Alguns dels principals problemes que genera el capitalisme son la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic, que afecten directament a les persones que habiten ciutats i territoris, especial. Aquest binomi mortal afect també a la salut ambiental dels ecosistemes i el nostre entorn mediterrani n’és un dels més perjudicats.
Un dels puntals del capitalisme a Catalunya és precisament el poderós loby del cotxe privat, paradigma de la privatització de la mobiitat i l’espai públic. Aquest loby rep importants quantitats de diner públic en forma de subvencions als plans de renovació del parc mòbil, en forma d’inversions en carreteres i autopistes i en d’altres conceptes.
El model de mobilitat basat en el vehicle privat ha generat importants disfuncions a Catalunya. La mobilitat no està democratitzada, importants sectors socials no poden accedir-hi i el pradigma de la privatització de la mobilitat a través del cotxe genera importants problemes ambientals com la contaminació atmosfèrica, que converteix BCN en una de les ciutats més contaminades de la UE. El núvol tòxic que genera el trànsit rodat a BCN assoleix les màximes cotes en dies d’anticicló i les conseqüències ambientals i contra la salut humana afecten només a BCN sinó al conjunt del principat.
No cal dir que a part de les afectacions als ecosistemes, qui més pateix aquesta contaminació endèmica i cronificada son les classes populars més humils. I pel que fa al canvi climàtic, el parc d’automòvils dedicats a la mobilitat de persones genera el 15% del total d’emissions de CO2 a Catalunya, amb el benentès de que més del 60% del trànsit es localitza a BCN i la seva àrea metropolitana.
Ha arribat el moment de plantar cara al poderós loby del petroli a Catalunya i de disputar l’hegemonia a la dictadura del vehicle privat, que a part de les oligarquies patronals, també hi ha una burocràcia sindical que defensa l’actual status quo de la mobilitat privatitzada i la indústria del carboni. Les amenaces i xantatges que fan empresaris i sindicats grocs amb l’excusa dels llocs de treball per tal de bloquejar tot intent de modificar l’actual i injust paradigma de la mobilitat son inacceptables i no ens hem de deixar intimidar. Cal canviar aquest paradigma i enfrontar-se al poderós loby si volem combatre el capitalisme en l’àmbit de la mobilitat, l’ecologia i el canvi climàtic.
La proposta de de buidar la Diagonal de cotxes i jerarquitzar la mobilitat a partir del transport públic, la bicicleta i la mobilitat a peu ha de tirar endavant malgrat els atacs brutals que ha fet i farà la dreta per a protegir la dictadura del cotxe. Ha arribat el moment de segregar la via pública i expulsar el cotxe privat, que porta dècades monopolitzant l’espai públic i redissenyant l’àgora pública al servei d’uns interessos privats d’abast mundial i global.
BCN té una immensa petjada ecològica que es trasllada fronteres enllà i que impacta no només al conjunt del principat sinó en les futures generacions i altres països sencers. L’acumulació de poder polític, econòmic i social a les fronteres de la immensa massa urbana que és BCN genera uns impactes socials, ecològics i econòmics que aboquen el territori a immensos desequilibris. Cal posar fi a aquesta situació injusta, insostenible i inviable i no hi ha dubte que el tramvia pot ser una bona oportunitat.
La mobilitat urbana col·lectiva ha de ser una peça d’una estratègia més global que reformuli el territori català i el connecti amb una eficient xarxa ferroviària de Mitja Distància que ens pugui ajudar a superar l’actual model injust i insostenible. El tramvia, els MD, les Rodalies, una xarxa de carrils bici municipal, intermunicipal i comarcal i una major consciència ambiental, així com una major responsabilitat social i ambiental, ens ha de permetre sortir de l’actual atzucac en què el capitalisme ens ha abocat. El canvi climàtic, la democratització de la mobilitat, la contaminació atmosfèrica, la destrucció del territori….son reptes que des de l’esquerra hem d’assumir sense complexos i per això ens calen accions decidides i decisions valentes lliures de tacticismes electorals.
La plataforma per la Qualitat de l’Aire, la Plataforma Pel Transport Públic, Mou-te en Bici, així com les principals entitats ecologistes del país demanden un canvi de paradigma en la mobilitat i que els municipis apostin per buidar les ciutats de cotxes. Son reivindicacions històriques del moviment ecologista català i la CUP no pot restar insensible a aquestes lluites populars.
El tramvia per la Diagonal des d’una perspectiva municipalitzada i amb vocació de servei públic i col·lectiu és una aposta estratègica de ciutat i de país. És evident que tota obra pública desperta l’interès d’accionistes privats i en aquest sentit cal combatre tot intent de mercantilitzar aquesta infraestructura de mobilitat i les noves que caldrà anar fent per a substituir la dictadura privada del cotxe. El transport públic ha de ser públic i a preus populars,amb el benentès que els usuaris en som propietaris i per tant és corresponsabilitat de totes vetllar pel seu correcte funcionament.
Des de Girona estant aspiro a prescindir del cotxe i a poder moure’m pel país en transport públic, com tot treballador o treballadora d’aquest país.
*Jordi Navarro ha estat regidor de la CUP a l’ajuntament de Girona entre 2011 i 2015.
