A la ciutat d’Elx, el Tempir és l’entitat cívica capdavantera en la defensa i promoció social de la llengua catalana. Amb més de 240 socis l’associació ha plantejat una i mil batalles per aconseguir la normalització lingüística a la capital del Baix Vinalopó. D’ençà el 2007, el professor de Josep-Enric Escribano, de quaranta anys, n’és el president; un càrrec que compagina amb la participació en la direcció d’Escola Valenciana. Ens trobem amb ell al rovellet de l’ou, que és com els elxans anomenen el seu centre històric.
Com va nàixer El Tempir?
La lluita per la llengua a Elx té una llarga trajectòria. Tot i que hi havia alguns precedents, foren els anys 1960 quan s’inicia la recuperació amb més força, de la mà d’Antoni Bru i Josep Maraldés Ibarra. També caldria destacar la Campanya Carles Salvador a la seu del PSV, l’Homenatge a Pompeu Fabra a Elx el 1969 o els primers cursets de català al Club d’Amics de la UNESCO.La flama s’estengué als anys 1970 al voltant del grup d’Esbart Folk, que recupera les Havaneres típiques d’Elx i altres cançons populars que recullen en un llibre, Cançonetes de fil i cotó. Però sobretot el punt d’inflexió es produirà la dècada dels 1980, arran la frustració de les expectatives generades després de la mort del dictador. La timidesa de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià -merament despenalitzadora de la llengua-, la nul·la aposta per la normalització per part de la televisió autonòmica… Tot plegat, explica que la gent s’autoorganitze per tal de garantir-ne l’ús social. Així, sorgeix una nova fornada de patriotes encapçalada entre altres per Joan-Carles Martí i Tudi Torró.
Amb aquesta idea el 1986 naix a Elx la Festa per la Llengua, predecessora de les Trobades d’Escoles en Valencià. I als anys 1990, arreu la comarca, comencen a nàixer entitats cíviques per la llengua: l’Antina de Santa Pola, El Raig de Crevillent, La Gola de Guardamar, La Cívica d’Alacant,… i és clar, el Tempir d’Elx. A diferència d’altres zones del país, a l’extrem sud hi ha associacions en defensa del català gairebé a cada localitat.
Podries fer-nos cinc cèntims de la situació sociolingüística en aquestes contrades?
A l’Extrem Sud hi ha una realitat lingüística desconeguda. La presència d’Alacant -on malgrat el 20% de catalanoparlants, la llengua vehicular és el castellà- i del Baix Segura -que malgrat comptar amb un important substrat català, es parla únicament castellà des del segle XVIII- distorsiona la percepció d’aquesta zona. A l’interior la llengua és molt present, l’exemple és Crevillent, on la llengua dominant al carrer és el valencià. També ho és encara a Santa Pola, a la costa. Mentre que a Elx, les estadístiques ens situen en un 40% de parlants, tot i que el castellà és molt majoritari al carrer.
I com és d’aquesta diglòssia elxana?
Si fem una radiografia de la llengua aquí en primer lloc hem de tindre en compte les seues dimensions. Elx té 230.000 habitants, i un terme de 325 km2, l’equivalent a la meitat d’Eivissa. Per tant les realitats són ben diferents si parlem del camp -35000 persones viuen a les pedanies i partides rurals- o la ciutat. Al camp el català és majoritari, mentre que a dins la ciutat també trobem moltes diferències entre el centre, el Raval, i Altabix -on es manté viva la llengua- i el barri obrer del Carrús. Aquest barri fou construït als anys 1960 i acollí tot el flux d’immigrants espanyols que venien a treballar al calcer. Fins eixe moment, la llengua majoritària era el valencià. A partir d’aleshores, en un context sociopolític d’estigmatització social, començà a prendre força la substitució lingüística.
Avui dia, les enquestes ens parlen d’un reviscolament en el conjunt, sobretot entre la gent més jove, amb un 60% que sap parlar el valencià, i un 95% que l’entén.
I com valoreu la política lingüística de les institucions autonòmiques i municipals?
Cap partit ha mostrat una aposta decisiva per la normalització. L’esquerra ha mostrat una actitud més dialogant, més favorable, però no ha sigut valenta. A nivell autonòmic el PSOE no es mostrà ferm amb el blaverisme, ni apostà clarament per la llengua a Canal 9. A l’Ajuntament d’Elx tampoc han fet esforços per fer una programació cultural, moderna i atractiva, en llengua catalana al llarg de l’any.
