Com valores la situació de la cultura en aquests moments?
La Cultura en general, a tot el món, viu un dels seus pitjors moments. Amb més de mig món confinat, amb tots els esdeveniments presencials suspesos, amb teatres, cinemes, sales de concerts, llibreries, platós… tancats. La indústria cultural està ferida, i els creadors culturals més precaritzats que mai.
Paradoxalment, deu ser el moment de la història que es registra un major consum de cultura a través d’internet.
El món de la cultura als Països Catalans ha mostrat capacitat conjunta de reacció?
Tomeu Martí és periodista i activista sociocultural
En l’àmbit de la creació ha mostrat una capacitat de reacció impressionant, extraordinària, infinita.
Pel que fa a les empreses culturals, la capacitat de reacció ha estat molt magre. En general les indústries culturals estan instal·lades en la precarietat i viuen «al dia», de manera que un sotrac com el que ha provocat la pandèmia del coronavirus covid-19 les ha posat en evidència. En relació amb les institucions, la reacció ha estat nefasta.
També hi afegiria una autocrítica: aquests dies eren un bon moment per fer moltes més iniciatives d’àmbit de Països Catalans, i no ho hem sabut fer.
Quines iniciatives en destacaries?
No m’atrevesc a destacar-ne cap de concreta, perquè n’hi ha tantíssimes que seria injust. Però estic bocabadat amb la quantitat de concerts en directe des de casa que han organitzat els músics i cantants. Els enregistraments d’actuacions corals, ja sigui de bandes de música, d’orquestres, de grups de pop, rock folk… Glosades diàries, cursos de diverses expressions culturals, recitals de poesia, recomanacions de llibres, «alliberament» a internet de llibres, monòlegs en línia, mini-sèries audiovisuals, visites virtuals de museus i exposicions…
Vivim una eclosió continua de cultura compartida.
Quines lliçons podem extraure d’aquesta pandèmia en relació amb el món de la cultura?
La primera, que la cultura és molt important, és essencial en la vida de la majoria de la ciutadania. La segona, que sense l’esclavatge alienador de massa hores de feina, la nostra aposta intuïtiva i gairebé natural és la cultura. La tercera, que el sector cultural està terriblement precaritzat i funciona gràcies a moltes renúncies personals dels creadors que decideixen dedicar-s’hi. I, la quarta, conseqüència de les tres primeres: cal cuidar i protegir molt més els creadors de cultura.
Als estats francès i espanyol i, en l’àmbit de cultura, la pandèmia està servint com a excusa per actuar contra les cultures minoritzades?
Sí, de manera molt evident. A l’Estat espanyol, la immensa majoria dels creadors de cultura viuen a la intempèrie absoluta, a l’Estat francès estan una mica més coberts. Però els creadors en gallec, basc, occità, bretó… i català han d’afegir a la desprotecció, la invisibilització deliberada que practiquen amb ells els poders polític, econòmic i mediàtic.
A cada bugada perdem un llençol. A cada crisi ens minoritzen una mica més. És una tendència mundial, precisament aquests dies estam treballant amb companys de diverses cultures minoritzades d’Europa, un reportatge sobre aquesta qüestió.
També cal recordar que, aquests dies de pandèmia, confinament i crisi, s’intenta estigmatitzar el poble gitano (per exemple a Perpinyà) i els pobles originaris.
Com penses que caldrà actuar un cop passat l’estat d’alarma?
Com a ciutadania, crec que no hem d’oblidar mai que vàrem sobreviure al confinament gràcies a la cultura, i, per tant, caldrà actual amb memòria i solidaritat per tornar als creadors culturals tot allò tan preciós que ens han donat aquests dies.
Com a cultura catalana, caldrà actuar en conseqüència a una evidència que ara ja veuen, fins i tot, els que no ho volien veure: o ens llevam de damunt les lloses dels Estats francès i espanyol o desapareixem com a cultura.
En aquest sentit recordem que Espanya lidera el rànquing d’artistes condemnats a presó durant el 2019 segons l’ONG Freemuse i que Valtònyc continua a l’exili, tot i que a Mallorca el tenim ben present.