José Luis, Mercè S., Fernanda, Mercè P., Santi, Negre, Mercè M., i Carles són membres de CA BASSOT, Associació de Burjassot dedicada a la difusió de la nostra cultura. Organitza, entre d’altres, concerts de música folk, tallers de ball, recitals de poesia i una trobada anual dedicada a la recuperació de la memòria del poeta Vicent Andrés Estellés. És sense dubte un dels col·lectius amb una trajectòria més consolidada i ha esdevingut tota una referència a la comarca de l’Horta. El 26 de novembre compleixen 19 anys i ho commemoraran com millor ho saben fer: amb un sopar entre amics i simpatitzants; en acabar, actuaran Tres Fan Ball i l’Incunable del Bassot.
Aquest novembre celebreu el vostre dinovè aniversari, quin balanç global feu d’aquestos anys de treball, lluita i reivindicació?
La valoració és, sense dubte, positiva. A Burjassot no hi ha molts col·lectius alternatius que, com nosaltres, proposen activitats per promocionar la llengua, en defensa del nostre entorn natural, l’Horta o de caire antifeixista. D’alguna manera seguim sent necessaris, a més sempre hem tractat d’oferir un espai de reflexió, de trobada des d’una òptica d’esquerres. Per altra banda, sovint ens plantegem què hem aconseguit i en què podríem millorar: arribar a més sectors de la societat, que s’aprope més gent jove…
Però, vist des de fora, uns dels aspectes que més destaca al Bassot és precisament la relació intergeneracional que hi ha.
En principi, el Bassot es va fundar com una associació juvenil arran l’assassinat del Guillem Agulló. A l’actualitat hi formem part molts d’ aquells “joves” de la primera fornada i una nova generació, alguns dels quals ja són els nostres fills, que mica en mica es va incorporant. Ca Bassot és un lloc obert, tractem d’acostar-nos al màxim de gent possible, que es troben a gust. Ací cap tot el món que participe dels nostres principis: defensa de la llengua i cultura, antifeixisme i ecologisme. Cal recordar que una de les primeres accions que emprenguérem va consistir en la conservació del paratge natural de l’Eixereta i això ens va marcar molt. És veritat que últimament s’apropa un sector més juvenil: gent del moviment 15-M, per exemple.
Quina és l’acollida que tenen les vostres propostes i activitats entre la ciutadania de Burjassot?
Depèn del tipus d’acte, segons el que s’oferisca. Sempre que en plantegem de tipus musical, un dels clàssics del Bassot, com ara les Festes Alternatives, el taller de ball o la Nit d’Estellés, la gent participa molt. Encara que és veritat que estem més reconeguts fora de Burjassot que dins. Ens coneix molta gent arreu de la comarca. Nosaltres tenim uns posicionaments que no amaguem, estem en un poble de l’Horta, hi ha molts prejudicis… És complicat.
Podríeu establir diferències i semblances d’uns anys ençà a l’hora de planificar i dissenyar els actes?. Heu tractat d’innovar?
Al Bassot s’ organitzem assembleàriament. Les iniciatives naixen de manera lliure, individual. A partir d’ací, no tothom s’implica al 100%. Depèn de la disponibilitat i la responsabilitat personal. Cadascú treballa a l’àmbit que més li agrada i motiva. Pel que fa a la programació, durant molt de temps ens hem centrat en el foment de la música folk. Des de fa tres o quatre anys tractem de diversificar amb concerts de rock i altres estils musicals per arribar a més gent, sobretot jovent, ja que el folk té un públic, diguem-ne, bastant reduït. Per la resta, continuem amb la mateixa línea: presentacions de llibres, xerrades, mobilitzacions, reivindicació del valencià… També comptem amb un grup de teatre o una penya gastronòmica.
