Teixint municipalisme alternatiu i popular
El passat dissabte 25 d’abril L’Altraveu, junt amb les Candidatures Alternatives del Vallès, van organitzar a Castellar del Vallès la trobada “Construint municipi des dels moviments socials. L’aposta municipalista del teixit popular 30 anys després de les primeres eleccions locals”.
En aquest aniversari de les primeres eleccions municipals es volia posar sobre la taula la constatació que la política municipal no s’ha fet només des de les institucions i des dels partits polítics tradicionals: els moviments socials han jugat i juguen un paper destacat. Aquesta trobada va ser un espai interessant tant per la generació de debat i intercanvi de coneixements, com per la consolidació de xarxes socials ciutadanes. Així doncs, regidors i regidores i en general membres de les Candidatures Alternatives del Vallès van compartir inquietuds amb diverses Candidatures d’Unitat Popular (entre elles Vilanova, Sallent, Berga, Sant Celoni, Valls, Terrassa…) així com també amb persones provinents d’altres espais municipalistes: organitzacions socials -com l’Ateneu La Torna, l’Assemblea de Barri de Sants o l’Espai Social Magdalenes- i també veïnals – com la FAVB i la FRAVM.
En els últims anys, des de varis sectors de moviments i del teixit social s’ha fet una aposta pel municipalisme, entès com a treball polític des de la proximitat: el municipi o el barri com espai més proper i per tant privilegiat d’intervenció. Això també ha anat unit al fet que després d’un intens cicle de lluites dels moviments socials catalans des de mitjans dels anys noranta -les lluites estudiantils, per l’okupació i l’insubmissió, el moviment global i contra la guerra…- s’ha produït un procés de creació d’estructures més o menys estables de base popular. Però tornem a l’aposta municipalista i la seva materització, que ha estat diferent depenent del context. D’una banda, les candidatures alternatives i populars s’han fiançat de manera destacada a la regió metropolitana, comarques que tenen en comú una considerable tradició industrial ara en crisi així com també ser zones que han viscut importants lluites en defensa del territori. A les eleccions municipals de 2007 més de 100 candidatures d’aquest tipus es van presentar als comicis i una cinquantena en va obtenir representació. Per l’altra banda, el moviment veïnal continua essent un marc idoni pel desenvolupament de batalles municipalistes a Barcelona i l’àrea metropolitana, amb l’interès afegit d’un intent de renovació d’aquest espai ciutadà. El sistema electoral, la manca de descentralització política als barris, així com també la necessitat de tenir accés a mitjans de comunicació de masses desaconsellen en aquests casos el pas a l’àmbit electoral.
I ja per tancar aquestes reflexions caldria plantejar una parell de reptes que es presenten a les iniciatives municipalistes: l’adquisició de competència tècnica i una millor coordinació. En un primer moment cal dir que si pretenem influir en els procesos d’elaboració de polítiques públiques locals (i no només) serà necesari dotar-nos de competencia tècnica. Pot sonar paradoxal, però aquesta es necessària per poder continuar fent política, decidint el futur de la nostra comunitat, veient més opcions d’aquelles que se’ns plantegen des del govern, partits polítics tradicionals o tècnics de les administracions. Cal sortir de falses neutralitats tècniques o de discursos estructament ideològics sense plasmació material. En aquest sentit, l’objectiu seria no tant sols resistir, sinó també imaginar, innovar, crear. En un segon moment cal dir que tot i que la potenciacilitat del treball de les candidatures o iniciatives d’aquest tipus és l’arraigament social local, això no vol dir que tot ho poguem fer sols i soles. Necessitem parlar amb altres realitats per intercanviar coneixement, per compartir experiències de democratització, per establir agenda comuna, per construir un municipalisme alternatiu entès com a moviment. La coordinació és necessària però no pot funcionar qualsevol estructura. Hem de fugir d’opcions fàcils o de calcs d’altres realitats culturals i polítiques; cal treballar en un tipus de coordinació en xarxa més que en una idea de partit o àrea homogènia. En definitiva, crec que és necessari coordinar-nos però sense perdre la nostra força i la nostra raó de ser: el treball polític des de la proximitat.
