Telefonica en lluita: ““Davant de situacions extremes, adoptem mesures contundents. Vaga de fam: la lluita és l’únic camí””
L’ACCENT Entrevista a Cristina Pons Treballadora de Telefonica, Delegada del comité d’Empresa, sindicalista d’EnConstrucció i membre de la Plataforma “Sí, soy rentable”.
Quina és la lluita de les treballadores de Telefònica?
En termes genèrics podem dir lluitem perquè les condicions de la gent que treballa en el sector sigui les millors possibles, perquè nosaltres i els companys i les companyes que treballen subcontractats puguin tenir unes condicions dignes. I és que en el nostre sector hi ha situacions molt preocupants: es vulneren drets laborals i sindicals, existeixen jornades de 14 hores diàries, gent que treballa sense contracte, treballadors que per han de posar els seus cotxes, pagar benzina, portar-se les escales… Telefònica és en definitiva empresa on es vulneren drets humans.
A pesar d’això, la situació que patim els i les treballadores és silenciat per una empresa “líder en responsabilitat social corporativa”, que ven una imatge d’empresa capdavantera en tot i que té als seus i seves treballadores en unes situacions de clara explotació.
La lluita actual és perquè les baixes mèdiques no siguin un motiu d’acomiadament i es suprimeixi aquest article de la reforma laboral, i perquè davant un acomiadament improcedent sigui el treballador o treballadora la que decideixi què vol fer, que no sigui l’empresa qui determini si pot o no reincorporar-se al seu lloc de feina. De fet, ens sembla il·lògic que una sentència digui que és improcedent i sigui l’empresa qui decideixi sobre el teu futur.
I en Marcos és la nostra bandera.
Com ha estat el procés que ha finalitzat amb l’acomiadament d’en Marcos?
El Marcos es acomiadat per acumulació de baixes mèdiques, que a pesar de ser justificades en aplicació de la nova reforma laboral comporten a finals del 2010 el seu acomiadament. L’acomiadament es produeix poc abans de celebrar les eleccions sindicals de Telefònica i després d’una negativa del comitè de Barcelona i la no prorrogació del conveni.
Llavors recorreu l’acomiadament…
Sí, l’aplicació de la Reforma laboral a l’empresa suposa rebaixar el nombre de dies de baixa mèdica justificada a la meitat i recorrem la sentència davant d’un jutge perquè considerem que l’aplicació de la mesura no es pot dur a terme abans que aquesta s’aprovi de manera oficial. Després de tot el procés de judici, l’acomiadament es declarat com a nul al setembre. La reincorporació a partir d’aquí hauria de ser immediata.
Llavors Telefònica el readmet però interposa un recurs…
Exacte, en Marcos treballa fins al juliol, moment en que el recurs interposat es resolt i es dictamina com improcedent, perquè aplica la reforma laboral de forma inconstitucional en valer-se d’ella uns mesos abans que aquesta fos vigent i, per tant s’aplica amb retroactivitat. A pesar d’això, com que la causa d’acomiadament és dictaminada d’improcedent, és l’empresa que tria que fer: si readmetre en Marcos o acomiadar-lo. Davant aquesta disjuntiva, Telefònica opta per acomiadar-lo, l’indemnitza i no el reincorpora.
Com estan responent els sindicats davant aquesta situació?
Doncs mentre Telefònica presentava uns beneficis de 2.800M€ i es convertia en l’empresa de l’Estat Espanyol amb major superàvit de la història, contractava a Iñaki Urdangarin per 1,5M€ anuals amb una indemnització de 4,5M€ en cas d’acomiadament, els seus directius i consellers augmentaven el sou de forma ininterrompuda els darrers anys, i el seu president cobrava 150 vegades més que un treballador mitjà; Comissions Obreres i UGT signaven un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que suposava l’acomiadament de 6.500 persones (l’equivalent al 20% de la plantilla de tot l’estat). Portem mesos intentant que el tant el Comitè de Barcelona i el Comitè Intercentres facin una resolució demanant a l’empresa que readmeti en Marcos, però no hem aconseguit que facin res.
És aleshores quan dos sindicats minoritaris com són CO.BAS i EnConstrucció –que és un sindicat que només estem a Barcelona- i la Plataforma de treballadors i treballadores “Sí soy rentable”, posem en marxa una campanya de solidaritat i lluita.
Quines són les accions que estan previstes i quina és la finalitzat d’aquestes?
D’una banda, en Marcos i altres quatre treballadors de CO.BAS i EnConstrucció han iniciat una vaga de fam, entenent que després d’haver exhaurit totes les vies iniciades i ser ignorats, no tenen cap altra opció. Davant de situacions extremes i injustes com les que hem viscut, adoptem mesures contundens com la vaga de fam, la lluita és l’únic camíl. Per donar a conèixer la vaga, i la situació de Telefònica i del sector en el seu conjunt, s’elabora el diari i s’organitzen actes. Finalment es convoca la trobada de Nou Barris per al cap de setmana del 10 de novembre, a la que es convoquen a tots els treballadors i treballadores. En aquest sentit, volem agrair tots els comunicats de suport que estem rebent d’altres empreses i de molts col·lectius que ens han fet arribar cartes i fins i tot estant visitant els vaguistes cada dia.
Entenem que la situació que viu Telefònica lluny de ser una situació particular, és una situació que s’està vivint a totes les empreses: nosaltres estem parlant d’un acomiadat i hi ha empreses on estan acomiadant el 25% de les plantilles, però Telefònica té l’avantatja de ser una empresa coneguda, amb forta tradició sindical, i es per això que podem mobilitzar-nos i convocar a la resta de treballadors. De fet, és precisament amb això que vol acabar l’empresa: amb la capacitat d’organització que tenim els i les treballadores, amb un model de relacions laborals, i per fer-ho, utilitzarà qualsevol argument: baixes mèdiques, malalties mentals, baixa productivitat, el que sigui.
La trobada de Nou Barris pretén ser doncs, un inici. Entenem que davant l’actual context és el que ens fa falta a tots i totes les treballadores: una trobada per fer xarxa i combatre la sensació que la lluita és particular, d’un grupet de gent que “rondina”. La trobada ha de ser un moment per a pensar que fer de forma conjunta la Vaga general del dia 14, perquè aquesta és una vaga que malgrat haver estat convocada pels dos sindicats majoritaris, ho ha estat només perquè són qui legalment ho pot fer, però realment ha estat una vaga convocada per la societat.
