Tres vaguistes del 29M, detinguts per la policia en ‘donar la cara’

Tres vaguistes del 29M del 2012 han estat detinguts aquest dilluns al matí pels Mossos d’Esquadra. Tots tres, membres de l’esquerra independentista, estaven en crida i cerca per segona vegada des del 2012. El motiu era haver aparegut a la polèmica web de delació promoguda per la conselleria d’interior, l’abril d’aquell any, i tancada un mes després per denúncies en la vulneració de nombrosos drets. Els tres joves, en una roda de premsa que s’anomenava #DonemLaCara, s’han rodejat de múltiples suports de lluites socials i polítiques abans de lliurar-se a la conselleria d’interior. Han estat alliberats al cap d’unes hores.

A les 11 h del matí, un plafó improvisava una paret de roda de reconeixement policíaca just davant de la conselleria d’interior. A la roda de premsa hi compareixerien els tres joves en crida i cerca, els portaveus d’Alerta Solidària i d’Arran i una membre d’un grup de suport a vaguistes encausades pel 14N de 2012. Als voltants, donant suport, fins a cent activistes de diferents lluites i vagues, algunes de les quals, amb imputacions passades o presents. També calia destacar la presència de nombrosos càrrecs electes -municipals o parlamentaris- vinculats a la CUP, així com el secretari general de la CGT de Catalunya.

“Exigim el compromís immediat del govern de la Generalitat que no es tornarà a activar una web de delació ciutadana per perseguir la dissidència política”, ha obert Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista. Pellicer també ha demanat l’arxivament immediat de les causes pendents contra les vaguistes i que el departament d’interior acabi amb las pràctiques per persecució policial política. Ha subratllat la paradoxa d’aquesta actuació de la Generalitat “en un moment en què, precisament, demana acaba amb la judicialització de la política” per altres temes.

Xavi Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària

Als tres vaguistes se’ls acusa d’un delicte de danys i un altre de desordres públics, que poden ser penes de fins a tres anys de presó i multa. A aquesta petició, cal sumar-hi la ‘condemna de banqueta’, és a dir, tot el temps que passa des de la imputació fins al judici. En aquest cas, a més, la imputació va acompanyada de la delació pública a través del web creat per a l’ocasió, així com de l’angoixa de tenir dues ordres de crida i cerca durant aquests quatre anys.

Reforma laboral antiobrera

L’advocat laboralista Vidal Aragonès ha posat èmfasi en la reforma laboral del PP -aprovada amb els vots de CiU- i com amb ella es feia pagar, encara és, la crisi a les classes populars i treballadora. Aragonès ha desgranat què suposava la reforma laboral i quines n’han estat les nefastes conseqüències, exemplificades amb les seves mateixes dades oficials: “tant el número d’actius com d’ocupats no ha augmentat; s’han reduït els salaris i ha augmentat la contractació a temps parcial”. L’advocat ha recordat que és amb les lluites del carrer que s’aconsegueixen victòries i es creen els drets; ha cridat a no escoltar els “cants de sirena que criden a defensar les institucions pròpies del sistema capitalista” i ha fet una aposta “per la mobilització col·lectiva, directa i conscient”.

Vidal Aragonès, advocat laboralista

A continuació ha pres la paraula Mar Ampurdanès, portaveu d’Arran, l’organització juvenil de l’esquerra independentista. Ampurdanès ha fet referència a la reforma laboral que es combatia aquell 29M de 2012: “des d’aleshores, les joves ens veiem directament obligades encetar la nostra etapa laboral en els llocs més precaris del mercat laboral”. Ha criticat que aquesta reforma les relega a ser un “treballadores de segona” que han d’agafar les feines més precàries. Davant la denúncia que, als Països Catalans, el 33% de les joves estan al llindar de la pobresa i l’exclusió social, Ampurdanès ha assegurat continuaran “sortint als carrers per defensar els nostres drets”.

