Som les que les nostres primeres manifestacions eren a la ESO i contra la LOU (o LOE ja no ho recordo); som les que ens vam creure el fals discurs d’Esquerra Republicana i anàvem contents a les Acampades Joves; som les que vam sortir a dir clarament “No a la guerra imperialista”; som les que vam créixer amb Inadaptats, Skatalà, Kop i Obrint Pas;
som les que vam muntar Endavant (OSAN) a Tarragona i no sabíem ben be perquè ho fèiem; som les qui vam dir “No a l’Europa del capital”, vam muntar plataformes i vam votar que no; som les qui vam dir des d’un inici no al Estatut, ja que suposava (i suposa) renunciar als Països Catalans i a la plena autodeterminació del poble català; som les qui vam crear (amb tantes altres persones) el Casal Popular Sageta de Foc ; som les qui vam engegar i hem estat cada any (amb moltes més persones) tirant de carro i procurant que és facin les Barraques de Tarragona; som les qui conjuntament amb molta altra gent vam crear la Esquerra Independentista del Camp; som les que sempre hem organitzat (amb més gent) el 1er de Maig a Tarragona; som les que vam aprendre llegint a Marx, Engels, Lenin o Guevara i encara ho fem; som les que vam redescobrir Ovidi Montllor deu anys després de la seva mort; som les que hem organitzat gràcies a la gent de Reus els 11’s de setembre a la seva ciutat, que aquell dia es nostra; som les que ens vam solidaritzar amb els i les companyes gironines i vam cremar fotos del Rei i l’Audiència Nacional ens va citar per això; som les que la Guàrdia Urbana de Tarragona, actuant com els grisos, ens va tancar a un portal i ens va apallissar brutalment i encara diuen que els vam agredir nosaltres i ens demanen dos anys de presó; som les que vam fer més 120 pintades exigint la llibertat del Franki de Terrassa; som les qui vam lluitar aferrissadament contra el POUM a Tarragona i vam muntar plataformes per l’habitatge digne; som les que un primer de Maig vam tirar pintura a la seu de patronal i per això ens van jutjar; som les que hem acumulat 4000€ de multes de l’ordenança incívica i no pensem pagar; som les vam començar a pintar bancs i caixes a les manifestacions de Tarragona i encara ho fem; som les que vam muntar la CUP a Tarragona; som les qui organitzem l’11 de setembre a Tarragona o a Capçanes; som les que a les europees vam fer campanya amb Iniciativa Internacionalista; som les que vam dir a Girona que les CUP encara no s’havien de presentar a les autonòmiques; som les que vam fer piquets a les vagues del 29-S i del 27-G; som les que vam cridar “Jordi absolució!” i tornarem a cridar-ho tants cops com faci falta; som les que amb el nas tapat vam fer campanya pel “si” a la consulta autodeterminista de Tarragona; som les que tantes vagues estudiantils hem fet, així com tancades a la URV, als instituts o al rectorat, i hem perdut molts dies de classe, cosa que no ens agrada; som les que vam fer campanya perquè la CUP es presentés a les municipals i vam anar a les llistes; som les que vam ocupar la Plaça de la Font durant més d’un mes i vam participar, en rotllana i assegudes al terra en tantes assemblees; som les que vam cridar “menys policia i més educació” en solidaritat amb les companyes valencianes; som les que vam sortir al carrer el 29 de març i dies després ens vam detenir i acusar d’un munt de delictes i varis anys de presó; som les que no vam anar a la manifestació “històrica” i vam decidir organitzar com sempre l’11 de setembre a Reus i vam ser més gent que mai; som els patim les retallades i fins fa una setmana no teníem professores a les nostres aules; som en definitiva: independentistes, comunistes, feministes, internacionalistes i ecologistes. Som Països Catalans. Som Unitat Popular. I per ser el que som i venir d’on venim el dia 25 de novembre donem suport a les CUP. Però donem suport a les CUP, perquè sabem que totes aquestes lluites i projectes abans esmentats estaran al Parlament. Perquè sabem que les CUP no van al parlament a pactar ni a negociar, van a fer la guerra, la guerra contra els capitalistes, contra els polítics corruptes, contra els privilegis de la casta política i contra tantes altres xacres que ens envolten. Venint d’on venim no podem creure’ns la política actual, perquè masses, masses vegades ens ha enganyat, traït o detingut, és per això que no ens creiem ni ens creurem mai el joc democràtic burgés, ja que aquest està muntat per ells i per al seu benefici i per això anem al parlament a destruir-lo, i no només des de dins, perquè sí donem suport a les CUP és precisament perquè estem a “fora” fent tot el que he esmentat, i això i només això serà el que ens farà lliures.
Les eleccions, les institucions polítiques burgeses són només un mitjà, en cap cas la fi, aquest mitjà com tants d’altres l’aprofitarem per anar posant les coses al seu lloc i anar assenyalat a tota la colla de sàtrapes i xoriços que ens governen, per dir-li a la cara d’Artur Mas que no ens portarà a cap independència i recordar-li que el seu “xiringuito” està encausat per corrupció, per dir clar i alt que defensem la integritat del territori de Fraga a Maó i Salses a Guardamar i que no farem cap renúncia, per dir que no estem d’acord amb la Unió Europea i que el nostre projecte és un altre i per dir-li tot allò que fins ara no havíem tingut l’oportunitat de dir-li. Però no només anem a molestar, sinó que també anem a demostra-li a la ciutadania, a la població dels Països Catalans, que la política tradicional està desgastada i putrefacte, i que hem d’invertir el sentit de les decisions, ja que aquestes han de sortir de les assemblees de barri, de fàbrica, de professores i alumnes, de viles i pobles, de ciutats, de comarques i de vegueries i en definitiva han d’arribar de baix a d’alt i no al revés, perquè és només des de baix on és viu el dia a dia les vertaderes problemàtiques de la gent, que no són pas el corredor del mediterrani, salvar Bancaja o Unnim, sinó l’atur, les deslocalitzacions, la destrucció del nostre territori, el menyspreu a la pagesia o tants altres problemes quotidians.
És per això que cridem i diem ben alt: ho volem tot, és l’hora del poble, però mai, mai a cap preu que no sigui el de la construcció de l’alliberament nacional i social dels Països Catalans, del contrari seguirem fent el que fèiem, fem i farem: lluitar al carrer, a les universitats, a les fàbriques, als instituts, als ajuntaments i on creiem i decidim entre totes que faci falta. Com diuen els Obrint Pas, som la cançó que mai s’acaba, per tant aquesta cançó que som ni comença, ni s’acaba el 25-N sinó que segueix, segueix i no té aturador i el 14-N tornarà a sortir al carrer; el 25-N també: dient no al patriarcat, i sortirà tants i tants altres dies fins aconseguir la llibertat real del poble català, i per que això passi no queden moltes eleccions sinó moltes vagues generals, moltes mobilitzacions, molts disturbis, moltes assemblees i tantíssimes altres coses que no tinc temps d’escriure.
Som el que som, i venim d’on venim i només per això, seguirem sent el que som i defensant el que defensem: independència, socialisme, Països Catalans.
*Santiago Fortuny és militant d’Endavant (OSAN) Tarragona. Article pubnlicat a pobleviu.cat.