La troballa s’ha produït als arxius de la Universitat de València. Francisco Gimeno Blay, catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de València, ha sigut el protagonista d’aquesta descoberta anunciada a principis d’octubre. Segons ha explica Gimeno el document havia romàs oblidat per una errada en la datació del catàleg al qual pertanyia. La datació errònia, que situava el manuscrit al segle XVI, es produí el 1913 hauria fet que, reiteradament, els investigadors passaren per alt aquest important document.
Resta per aclarir quan i com hauria arribat el diari original de deliberacions del Compromís de Casp als arxius de la Universitat, tot i que la hipòtesi sobre la qual es treballa assenyala la possibilitat que l’arribada del plec es produïra al segle XIX com a conseqüència de la desamortització de propietats eclesiàstiques. Al llarg d’aquest procés la Universitat de València va rebre nombrosos documents provinents d’antics monestirs, convents,…
Les 156 pàgines del diari seran restaurades pel Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València per l’estat de conservació del document que presenta un acusat deteriorament en l’enquadernació i també abundants aurèoles d’humitat que s’estenen pel paper de principi a fi. El manuscrit conté un pròleg, l’esment de la concòrdia d’Alcanyís -sessió anterior- , les deliberacions dels compromissaris, entrevistes amb els representants dels dos candidats i, per últim, l’acta on es proclamava l’acord per fer rei Ferran d’Antequera, que va ser llegida per Vicent Ferrer a la porta de l’església de Casp.
La troballa té una gran importància ja que fins el moment només es coneixien tres còpies del mateix del mateix document repartides entre l’Arxiu de la Corona d’Aragó (dues) i l’Arxiu de la Catedral de Sogorb (una). Peregrín-Luís Llorens Raga -arxiver de la seu de Sogorb- opinava que el de la capital de l’Alt Palància era el document que Bonifaci Ferrer portà personalment al Regne de València. El text trobat a la Universitat de València és idèntic al de Sogorb, segons Gimeno -gran estudiós del diari de Sogorb- hi hauria moltes possibilitats que foren obra del mateix escrivà. El nou diari, però, contindria més informació ja que la còpia de Sogorb havia perdut diverses pàgines pel deteriorament patit al llarg del temps.
El catedràtic de la UV-EG treballa ara en l’edició crítica dels quatre còdex per tal de determinar la relació existent entre ells. El treball podria ser el corol·lari dels actes del sisè centenari del Compromís de Casp que se celebrarà el 2012.
Què fou el Compromís de Casp?
El 1410 moria Martí l’Humà sense descendència ni haver designat hereu. El seu net natural, el bastard Frederic de Luna, no aconseguí autorització papal per convertir-se en rei catalano-aragonès. Així doncs la successió hauria de recaure en Jaume d’Urgell, besnet d’Alfons el Benigne. Tanmateix, l’aspirant tenia enemics en la noblesa aragonesa i també en la burgesia catalana -que no volia un membre de la vella noblesa territorial al tron. És per això que els enemics de Jaume d’Urgell buscaren alternatives. En primer lloc les esperances antiurgellistes s’orientaren cap a Lluís d’Anjou, però aviat les mires canviaren cap al castellà Ferran d’Antequera – net de Pere III- per una qüestió pràctica: en cas de conflicte la seua disposició militar i financera era major. Per evitar la guerra el Papa Luna (Benet III) aconsellà la celebració d’un debat amb tres representants per regne: el Compromís de Casp de 1412. Les votacions donaren un ample avantatge a Ferran d’Antequera i amb ell s’instal·lava a la Corona d’Aragó la dinastia Trastàmara. Tot i l’ampla acceptació existent, els urgellistes s’alçaren en armes contra els Trastàmara, però en tindre pocs suports foren fàcilment derrotats.