Fins fa pocs anys estàvem molt actius en l’acollida a l’estiu dels i les xiquetes sahrauís. Anem acoblant-nos a la situació i les necessitats del context. Això sí, nosaltres apostem per una cultura popular allunyada de l’elitisme. Recuperar la cadira i el carrer, sopar colze a colze, la xerradeta…
Es definiu com una associació dedicada a la difusió de la cultura popular valenciana però teniu una evident vessant política. Per què penseu que és així?
És una cosa natural, les dues cares de la mateixa moneda. No fem diferències ja que tota cultura té una implicació política. Hi ha gent que treballa per al poble i altra que ho fa en contra d’ell. Nosaltres som d’esquerres, treballadors i treballadores; això vertebra la nostra visió de la cultura i de la política.
Encara que treballeu principalment a l’àmbit municipal, també s’impliqueu en lluites i reivindicacions a nivell comarcal. Com i amb qui articuleu eixa col·laboració?
El Bassot forma part de l’Aplec de l’Horta Nord, una espai de trobada de la majoria de les organitzacions, col·lectius i associacions alternatives de la comarca: Godella, Montcada, Alboraia, Puçol… Tractem d’assabentar-nos de les activitats que fan uns i altres, ens donem suport, intercanviem experiències i informació. Açò permet una coordinació en les problemàtiques comunes. Obrir-se a altres col·lectius ha sigut sempre molt positiu per a nosaltres. Per altra banda, amb els anys hem teixit relacions d’afecte i proximitat: amb els dimonis de Campanar, la colla Gatzara de Paterna o la gent del Café L’Infern de Massalfassar, per exemple.
>Fa any i mig haguéreu de deixar la vostra seu de tota la vida i traslladar-vos a aquesta nova casa al carrer Pablo Iglesias. Quins avantatges i desavantatges té el nou espai?
És un lloc diferent: a nivell d’instal·lacions no hi ha massa canvis exceptuant l’andana de l’anterior local que l’aprofitàvem per als tallers de ball i per algunes xerrades. Les diferències són principalment emocionals. L’anterior era el nostre primer local, un espai que ja era nostre. Si continuem dempeus d’ací a dinou anys li tindrem la mateixa estima a aquest nou. Per altra banda, abans estàvem al centre històric, era un carrer peatonal. Ara estem més a prop del centre geogràfic i econòmic de Burjassot. L’obra i el trasllat han costat molt d’esforç: econòmic i personal. Treballem autogestionadament, ens mantenim amb les quotes dels socis i la barra del bar. Hem de ser molt curosos amb qualsevol inversió, per menuda que siga. Com anècdota podem dir que continua essent tan complicat com abans aparcar a prop (rialles generals).
Al llarg d’aquestos anys de vida, quin ha sigut el moment més dur per al col·lectiu? I un positiu, que recordeu amb alegria?
Bé, això és molt personal, cada persona tindrà els seus. Però els més veterans recordem una època especialment difícil, al principi de formar-se el col·lectiu. Per problemes interns i diferències personals, un gruix de gent amb pes dins l’associació va decidir anar-se’n. Érem gairebé 70-80 socis i ens quedàrem només la meitat. Uns moments molt durs. Et planteges si vols continuar implicat quan amics molt propers abandonen un projecte comú. Al llarg del temps hem après que cal saber negociar, no imposar i, sobretot, gestionar les emocions. Ser una colla d’amics però també tindre capacitat de treballar en comú, crear un ambient agradable. Al cap i a la fi som un grup humà divers, amb les nostres diferències de caràcter o ideologia però que seguim units i amb ganes de fer coses pel País.
I moments positius, molts. Cada vegada que vem una cara coneguda que torna, gent nova que s’acosta per primera vegada. Tota l’energia i el treball són molt positius ja siga per a preparar un Correllengua, organitzar les Festes Alternatives o fruir de la Nit Estellés. La gestació del primer Aplec, a l’any 2005, va ser un moment encoratjador per a la gent més joveneta. Cada activitat porta a un grup de gent i nosaltres sempre ens sentim bé acollint-los a tots. Fa goig comprovar la gran quantitat de gent que, malgrat tot, està per la defensa de la llengua, per la cultura…
