Ens trobem davant d’una obra editada per Pedro García Pilán, doctor en sociologia per la Universitat de València, amb un recull de set col·laboracions (més la introducció) de persones procedents del món acadèmic (sobre tot sociòlegs i antropòlegs), periodístic i polític, sobre la figura del difunt sociòleg valencià Josep-Vicent Marqués.
La tria del títol no és atzarosa: deu anys després de la mort de Marqués, s’edita aquest recull amb el títol Tots els colors de Josep Vicent Marqués en clara referència a una de les seues obres més importants, Tots els colors del roig, obra que vingué a representar una mena de testament polític i autobiogràfic informal de Marqués, en el qual justificà i explicà la seua trajectòria política i les diferents lluites polítiques en què va participar.
Serà aquest, precisament, el fil conductor de l’obra: el pensament polièdric de Marquès on són indestriables les lluites nacional, antipatriarcal i ecologista. Cada capítol tracta d’analitzar aspectes conceptuals i ideològics de l’obra del sociòleg valencià, tot destacant els plantejaments més innovadors però sense oblidar que, en la mesura del possible, sempre tractà d’actuar com un intel·lectual de trinxera, present en diferents lluites i mobilitzacions i impulsant col·lectius, accions o projectes o escrivint articles. Perquè com molt bé es diu a l’obra, la seua sociologia va ser una sociologia per a l’acció, allunyada de la intel·lectualitat orgànica.
És sobre aquest sociòleg artesà i públic de què se’ns parla a la primera col·laboració de Rafael Castelló-Cogollos, qui s’endinsa en les arrels marxistes que guien el treball de Marqués, així com en el mètode dialèctic que utilitza en les anàlisis. Al mateix temps també s’hi destaca el caràcter heterodox i sovint poc sistemàtic dels seus treballs, que en molts casos contribueix a dotar-los d’una creativitat que té com a resultat arribar a conclusions interessants en el camp de la psicologia col·lectiva i de masses. Alguns dels conceptes introduïts a la seua obra més coneguda, País Perplex, en serien un exemple.
En el segon bloc de l’obra s’inclouen aquelles col·laboracions que fan referència a l’aportació en la lluita contra el patriarcat: les de Fàtima Perelló i Hilario Sáez, on es destaca el caràcter pioner del seu tractament de les masculinitats. A través d’aquests estudis podem veure com el sociòleg valencià aprofundí en la construcció dels rols masculins i la frustració que aquests models d’èxit, poder i força generen en una gran massa d’hòmens que experimenta una gran frustració per no poder-los assolir. És sobre les diferents conductes i comportaments que es deriven d’aquesta frustració sobre les quals Marqués desenvolupa algunes de les anàlisis més lúcides en escrits com Sobre la alienación del varón, Qué hace el poder en tu cama o La construcción social del varón entre molts altres.
Però el que Perelló i Sáez també destaquen de Marqués és la seua vessant pràctica dintre de la lluita antipatriarcal, un cop més fent referència a aquesta característica que tots els qui conegueren i treballaren amb Marqués assenyalen: una intel·lectualitat activa orientada a la lluita quotidiana. En aquest sentit els autors posen en valor algunes de les aportacions de Marqués, tot introduint qüestions i debats que estan molt d’actualitat. El sociòleg valencià fou un dels pioners en treballar el patriarcat des del punt de vista del rol masculí, tot respectant l’espai femení i criticant l’intervencionisme, sovint paternalista, dels hòmens en la lluita feminista. És per això que impulsà grups de treball d’hòmens en una xarxa que arribà a tindre una difusió estatal, dintre dels quals els hòmens analitzaven l’origen de les seues conductes i insatisfaccions i les posaven en relació al rol social masculí construït des d’un sistema capitalista i patriarcal.
El tercer bloc de l’obra fa referència a la trajectòria política de Marqués i a l’activitat periodística. Els treballs d’Anna Mateu i Joan Francesc Peris són menys conceptuals i més narratius. A través d’ells podem conéixer l’erràtica trajectòria militant de Marqués al PSV, a Germania Socialista, a Margarida… Així com l’inici del seu activisme ecologista a partir dels articles en el periòdic Las Provincias contra la urbanització del Saler.
D’aquest bloc podríem destacar dos aspectes de Marqués: per una banda, la inconstància per implicar-se en projectes organitzatius de llarga durada i, per l’altra, el vincle indissoluble que establirà entre conservació del territori i del medi ambient i la preservació de la identitat del país.
Per últim, trobem dos col·laboracions que no podem classificar en cap de les categories anteriors. En primer lloc, la de Jesús Peris, en la qual es fa una anàlisi dels recursos narratius i lingüístics que empra Marqués en molts dels seus escrits, posant en valor l’habilitat que mostrava a l’hora d’exposar històries d’una manera desenfada, crítica i irònica. En segon lloc, trobem l’aportació d’Enric Amer, on es fa una breu trajectòria i evolució del moviment ecologista al País Valencià des del tardofranquisme fins l’actualitat. La presència de Marqués en el relat és escassa i testimonial, cosa que ens fa preguntar-nos per la conveniència d’incloure una aportació d’aquestes característiques en l’obra que ens ocupa.
En conclusió, ens trobem davant d’una obra interessant per conéixer la trajectòria i el pensament de Josep Vicent Marquès, tot i que criden l’atenció algunes absències significatives. Així, falta a l’obra alguna col·laboració que faça referència als seus plantejaments sobre la qüestió nacional al País València i al marc nacional en el qual s’hi ha d’inserir. De la mateixa manera, es troba a faltar l’anàlisi d’una de les obres més conegudes i transcendents del sociòleg, País Perplex, que únicament apareix de forma tangencial en algunes de les col·laboracions. Haguera resultat molt interessant per al lector conéixer amb profunditat els conceptes de “fosca consciència” i “mala consciència”, per poder revisar-los en l’actualitat i veure si existeix una línia de continuïtat.
De la mateixa manera, poc es diu dels intents de Marqués per fer compatibles les lluites obreres i sindicals amb la qüestió nacional, aspecte que preocupà a Marqués durant la seua militància inicial i que plasmà en la petita obra col·lectiva, a penes esmentada, Clase obrera y cuestión nacional, adreçada als obrers que arribaren al País Valencià durant les onades migratòries dels seixantes i on tracta de fer aquest maridatge, sempre tant complicat a l’Estat espanyol.
Podem dir doncs que, mentre que alguns dels colors de Josep Vicent Marqués estan tractats extensament i ens permeten fer-nos una idea acurada i exhaustiva sobre el pensament i la praxi del sociòleg, altres a penes hi estan esbossats. És per això que, per concloure, fem una proposta de rectificació de títol: Alguns dels colors de Josep-Vicent Marqués.
Fitxa tècnica:
Tots els colors de Josep-Vicent MarquésPedro García Pilán (ed.)Institució Alfons el Magnànim, Diputació de ValènciaAny: 2018Pàgines: 270