Detenció i posterior alliberament

Tot seguit, Roger i Àlex, dos dels encausats i militants de la COS i d’Arran, respectivament, han pres la paraula. Han narrat els motius que els han dut a ‘donar la cara’, quatre anys després d’aparèixer en una web de delació ciutadana. Remarcant el compromís amb la lluita i la defensa del dret a vaga, han subratllat que no es lliuraven políticament, ans al contrari: plantaven cara a la repressió.

Roger, militant de la COS en crida i cerca

La seva intenció, com així han fet, era lliurar una instància a la conselleria d’interior tot denunciant la persecució política a què s’han vist sotmesos, assenyalant la web de delació ciutadana i exigint que no es torni a obrir ni a autoritzar. L’objectiu, acabar amb l’ordre de crida i cerca que, per segon cop, els feia la vida impossible a ells i a la seva família i entorn, com han assenyalat. En acabat de la roda de premsa, tant ells com moltes de les activistes s’han fet sengles fotografies a mode de ‘roda de reconeixement’ amb un cartell que hi deia Donem la cara.

Mentre lliuraven la instància dins de la conselleria d’Interior, agents de la BriMo hi han entrat dins de manera intimidatòria. Al cap d’una estona, els Mossos s’han endut detinguts els tres joves entre aplaudiments i crits d’ànims i suport de la gent concentrada fora. Han estat traslladats a la comissaria de les Corts on se’ls han practicat les diligències que havia acordat el jutjat.

Àlex, militant d’Arran en crida i cerca

Des de les 16h, les solidàries s’han concentrat fora de la comissaria i a les 18h ja eren tots tres fora. Estan citats per al dimarts 15 a les 11h per declarar davant la jutgessa a la Ciutat de la Justícia; cal remarcar que, després de tant de temps i tant desgavell jurídico-policíac, tots tres ja han declarat fa anys.

Judici contra més vaguistes

Una de les ponents en la roda de premsa del matí ha estat Cristina Castells, membre de grup de suport a la Cris i el Guillem. Ambdues són militants de l’esquerra independentista de Sant Andreu de Palomar que seran jutjades el proper 30 de novembre. Els demanen 18 mesos de presó i 5.000€ per haver sortit, ara fa quatre anys, a manifestar-se durant la vaga general del 14N de 2012.

Castells ha assegurat sentir-se “molt identificada” amb els tres vaguistes en crida i cerca: “els Mossos utilitzaven mesures desproporcionades per angoixar la família i entorn. La situació es va tornar insostenible”. La jove ha assegurat que seguirà lluitant per “revertir aquest món fet a la seva mida”, acusant els polítics governants. Per acabar, ha afirmat no tenir por les conseqüències “perquè ens han fet perdre tant, que hem perdut fins hi tot la por”.

L’esquerra independentista, en el punt de mira dels Mossos

La tardor ha marcat l’inici d’una escalada repressiva dels Mossos d’Esquadra i la fiscalia contra diverses militants de l’esquerra independentista. Així, el capítol #DonemLaCara va iniciar-se el setembre, malgrat que hagi tingut avui un punt d’inflexió, que no final.

A principis de novembre, els Mossos detenien l’alcaldessa de Berga per la CUP, Montse Venturós. Pocs dies després, saltava la notícia als mitjans de comunicació: la citació com a investigades per a cinc persones de l’esquerra independentista, algunes d’elles, regidores, per la crema de fotografies del rei espanyol en acabar l’acte final de l’Onze de Setembre 2016. El que ja se sabia era que la citació de l’Audiencia Nacional espanyola venia promoguda per una actuació dels Mossos, que per pròpia iniciativa es van infiltrar en l’acte polític de l’esquerra independentista.

A tot plegat, cal sumar-hi la més que possible detenció del regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roura. De produir-se, seria, altre cop, amb els Mossos de Junts pel Sí actuant a les ordres de Madrid.