Un nou cicle de lluites ha nascut i ha vingut per quedar-se. Un cicle que va començar el 2010 i que continua a l’alça. Les retallades socials i laborals han assenyalat al poble treballador la necessitat de lluitar. L’exigència de democràcia participativa i de que “la crisi la paguin els rics”, tan sentida els últims mesos, s’emmarca en un llarg procés de lluites dels últims anys contra els ERO al sector industrial, lluites que van quedar aïllades a cada empresa i que no van aconseguir aturar les reformes neoliberals de tots els governs, patronals i sindicalisme antisocial.
El “Decretazo” del mes de maig del 2010 amb retallades salarials i socials al funcionariat va tenir una resposta contundent amb la convocatòria d’una vaga el mes de juny que va significar la sortida al carrer de 80.000 treballadores del sector públic a Barcelona. El 29-S una vaga general contra la Reforma Laboral a tot l’Estat va tenir ressò al sector industrial i als serveis, malgrat la criminalització del moviment a casa nostra de part del conseller Saura. I el 27-G del 2011 una altra vaga es va convocar al Principat, aquesta vegada de la mà del sindicalisme combatiu i els moviments socials de perfil anticapitalista, amb la significativa participació de l’esquerra independentista, per tal de manifestar el rebuig a la Reforma Laboral i de les Pensions signada per la CEOE, Zapatero, CCOO i UGT. El 14 de març una gran manifestació mostrava el grau de malestar social contra les retallades en la salut. El 14 de maig una manifestació encara més gran que l’anterior indicava el nivell de rebuig a les mesures neoliberals del govern de CIU. La mobilització continuava “in crescendo”.
El mes d’abril del 2011 el sector sanitari començava un cicle de protestes com mai no s’havia conegut. Quatre mesos més tard la lluita continua i serà de llarga durada. Les retallades al dret a la salut i la sanitat que el conseller Boi Ruiz, antic president de la patronal del sector sanitari privat, vol implementar ha aconseguit unificar a totes les treballadores de la sanitat pública i privada i a les usuàries en contra de les privatitzacions i en defensa d’una sanitat pública i de qualitat.
Concentracions diàries, manifestacions, talls de trànsit, acampades als hospitals, al Parlament de Catalunya per cridar “Artur Mas a quina mútua vas” o als Mossos “Te vamos a operar sin anestesia”, la confluència entre treballadores i moviments veïnals que continuen i continuaran a la tardor han obligat en alguns casos a CatSalut a fer marxa enrera. Cal destacar la lluita del hospital de L’Esperança contra el tancament del servei d’Urgències, la lluita del CAP de Montcada que ha pogut evitar el tancament del servei d’Urgències i l’èxit del referèndum contra l’ERO a la Mútua de Terrassa que ha obligat als sindicats signants a fer marxa enrere. Són exemples de que la lluita és l’únic camí per aturar les privatitzacions.
El moviment 15M ha estat el “catalitzador” de totes aquestes lluites. Nascut amb voluntat assembleària, horitzontal i autogestionària és un moviment que condensa milions de voluntats sota la demanda de democràcia real, en defensa dels drets socials, a favor de les llibertats de persones i pobles, contra la crisi provocada pel sistema capitalista. Malgrat les intencions del govern de CIU de criminalitzar el moviment, ha aconseguit el contrari, la implosió de totes les lluites en una sola: “no és la crisi, es el sistema”. És el moviment qui ara denuncia els culpables de la crisi, la violència del sistema capitalista que suportem el poble treballador, i qui demana “quanta democràcia aguanta el capitalisme?”. L’augment de les tarifes universitàries, els ERO a la sanitat, les retallades en salut i educació, la Llei Òmnibus, les noves retallades salarials al funcionariat… seran els nous reptes que CiU haurà d’afrontar i que auguren una tardor calenta. Cal que el moviment doni respostes a totes aquestes demandes de dones, joves, migrants i gent gran; poble treballador en lluita pel repartiment de la riquesa.
La confluència del sindicalisme de classe combatiu i els diferents moviments socials i veïnals, són eines necessàries per treballar la convocatòria d’una Vaga social i econòmica contra el govern i la patronal. Cal cercar complicitats entre barris, centres de treball, solidaritat amb totes les lluites arreu dels Països Catalans, organitzar la rebel·lia i la resistència, concretar objectius aglutinadors d’una majoria social en lluita contra les retallades i a favor dels drets socials i laborals del poble treballador català. Cal començar per organitzar la manifestació convocada per la Plataforma d’Hospitals i Usuàries de la Sanitat (PHUSC) que el dia 2 de setembre vol demostrar al govern de CiU i al CatSalut que “Artur Mas…i nosaltres més”.
* Isa Garnika és membre del Secretariat Permanent de la CGT