Però definitivament el PP és més agressiu en temes lingüístics. Ells fan una aposta molt clara pel castellà com s’ha demostrat amb la modificació del logo de l’Ajuntament, que sempre havia estat en valencià, i ara l’han canviat per “Ayuntamiento de Elche”. Si s’entesten en això ens trobaran al davant, ja que atempta contra una de les nostres línies bàsiques: la denominació de la ciutat. Tampoc no pensem cedir ni un pam en matèria d’ús social, ni en el model de llengua, o dit d’altra manera, en la unitat de la llengua.
En relació amb això quina opinió vos mereix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i el seu model de valencià?
Hem d’assumir l’existència de l’AVL com una institució valenciana nostra. L’Acadèmia ha de guanyar autonomia respecte dels vaivens en el poder, no potser que hi haja ingerències polítiques, com l’ocasionada pel nefast exconseller Font de Mora. L’AVL ha de col·laborar amb l’Institut d’Estudis Catalans per tal de consolidar un model estàndard unitari, que respecte les peculiaritats, però no les accentue ni en faça bandera. Per exemple, el model lingüístic que s’imposa des de la ciutat de València no es correspon en alguns casos amb la manera de parlar de l’extrem sud i es basa en un excessiu particularisme dialectalitzant. El conflicte lingüístic dels valencians és l’ús i no la norma. De fet, el propi nom del Tempir t’explica aquesta manera de veure les coses.
Vols dir?
Sí. Tempir és un mot que només es manté a Elx i a Girona. És una particularitat que alhora ens recorda la unitat de la llengua. Significa saó, i té a veure amb la nostra intenció de posar la llavoreta pel redreçament lingüístic.
I com féu per posar aquesta llavor?
El Tempir fa perquè, com a mínim, s’acomplisca la legislació vigent en matèria de llengua. L’Estat Espanyol reconeix els drets dels catalanoparlant però no els garanteix. Aquí entrem en joc nosaltres. Cada vegada que les institucions no acompleixen ens adrecem al Síndic de Greuges i demanem reunió a l’Ajuntament.
A banda d’això, posem en marxa multitud d’iniciatives per la promoció del valencià: taller de programari lliure, la coordinació de les Trobades d’Escoles en Valencià del Baix Vinalopó-Baix Segura, la difusió de campanyes de matriculació en la “línia”, unitats didàctiques i exposicions per les escoles, el cinema en valencià (amb la col·laboració municipal i de la Universitat), el voluntariat lingüístic, el sopar anual Vicent Andrés Estellés, concerts de rock…
També hem promogut l’ofrena cívica a Jaume I el 9 d’octubre, amb la idea d’utilitzar aquesta figura per reivindicar que som un poble, una nació, amb una llengua i cultura pròpies. Però potser la nostra campanya més mediàtica ha sigut “Fes teu el valencià”, una iniciativa de promoció lingüística que tenia per objectiu: la transmissió intergeneracional de la llengua, el seu ús a les botigues, comerços i empreses, i a l’oci juvenil.
Aquesta campanya es va fer amb el concurs de la Generalitat de Catalunya, un fet que nosaltres volguérem explicitar al cartell, per deixar clar que se n’hem d’anar a demanar ajut fora perquè la Generalitat Valenciana no apostava (ni aposta) per la llengua.
Pel que fa a la cultura popular què s’està fent a Elx?
Un dels eixos del Tempir és la recuperació del nostre patrimoni cultural però, alhora, connectat en la modernitat. Per sort, a la ciutat comptem amb altres iniciatives en el mateix sentit, com ara l’Institut d’Estudis Comarcals, que a través de la revista La Rella, difon el nostre passat i la nostra memòria. També hi ha la Colla de dolçainers i tabaleters Cascabot, el grup de Teatre amateur del camp d’Elx -que recupera sainets-, els Xiquets del Casal -que és un esplai d’oci infantil al Casal Jaume I.
Per últim, en aquesta lluita per la llengua, quines relacions manteniu amb altres entitats dels Països Catalans?
Tan fluïdes com puguem. Formem part d’Escola Valenciana i de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). També tenim estret contacte amb les entitats cíviques germanes de l’Extrem Sud. I a nivell puntual col·laborem amb la Plataforma per la Llengua i Acció Cultural del País Valencià.
