esquerra progressista i que estan per una alternativa social a l’austeritat.
Tot va molt ràpid, i amb independència s’intensificarà el debat ideològic. La nostra campanya no és només pràctica. Però també d’idees. És l’hora que el poble s’aixequi per ell mateix, a través de campanyes i organitzacions que puguin crear una alternativa.
Per què doneu tanta importància a les reivindicacions antiguerra i antiarmament nuclear?
La lluita en contra la guerra va ser molt important al Regne Unit. Ha tingut un important efecte en la democràcia britànica. Iraq va ser molt impopular. Però tot i les manifestacions, Blair ens va portar a la guerra. Fent-ho va crear una duradora crisis de legitimitat de l’estat Britànic.
El Regne Unit es gasta bilions en armes de destrucció massiva. Volem que això acabi. Nosaltres gastarem aquests diners en escoles, hospitals i energia renovable. Però hi ha un altre important motiu. Si l’estat britànic es trenca no perdrà només el Trident sinó que també crearem una crisi amb l’aliança anglo-americana que necessita el suport de l’estat britànic ideològicament i pràcticament. La oposició a la guerra is fonamental per oposar-nos alhora a segles de crims perpetuats per l’estat britànic.
Com plantegeu la segona conferència del RIC i la campanya pel sí al referèndum?
Aquest any es centrarà en el contingut de la campanya. Es farà el 23 de Novembre. Esperem la participació d’un miler de persones – i vosaltres hi sou benvinguts!
Farem tallers de temàtiques especifiques i discussions al detall que hauran de ser combinats amb les idees necessàries. No volem ser una campanya que només diu al que s’oposa.
Volem crear alternatives. Serà fer en un procés col·lectiu. Tothom que participi a la conferència haurà de compartir les conclusions. És fet des de les mateixes bases, però alhora quan s’acabi tindrem un coherent pla nacional.
Serà a menys d’un any del referèndum. Esperem que això doni forces al moviment de cara al 2014 amb un pla d’acció conjunt.
Pots explicar el tema de la gent no registrada per votar?
A Escòcia hi ha al voltant de 4 milions de persones registrades per votar. Moltes no ho estan. En les últimes eleccions al parlament escocès només la meitat d’aquests 4 milions van votar: poc més de 2 milions. I molta gent no hi va poder participar.
No seria injust catalogar aquesta gent com “el milió perdut”, però el punt més important és que la democràcia, o l’exercici del teu dret a vot, s’exerceix més a les parts econòmicament més privilegiades d’Escòcia. Aquest factor dóna forma i distorciona el debat polític.
Quan es faci el referèndum, aquest factor tindrà més importància que mai. Els que més hi podrien guanyar de la independència queden sovint fora del debat dels interessos dominants.
Les preocupacions que molts de nosaltres tenim sobre feina, precarietat, assegurances i hipoteques, cura dels infants, horaris anti-socials, i el futur per a la gent jove no es visibilitza. En lloc d’això, tenim una infinita negativitat i una desfilada d’homes rics i blancs parlant sobre el tipus de coses que motiven a altres homes vestits d’etiqueta.
És el moment de canviar-ho, i dur el debat més enllà del monòleg del si “Ho fará o no ho farà” la Unió Europea, sobre la moneda, el futur de les altes finances escoceses, i dur el debat de nou a allò sobre el que es tracta de veritat: un canvi per crear una societat més justa, augmentar els salaris, crear feina, retornar la seguretat social i millorar el nostre futur col·lectiu. Per fer això, necessitem dur la veu del poble escocés – la majoria del qual no està empadronat- i fer-los partíceps del debat.
És per això que estem llançant una campanya porta a porta. Amb activistes visitant cases per tota l’Escòcia del ‘milió perdut’, la d’aquells que no estan en el registre electoral, anem a convèncer a la gent per que vote i poder així canviar els termes del debat. Hi haurà trobades locals i taules informatives.
Quines conseqüències globals pot tenir la independència d’Escòcia?
Enormes. El trencament amb l’estat britànic serà vist com un rebuig a Westminster, la corrupció i l’austeritat. Però també serà vist com un moment històric en el qual el món es vorà impactat geopolíticament.
Tal i com he dit abans, Washington es preocuparà pel futur de les armes nuclears britàniques. L’especial relació entre el Regne Unit i els Estats Units es vorà profundament afectada si Escòcia trenca i diu no a les armes nuclears, al militarisme i a la guerra.
Però com en tot, s’ha d’estendre aquesta idea entre la gent per assegurar-nos que això passe de veritat. La nostra campanya hauria de dur totes aquestes qüestions a la gran masa social. Necessitem tindre influència després del referèndum per assegurar una Constitució que converteixi la guerra en il·legal.
El SNP vol formar part de l’OTAN. Davant això, nosaltres responem un no contundent. Necessitem construir relacions amb moviments similars en altres països. De la mateixa manera que la ruptura amb el Regne Unit pot fer mal als interessos de l’imperialisme global, creiem que és moment de construir un estat que es solidaritze amb la lluita palestina contra l’ocupació, amb la gent que lluita contra l’austeritat i contra els moviments socials que estan dient que ja en tenim prou, és el moment de canviar-ho tot. Esperem que això signifique que les vostres campanyes i les nostres es trobaran en el camí, abans o després de que aconseguim la independència.
