Poques paraules surten | de les boques en calma La mirada de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, nerviosa, intermitent, autodidacta, «sóc una mica valencià, tracaire, multitudinari, profètic, desèrtic, cridaner, infantívol, etc.»,1 ens arriba avui, cent anys després d’haver nascut, mediatitzada per la història, canviada d’època, impresa en unes poques fotografies on hom pot
