Toponímia

>> Un Pam de Llengua

Segons el diccionari Fabra la toponímia és el “conjunt de noms de lloc d’un país”. En aquestes ratlles recordarem els perquès de l’origen d’alguns noms de viles o ciutats dels Països Catalans.

Sitges, per exemple, se sap que s’hi fa un festival de cinema fantàstic, però potser molta gent desconeix el significat de sitja: “forat al terra on s’hi guarda blat i altres llavors”.


Un xic més amunt del litoral català trobem la població maresmenca de Malgrat de Mar.  Al Segle XIV el territori que avui és Malgrat de Mar pertanyia al senyor del castell de Palafolls. Els terrenys -anomenats el Pla d’en Grau- situats sobre un aqüífer i ubicats vora la mar, obligaven als pagesos a treure l’aigua primer per poder-los treballar després: aquest era un dels motius que feia que hi anessin de malgrat. El constant degoteig d’atacs pirates també ajudava a que vora la mar es visqués amb l’ai al cor. Paradoxalment, avui en dia Malgrat de Mar és una destinació turística força important al Maresme i a Catalunya.  Hi ha altres viles que tenen noms que provenen de l’orografia, és el cas de les esplugues:  terra endins o mar enllà,  hi ha esplugues -coves- que han donat nom a algunes viles com, per exemple, l’Espluga del Francolí,  Esplugues de Llobregat o Espluga de Fet -a la Franja: dins l’espluga, a vegades, es veu un eixam de centelles entre la foscor, ni són guspires ni són cuques de llum: són ratpenats enfilats que dormen amb els ulls oberts.
Si algú vol endinsar-se en la toponímia catalana pot consultar l’Onomasticon Cataloniae, un  recull onomàstic amb més de 400.000 topònims escrita pel  filòleg Joan Coromines -Barcelona, 1905 – Pineda de Mar 1997- que, després de visitar milers de pobles, va escriure aquesta obra indispensable.