De Plaça Catalunya a Plaça Sant Jaume
«Els pocs catalans que van seguir el partit del Felipó acostumaven a ser els aristòcrates i el clergat» (Albert Sánchez Piñol, «Victus»). La popular novel·la de Sánchez Piñol pot servir per popularitzar certes veritats. Els aristòcrates barcelonins hi són anomenats «pendons vermells». I no pocs dels nostres «pendons vermells» es
Amb els dolents fins a la mort
Com que la premsa escrita és, essencialment, un gènere literari de ficció, de tant en tant cal, com en els culebrots, afegir personatges per fer bullir l”olla. El nou personatge protagonitzava el 2 de setembre la narració de tots els diaris i la portada de La Vanguardia: «Síria va llançar
El senyor comte vol passejar de bracet
El senyor comte vol anar de bracet de la senyora pel centre de la ciutat. Gaudir d”un entorn serè, barrejar-se amb el populatxo enriolat per sentir-ne els aires populars, cedir pas a l”entrada dels comerços amb formes versallesques. Sentir, per què no dir-ho, el caliu i l’amor del poble, encara
Joana Bonet, progressista
“Defensar dissuadint?» és el títol de l”article que Joana Bonet va publicar a La Vanguardia el 8 de juliol. Havia llegit, segurament en contra de les recomanacions del seu metge, un número de la revista «Claves de razón práctica». El reportatge central es deia «Disuadir y defender» i s”hi plantejaven
Un full dominical en dilluns
La Vanguardia del 24 de juny semblava ben bé el Full Dominical. Com que el pamflet de la Santa Màfia té un ressò força petit tenint en compte la gran tirada i el seu caràcter gratuït, algú s’havia d’encarregar de treure de les catacumbes (mai millor dit) la vida i
Ella va prendre el seu fusell
Quim Monzó té una incapacitat congènita per dir res d’intel·ligent en els seus articles. Alguns s’entesten a lloar-ne la lucidesa i no se quantes coses més. Sempre serà un misteri per a mi. No he entès mai les virtuts il·luminadores d’uns articles que no diuen res… i quan ho diuen
L’acomiadament com a holocaust
Llegeixo els diaris i només hi veig la classe mitjana. Fa la sensació de que la nostra societat es divideix en dues classes: els polítics i els banquers d’una banda, i la classe mitjana de l’altra. I per sota de la classe mitjana què hi ha? “Un silenci antic i
‘!Que se besen!’
El titular de portada La Vanguardia del 22 de març deia: “Mas-Colell i Montoro mostren sintonia per adaptar el dèficit” i portava tota l’aroma d’un festeig. No només Hisenda acceptava ara “uns objectius més flexibles a mida de cada comunitat”. A més deia que “el ministre imposa el seu criteri
L’opressió de l’ocupant i el deliri dels flipats
“El camí de l’home recte està per totes bandes envoltat per la injusticia dels egoistes i la tirania dels homes dolents” (Ezequiel, 25:17). I el de l’independentista està per totes bandes rodejat per la opressió de l’ocupant i el deliri dels flipats. Els primers proven de liquidar les ànsies populars
El poltre de Tuset
I un dia Artur Mas va decidir convertir la seva carrera política en un gran farol. Fins el moment havia agredit el poble amb una política de retallades tant entusiasta que si Milton Friedman hagués estat viu s’hagués penjat el seu pòster a l’habitació. Això és el que s’anomena mossegar